Primer or i Carreño, bronze

La delegació espanyola va aconseguir ahir el primer or als Jocs de Tòquio gràcies als tiradors Fátima Gálvez i Alberto Fernández, el mateix dia en què el tenista Pablo Carreño va fer història en aconseguir un disputat bronze contra el número 1 mundial, Novak Djokovic, al qual va derrotar per 6-4 i 6-7 (6) i 6-3, cosa que eleva a cinc els metalls d’Espanya en aquests Jocs.

El primer or de l’esport espanyol es va fer esperar i va acabar per arribar en una emocionant final a la prova de tir en fossa per equips mixtos, on Gálvez i Fernández es van imposar a la parella de San Marino. El madrileny i l’andalusa ja tenien el metall assegurat després d’accedir a la final de manera brillant.

Alessandra Perilli i Gian Marco Berti eren l’últim obstacle i, amb màxima tensió, la dupla espanyola va endur-se el títol, el primer d’Espanya en aquest esport després de 17 anys, i s’afegeix als que van aconseguir Ángel León (plata en pistola 50 metres en Helsinki’52), Jorge Guardiola (bronze en fossa olímpica a Seül’88) i María Quintanal (plata en fossa olímpica a Atenes’04).

Fátima va començar més desencertada la final i se li van escapar els tres primers plats.

Albe, després d’un 75 de 75 en la fase de classificació, va ser una assegurança de vida i només va fallar un plat dels seus 25 en la lluita per l’or. En la parella de San Marino, Berti va ser qui va fer més errors i Perilli, bronze individual, el primer metall del seu país en uns Jocs, va estirar el carro. A tres plats per acabar, Fátima va cedir l’avantatge que tenia Espanya, però Berti va tornar a donar la davantera als espanyols a continuació.

L’andalusa va tenir el tir de la sentència, però va deixar amb vida els de San Marino. Allà, l’entrenador rival va decidir donar indicacions al seu tirador i aquest va fallar de nou i deixava l’or per a Espanya.

La medalla de Carreño és la tretzena d’Espanya en uns Jocs, amb dos ors, set plates i quatre bronzes

La parella espanyola es va rescabalar de les eliminacions individuals dijous amb una actuació brillant des de la ronda anterior, a què van arribar a la final amb els mateixos 148 plats, només dos errors, que San Marino. Tant per a Alberto com per a Fátima, dos campions del món, suposa la primera medalla olímpica, més especial encara per a l’andalusa, que va ser cinquena a Londres 2012 i quarta a Rio 2016. Els dos van coincidir que l’or d’ahir “era un somni fet realitat”. Poc després era Pablo Carreño el que pujava al podi olímpic, en el seu cas al tercer calaix, un bronze que tenia gust d’or pel rival que tenia davant, Novak Djokovic.

És la tretzena medalla per al tenis espanyol en uns Jocs, en els quals ha aconseguit 2 ors, els de Rafa Nadal a Pequín 2008 i la dupla Nadal-Marc López a Rio 2016, set plates i quatre bronzes, comptant el d’ahir. Va ser un duel de titans de gairebé tres hores, i amb un desenllaç èpic. Carreño va pujar al podi a la sisena pilota de partit amb un Djokovic trasbalsat, extenuat i remugant encara de la pèrdua de ser el primer tenista de la història a aconseguir el Golden Grand Slam, una fita amb què adornar els 20 grans títols del seu palmarès. En canvi, Carreño es va mostrar sòlid i agressiu. N’hi va haver prou amb un break en el sisè joc amb un globus per sentenciar el primer parcial davant un rival que encara no havia encaixat la derrota contra l’alemany Alexander Zverev.

L’asturià va tornar a exhibir el tenis sòlid que no li va deixar el rus Khatxánov a la segona mànega per neutralitzar la reacció de Nole. Sense cap opció de break per a cap dels dos, Djokovic va treure l’orgull per salvar una pilota de partit amb 5-4 i guanyar el joc de desempat (8-6). El guió semblava escrit per a una remuntada del número 1 mundial, però no va ser així. Djokovic maleïa els seus errors, va llançar la raqueta i la va estavellar contra un dels pals de la xarxa per acabar claudicant.

L’asturià va aconseguir el break al segon joc, el va consolidar en el següent i amb 3-0 va encaminar l’ascens al podi. El llorer olímpic es va fer esperar. Amb 5-3 i servei, Carreño va haver de recórrer a diversos punts directes i recuperar la seua millor versió per ascendir al calaix de Tòquio el 2020 en el sisè match-point. Va poder pensar que una mala tarda davant de Khatxánov el va apartar d’un or que s’havia guanyat a pols. A canvi va penjar del coll un bronze daurat en el seu millor partit. “Estic en un núvol. Guanyar el número 1 és molt dur, però després de perdre el segon set pensava que no podia més. Però he pogut. Això és increïble”, va assenyalar un exultant Pablo Carreño.

Djokovic ‘embogeix’, tira la raqueta a la grada i en destrossa una altra

Una de les imatges d’aquests Jocs serà, sens dubte, la de Novak Djokovic trasbalsat llançant la raqueta al tercer amfiteatre de la pista central després de cedir el primer joc del tercer set, i destrossant-ne poc després una altra contra el pal de la xarxa al veure que Carreño es posava 3-0.

El gest li va valer un segon avís per part de l’àrbitre que, per a la sorpresa de l’espanyol i el seu equip, no va sancionar el serbi. “Què vols que et digui? És una cosa que passa en el fragor de la batalla, no està bé, per descomptat, però soc així. Faig aquestes coses, demano perdó pel missatge que transmeten. Però tots som humans. De vegades és difícil controlar-se”, va explicar després el serbi, que va deixar la seua companya al doble mixt, Nina Stojanovic, sense la possibilitat de lluitar pel bronze en renunciar-hi per un problema físic.