Plata i bronze amb gust d'or

Els esportistes espanyols van conquerir ahir dos noves medalles que encara que no van ser d’or ho van semblar: la plata aconseguida pel gimnasta Ray Zapata amb la mateixa puntuació que el campió, i el bronze en triple salt d’Ana Peleteiro després de batre dos vegades el seu rècord d’Espanya. Amb aquestes medalles, la delegació espanyola ja n’acumula set, després d’un or en tir, dos plates més en taekwondo i piragüisme i dos bronzes més en bicicleta de muntanya i tenis.

El gimnasta lanzaroteny va guanyar ahir el segon lloc a la final de terra, en què va obtenir 14,933 punts, els mateixos que l’israelià Artem Dolgopyat, però aquest va quedar al davant al presentar un exercici amb més grau de dificultat.

Amb això, Ray Zapata va rellevar, tretze anys després, al mític Gervasi Deferr, pioner de la gimnàstica nacional i guanyador de tres metalls olímpics (dos ors i una plata) des de l’any 2000 fins al 2008, la seua última participació en uns Jocs. Aquella plata, també a terra, va ser l’última medalla olímpica del barceloní, que es va retirar de la gimnàstica al cap de tres anys.

Des d’aleshores ha estat entrenador de molts gimnastes, entre ells Ray Zapata, el seu deixeble al CAR de Sant Cugat que ahir va entrar per la porta gran de la gimnàstica espanyola amb vint-i-vuit anys.

Als seus quaranta anys, i des de la cabina de Radio Televisión Española, Deferr va seguir la prova de Zapata i no va poder evitar emocionar-se quan els jutges confirmaven la medalla del seu pupil a falta d’un gimnasta per executar l’exercici. A la tercera cita olímpica, després de tretze anys, la gimnàstica artística va tornar a aportar al medaller espanyol.

Zapata relleva el de Premià de Mar, l’últim gimnasta que va pujar a un podi olímpic fa tretze anys

La jornada prometia per al gimnasta d’origen dominicà, la recent paternitat del qual li havia donat el plus que necessitava per assaltar el podi olímpic. Així ho va reconèixer Zapata abans de viatjar a Tòquio i finalment ha aconseguit el que buscava. La seua intenció va ser impressionar però sense oblidar que assegurant és com s’aixequen les medalles. Va saltar a l’acció en segona posició i va obtenir la màxima puntuació després del seu exercici. Ray no va realitzar el Zapata II i va decidir quedar-se amb la versió inferior, que va clavar. En la resta va anar a més guanyant confiança en cada moviment, segellant els peus al tartan i millorant fins i tot en l’equilibri, quan va acabar per confirmar que era un dels grans candidats a medalla.

Tot seguit del seu exercici va ser el torn de l’israelià Dolgoypat, l’execució del qual no va ser ni millor ni pitjor que la de Zapata, simplement va ser catalogada pels jutges amb idèntiques xifres.

Hi va haver dos decisions més ajustades i Ray no en va tenir altra que encaixar la nota del rival, que passava a col·locar-se primer de forma provisional. Dolgoypat va aconseguir el primer lloc perquè va triar una dificultat superior, encara que a penes fos una dècima en comparació a Zapata.

Aquest exigu decimal va ser el que va decidir el color del metall en terra i el que va portar a les llàgrimes l’espanyol, que les va canviar per somriures quan va confirmar que aquesta plata ja no l’hi prenia ningú.

L’espera va ser tensa ja que encara quedaven quatre gimnastes, tot i que aviat va caure de la terna algun dels contendents. Els sud-coreans van acabar fora del tartan i el xinès Xiao va estar esplèndid però no va arribar a assolir Zapata.

La medalla era un fet per a l’espanyol d’origen dominicà, que va voler dedicar-la a la seua nounada, Olympia, de dos mesos, i també va tenir paraules per al seu antecessor, Gervasi Deferr.

“Tinc ganes de fer-li una abraçada. Va ser un dels primers que va confiar en mi, l’únic que va apostar per mi juntament amb Víctor Cano, hi va apostar quan tothom deia que no valia per a res. Doncs sí que valc i ho he demostrat. No ho feia per demostrar-l’hi a ningú, ho he fet per demostrar-m’ho a mi mateix. Gràcies a Gervi per tot el suport i consells.”.

Al final de la jornada d’ahir va caure la setena medalla per a Espanya, gràcies a Ana Peleteiro, que va aconseguir el bronze en una final de triple salt en què es va imposar la seua companya d’entrenament, la veneçolana Yulimar Rojas, que va fixar un nou rècord del món, 15,67 metres.

Peleteiro va aconseguir per la seua part batre per dos vegades el seu propi rècord nacional, primer amb 14,77 al segon torn i després amb 14,87 al cinquè, i va acabar celebrant el bronze amb Rojas, la gran estrella de la jornada, mentre per la seua banda la portuguesa Patricia Mamona es va adjudicar la medalla de plata amb rècord del seu país. La gallega es converteix d’aquesta manera en la tercera atleta espanyola a conquerir una medalla en uns Jocs Olímpics, després del bronze de María Vasco en 20 km marxa a Sydney 2000 i l’or de Ruth Beitia en salt d’alçada a Rio de Janeiro 2016.

“No puc parar de plorar. Sabia que avui podia ser un gran dia, però mai m’hauria imaginat que ho aconseguiria. Ho somiava molt, però no sabia si seria capaç de treure aquest salt”, va assenyalar la gallega, que va afegir: “Per fi puc dir que soc medallista olímpica. Porto tota la vida somiant-ho. No m’ho puc creure, hauré d’esperar uns dies per digerir-ho”, va reconèixer.