Ayad Lamdassem, atleta olímpic lleidatà: «L'any passat no tenia opcions d'anar-hi»

Com li prova tornar a uns Jocs després d’haver participat en els de Pequín 2008 i Londres 2012 i no haver estat a Rio 2016?

Estic molt content de tornar a tenir l’oportunitat d’estar participant amb Espanya en uns Jocs Olímpics. Això és el somni de qualsevol esportista, competir en uns Jocs. Només participar-hi ja ho és, però jo, aquesta vegada, intentaré ser entre els vuit primers.

Pensava que ja no tornaria a uns Jocs?

Sí, així és. Vaig arribar a pensar això, que no tornaria a estar en uns Jocs Olímpics, és veritat. Feia molts anys que intentava fer la marca mínima per participar en marató, però al final, amb moltes experiències acumulades i molt entrenament, ho he aconseguit i sento que puc fer el que mai vaig fer quan era jove. Ara, amb trenta-nou anys, me’n queden encara tres o quatre per seguir al màxim nivell de competició i intentaré acabar la meua carrera superbé.

Llavors, amb quin objectiu afronta aquests Jocs?

Amb el d’acabar entre els vuit primers. Aquest és el meu objectiu a Tòquio.

Competeix en marató i arriba a Tòquio com el plusmarquista espanyol en la distància. Creu que arriba als Jocs en el millor moment de la seua carrera?

Sí, a més m’he entrenat molt millor que abans de València (quan va aconseguir el rècord d’Espanya amb 2h06:35). Aquí correrem una carrera sense llebre, sense res, en una competició que és diferent i que no és una marató normal. Als Jocs hi ha els millors atletes del món, és una oportunitat única, els ritmes són diferents, hi ha molts canvis de ritme, hi ha rivals molt forts, però he estudiat tot això i m’he entrenat més fort que abans de competir a València. Intentaré acabar entre els vuit primers classificats.

Li va costar molt fer el pas dels 10.000 a la marató?

Sí, sí. És una prova diferent. La marató és una cursa diferent, que té més quilometratge i més descans. En 10.000 pots aguantar millor, però a la marató has d’arribar al cent per cent.

Com li ha afectat en la preparació totes les restriccions de la pandèmia?

Ho vaig intentar aprofitar per descansar més. No vaig poder fer treball en altura, que el necessitem per preparar la marató, però vaig intentar canviar estratègies d’entrenament, entrenar-me en altres zones, vaig estar fent-ho a Mallorca i a Lió. Em va anar molt bé per continuar amb la preparació de cara als Jocs.

Creu que li ha faltat disputar alguna carrera més abans d’anar a Tòquio per arribar més ben preparat?

La veritat és que no. Vaig fer un 10.000 a Granollers, també vaig competir en una mitja marató... Aquesta és una prova en què tampoc necessites fer moltes competicions, com passa en el 10.000 o en els 1.500, que necessites competir en més carreres. Si t’entrenes bé per a la marató, la pots afrontar sense necessitat de tantes competicions prèvies.

S’està parlant molt de la situació de la pandèmia al Japó. El preocupa la situació que s’hi pugui trobar?

Sí, em preocupa molt. Ningú es pot confiar amb aquest virus. Intentaré barrejar-me molt poc amb la gent i tant de bo que ningú de l’equip espanyol ni de cap delegació doni positiu, perquè és una llàstima que després d’estar quatre anys preparant una competició tan especial com aquesta, si al final no la pots disputar per alguna cosa així és una veritable llàstima.

Que s’hagi retardat un any la competició, l’ha beneficiat o l’ha perjudicat?

A mi m’ha beneficiat. Jo l’any passat no tenia opcions d’haver anat als Jocs. Sí que tenia la marca mínima, però no tenia el rècord d’Espanya de marató i no hi hauria anat. Així que el fet que s’hagin retardat un any m’ha anat molt bé.

Li fa especial il·lusió participar en un esdeveniment com els Jocs Olímpics?

Sí, per descomptat. Per a un esportista és el màxim. Participar en uns Jocs Olímpics és un somni. Ja hi he participat dos vegades, però aquest cop vull lluitar per ser a dalt i no em conformo només amb participar-hi, vull acabar la competició entre els deu primers. Ja no tinc edat per anar només a participar-hi. Vaig a totes.

Té trenta-nou anys... Creu que són els seus últims Jocs o es veu amb forces per a un altre cicle olímpic?

No hi penso, en això, ara. El meu pensament està a concentrar-me per afrontar aquesta competició i després ja es veurà el que aguanta el cos. He vist que hi ha un nord-americà que té quaranta-quatre anys i correrà la marató. Si ell pot córrer uns Jocs amb quaranta-quatre, jo també puc fer-ho. Pot ser que sigui la meua última oportunitat, però aquest és un motiu més per no poder fallar.

Als que ja són veterans els motiva veure en primera línia esportistes com per exemple Pau Gasol i García Bragado?

Sí, sí. García Bragado per a nosaltres és un honor que estigui al nostre equip. Molta gent anomena “veterans” a esportistes amb trenta-cinc anys i ell en té cinquanta i està guanyant gent jove. Són un exemple a seguir, sens dubte.

Creu que el gran favorit és el kenià Eliud Kipchoge?

És molt intel·ligent i només veure la seua manera de córrer el fa ser favorit. Sí que el veig guanyador.