Final de posar i treure

En el seu debut en uns Jocs Olímpics, l’atleta lleidatà Bernat Erta va ser finalista amb el relleu espanyol mixt de 4x400 durant poc més de cinc hores.

Va ser el temps que va passar entre la disputa de les semifinals, en les quals en primera instància el quartet espanyol va aconseguir l’accés a la final d’avui amb el vuitè millor temps i batent el rècord d’Espanya, polvoritzant l’anterior registre, i la polèmica i incomprensible requalificació dels equips dels Estats Units i de República Dominicana, que havien estat desqualificats. Aquesta decisió va deixar fora de la final Espanya i Alemanya.

Espanya, amb Samuel García, Laura Bueno, Aauri Bokjesa i Bernat Erta, va participar en la primera semifinal. Malgrat que van fer una excel·lent marca, van finalitzar a la sisena posició amb un crono de 3:13.29, rècord d’Espanya de la distància que polvoritzava l’anterior de 3:18.98 als World Relays de Silèsia, el passat mes de maig, també amb el lleidatà a l’equip, però insuficient per entrar a la final. Passaven els tres primers de cada semifinal i els dos millors temps entre la resta d’equips.

Tanmateix, els jutges van desqualificar l’equip dels Estats Units, que havia guanyat la sèrie, perquè en un dels relleus van entregar el testimoni clarament fora de zona i posteriorment van desqualificar el de República Dominicana, que va acabar segon, per no respectar l’ordre d’entrega que marquen els jutges en cada posta. Aquestes dos desqualificacions, una vegada disputada l’altra semifinal, ficaven Espanya a la final, per temps.

Tanmateix, després de les reclamacions dels dos equips, de forma incomprensible van ser requalificats, la qual cosa deixava fora de la final Espanya i també Alemanya. Bernat Erta, al seu perfil de Twitter, va escriure: “No diré res... Només mirin”, i adjuntava fotografies en les quals s’apreciaven les irregularitats que justificaven les desqualificacions de nord-americans i dominicans.

Més contundent va ser, també a Twitter, Quim Erta, pare i entrenador de Bernat. “La requalificació dels EUA és vergonyosa. Han entregat fora de zona clarament i es beneficien que un corredor masculí ha fet més metres que la seua companya, estalviant-li més metres dels que permet el reglament. S’han fet els tontos en la reclamació i ha funcionat.”

El Quim va seguir la carrera al seu domicili, acompanyat de la seua esposa, Fanny Majó, seguint amb nervis tant la carrera del debut olímpic de l’atleta lleidatà, com els posteriors esdeveniments que van portar, primer a la classificació per a la final i, posteriorment, a la decebedora decisió que els deixava sense final. Després de saber el temps que havia fet l’equip, deia “ha estat un gran temps. Han donat tot el que tenien”.

A més, la delegació espanyola va patir en aquesta primera jornada a l’Estadi Olímpic les eliminacions de Fernando Carro, Sebastián Martos i Daniel Arce (3.000 obstacles), Sergio Fernández (400 tanques), Maribel Pérez (100 llisos), Lucía Rodríguez (5.000) i Belen Toimil (pes). Sí que va passar a les semifinals, als 800 metres, Natalia Romero.

Per la seua part, l’atleta etíop Selemon Barega s’ha penjat el primer or de l’atletisme en els Jocs Olímpics de Tòquio després d’imposar-se en la prova de 10.000 metres (27:43.22), on l’espanyol Carlos Mayo va firmar una meritòria tretzena posició. Barega recull la corona del britànic Mo Farah, or a Londres 2012 i Rio 2016. El gran favorit, l’ugandès Joshua Cheptegei, va ser plata (27:43.63) i el seu compatriota Jacob Kiplimo va ser medalla de bronze.

La natació espanyola se'n va de Tòquio amb només tres finals

La delegació espanyola de natació va posar ahir fi a la seua participació en els Jocs de Tòquio amb una mala actuació general, sense cap medalla i tot just tres finals; la de Nico García (vuitè en 200 esquena), la d’Hugo González (sisè en 100 esquena) i la de 400 metres estils femenins, amb el quart lloc de Mireia Belmonte, l’abanderada que se’n va de buit. Ahir, en la seua última prova, el relleu 4x100 estils amb África Zamorano, Jessica Vall i Lidón Muñoz, l’equip no va poder classificar-se per a la final (setzè)

Per la seua part, Emma McKeon va ratificar ahir el domini de les velocistes australianes en aquests Jocs de Tòquio, després de coronar-se campiona dels 100 lliure amb un temps de 51.96, nou rècord olímpic. Un triomf que ja va anticipar la contundent victòria del quartet australià a la final del relleu 4x100 disputat diumenge passat, en què McKeon, Meg Harris i les germanes Bronte i Cate Campbell van adornar el seu or amb un nou rècord del món.

Per això a ningú li va estranyar que McKeon i Campbell afrontessin la final de l’hectòmetre amb el primer i tercer millor temps.

Una tirania a què només es va atrevir a oposar-se la hongkonguesa Siobhan Haughey, que va ser plata, amb McKeon or i Campbell bronze. La campiona oceànica també va volar en les sèries dels 50 lliures, en les quals va marcar el millor registre amb nou rècord olímpic, el segon de la jornada per a ella. Va rebaixar en 3 centèsimes l’anterior plusmarca de la neerlandesa Ranomi Kromowidjojo des de Londres 2012.

Per la seua part, el rus Evgeny Rylov va guanyar els 200 metres esquena amb rècord olímpic inclòs i la sud-africana Tatjana Schoenmaker va guanyar la medalla d’or als 200 metres braça també amb rècord del món.