La vela dona un nou bronze

Jordi Xammar i Nicolás Rodríguez van conquerir ahir el bronze en la classe 470 de vela als Jocs Olímpics, al ser cinquens a la Medal Race, on van defensar la tercera posició en el còmput global de regates. A Enoshina, seu de la competició de vela, el barceloní i el gallec van aconseguir emular el bronze de Joan Cardona a la classe Finn.

Els representants de l’equip estatal van firmar una bona Medal Race, complint el que era necessari per retenir la tercera plaça, una vegada que es va confirmar la impossibilitat d’optar a la plata que van guanyar els suecs Dahlberg i Bergstrom.

Cinquens a la Medal Race, darrere d’Austràlia, Suècia, Nova Zelanda i Estats Units, Xammar i Rodríguez van arribar a anar tercers en les dos primeres de les cinc marques de la regata final. I malgrat ser cinquens, van tenir controlada en tot moment l’embarcació de Nova Zelanda, l’única que podia arrabassar-los el bronze.

Per a això, els neozelandesos Snow-Hansen i Willcox havien de ficar dos embarcacions entremig de la parella estatal, i només McNay i Hugues, la parella nord-americana, va aconseguir superar el català i el gallec, que van jugar constantment amb el control de la situació al seu favor.

En la classificació de 470, Xammar i Rodríguez van sumar 45 punts, pels 41 punts de la parella sueca i les dos embarcacions lluny dels 21 punts que van sumar els australians Belcher i Ryan, medalla d’or inabastable per a la resta. La d’ahir va ser la segona medalla olímpica per a la vela espanyola en aquests Jocs, la vint-i-unena de la història olímpica i la desena en total per a la delegació espanyola a Tòquio.

“Ha estat molt dur, no només durant la carrera, tota la campanya. Fa quatre anys érem els quinzens del món amb un camí costa amunt molt llarg. No es veia el final. Però ens en anàvem a dormir creient que era possible. Al cap i a la fi, ser aquí és molt especial. Hem vist que quan es persegueix una cosa i un no es rendeix, tot és possible”, va assegurar Jordi Xammar, barceloní de 27 anys.

“Han estat cinc anys sacrificant moltes coses, amb molt de sofriment també, perquè el camí és bonic però amb sofriment. Una cosa que tinc molt present és que podria no ser aquí, i soc aquí”, va celebrar el gallec, de 30 anys. “Després de la medalla m’ha passat pel cap que m’ha canviat la vida. Fa cinc anys volia marxar a Holanda com a odontòleg. Però em vaig posar en aquesta aventura sense dubtar-ho i acabar així és molt millor”, va assenyalar Nico Rodríguez.