Berta Segura, vida nova en 100 metres

“En cent metres, en 1:28 segons, em va canviar la vida”, explica Berta Segura Berenjeno (Lleida, 6-6-2003), rememorant aquell últim tram de la final de 400 metres del campionat d’Espanya sub-20 que es va celebrar a Montsó el 3 i 4 d’aquest mes. En aquests 100 metres va passar de no estar classificada per al Campionat d’Europa sub-20 que es va celebrar la passada setmana a Tallinn, la capital d’Estònia, a aconseguir la plaça per al torneig i tornar a Lleida amb una medalla de plata, la que va aconseguir amb el relleu d’Espanya 4x400. A la final individual va quedar setena d’Europa. Ahir va tornar a Lleida amb una medalla històrica, guanyada en el seu debut internacional.

Berta Segura, del Lleida UA, va arribar a Montsó sense la marca mínima exigida, 54.20, quan el seu millor temps era 55:38. Es va classificar per a la final i va arribar cinquena a aquests últims 100 metres. “Em vaig dir me la jugo i vaig tirar. Vaig atrapar el grup capdavanter i vaig guanyar la medalla de plata.” Ho va fer amb un temps de 54.11, que la portava a Tallinn.

“La veritat és que no esperava una medalla, però en semifinals ens ho vam creure.” Amb només tres atletes de 400, Espanya va completar el relleu amb una participant de les proves combinades. Van guanyar la seua semifinal amb rècord d’Espanya, superant una marca que estava inamovible des del 1995 i el van tornar a batre a la final.

Sense saber que anava a competir amb el relleu, el seu objectiu en la prova individual era “arribar a semifinals. Amb això ja estava contenta. Classificar-me per a la final ja era un somni. Ara ja no em poso límits”. Assenyala que el seu entrenador, Iván Espílez, li va dir abans de la final que “sortís a disfrutar. Que no em posés pressió, perquè el treball ja estava fet. Que em deixés la pell a la pista”.

Berta, que ja va ser l’any passat campiona de Catalunya en pista coberta i a l’aire lliure i plata estatal, iniciarà la carrera de Psicologia. “M’agrada estar en contacte amb la gent, que m’expliquin els seus problemes i ajudar-los.” Sobre ser olímpica el 2024 afirma que “no m’hi veig. Soc molt jove. Vaig a poc a poc i si arriba, ja arribarà”.