Laurel Hubbard, la primera atleta trans en disputar unes Olimpíades

Laurel Hubbard és la primera atleta transgènere que participa en unes Olimpíades gràcies a les noves regles aprovades pel Comitè Olímpic Internacional (COI). Té 43 anys, és neozelandesa i ha competit als Jocs de Tòquio en la disciplina halterofília, l'aixecament de pes. Per a fer-ho va haver de complir amb els criteris físics que exigeix la Federació Internacional d'Halterofília i el Comitè Olímpic Internacional, i també afrontar moltes acusacions d'avantatge a causa de les seves condicions físiques per haver nascut en el cos d'un home.

Ahir va ser eliminada de la prova de més de 87 kg de dones, va intentar aixecar 120 kg i 125 kg, però no va poder, sumant 3 nuls. En conseqüència la neozelandesa va quedar desqualificada automàticament sense arribar a realitzar la prova de dos temps. Tot i això, es va mostrar "profundament agraïda" per l'oportunitat i tot l'amor dels seus seguidors, tot i "no haver complert amb els estàndards que m'havia imposat ni els que s'esperava el meu país". També es va mostrar molt emocionada i agraïda "pel compromís del COI en demostrar que l'esport és per tots, i és inclusiu, i això és fabulós".

Laurel Habbard: "Estic molt agraïda al compromís del COI per demostrar que l'esport és per tots i és inclusiu"

Les directrius del COI publicades el novembre de 2015 assenyalen que els esportistes que fan la transició d'home a dona poden competir en la categoria femenina sense necessitat de cirurgia dels genitals, sempre que el nivell de testosterona es mantingui sota uns límits. Tot i això, el fet de deixar-la competir als Jocs va confrontar diferents opinions: els qui ho veuen com un gran pas per als atletes transsexuals, i una gran oportunitat; i els qui ho veuen com un avantatge "injust", que els beneficia.

La seva trajectòria, plena d'entrebancs 

La seva participació en cadascuna de les competicions anteriors ja va estar plena de controvèrsia. Durant tota la seva trajectòria ha rebut diverses vegades crítiques de les seves rivals i vàries federacions han intentat impedir que pogués competir al·legant la seva avantatja física, ja que, segons ells, en aquesta disciplina la força és molt important.

Va començar a practicar aquest esport des de jove, quan encara es deia Gavin, en diferents entrevistes ha assegurat que ho feia per "sentir-se més masculina". Als 23 anys va deixar les peses en categoria masculina, on ja tenia diversos rècords juvenils (categoria de +150 kg) i no va tornar a aquest esport i a la competició fins passats els 30, quan ja havia fet la transició que la convertia en una dona. Es va proclamar campiona a Oceania el 2017 (+90 kg) i el 2019 (+87 kg) i també va aconseguir la medalla de plata al Mundial del 2017. A més, fa dos anys va guanyar l'or als Jocs del Pacífic i va registrar la sisena millor marca a Pattaya (Tailàndia). Ara a Tòquio, no ha pogut obtenir cap medalla, però ha deixat una empremta que quedarà marcada en la història dels Jocs.