Llegenda Craviotto

El piragüista lleidatà Saúl Craviotto (Lleida, 3 de novembre del 1984) va engrandir ahir el seu brillant palmarès olímpic per elevar-se a la categoria de llegenda de l’esport.

Va guanyar a Tòquio la seua cinquena medalla en uns Jocs Olímpics, amb la qual cosa es converteix en l’esportista català amb més metalls i també el més premiat a nivell estatal, en aquest cas empatat amb el gallec, i també piragüista, David Cal. Cap esportista espanyol té més medalles que ells, malgrat que Saúl té un or més. Cal es va retirar amb un or i quatre plates i Saúl té dos ors, dos plates i un bronze.

Craviotto, al capdavant de l’embarcació del K4 500, juntament amb Marcus Cooper Walz, Carlos Arévalo i Rodrigo Germade, es va penjar la medalla de plata en aquesta modalitat, només superats per Alemanya. Aquesta plata suposa per al lleidatà el seu cinquè metall olímpic, en quatre participacions, en una brillant carrera que va iniciar a Pequín 2008. A la Xina es va penjar la seua primera medalla olímpica i va ser d’or.

Ho va fer en la prova del K2 500 al costat de Carlos Pérez Rial Perucho. En la seua segona cita olímpica, Londres 2012, va tornar a pujar al podi per recollir en aquesta ocasió la medalla de plata en el K1 200. En els Jocs de Rio 2016 en va guanyar dos.

Una d’or en el K2 200, en aquesta ocasió amb Cristian Toro, i va tornar al podi dos dies després per penjar-se la de bronze en el K1 200. Craviotto, que a més va ser l’abanderat de l’equip espanyol en la cerimònia inaugural de Tòquio, juntament amb Mireia Belmonte, arribava per tant a aquesta cita olímpica, la quarta als seus 36 anys, amb un ple.

Quatre medalles en quatre proves. Al Japó també doblava, per la qual cosa tenia l’oportunitat d’assolir sis medalles olímpiques. Tanmateix, la primera oportunitat se li va escapar. Es va classificar per a la final del K1 200 de fa dos dies, però va finalitzar setè, per emportar-se un diploma olímpic.

Però ahir el K4 500 no va fallar. L’embarcació de Craviotto, Cooper Walz, Arévalo i Germade ja va demostrar que apuntava podi en la primera classificatòria. Els quatre palistes van aconseguir el pas a la semifinal batent el rècord olímpic, amb un temps d’1:21.658.

Amb aquestes credencials, la semifinal de la matinada de divendres a dissabte havia de ser un tràmit i així va ser. Hi participaven 5 embarcacions i 4 passaven a la final. El seu K4 va ser primer i el gran rival, Alemanya, va guanyar l’altra semifinal.

A la final Espanya va sortir bé i va encapçalar la carrera durant gran part del recorregut, però finalment l’or va ser per a Alemanya (1:22.219) i la plata per a Espanya (1:22.445). Eslovàquia va fer bronze. Aquesta va ser la primera medalla de la jornada per a Espanya, la 14, que van seguir les de plata en futbol masculí i waterpolo femení i la de bronze en handbol masculí.

Amb 17 medalles, Espanya iguala les aconseguides a Rio 2016 i avui encara opta a una altra en waterpolo masculí. Amb 18 igualaria les de Londres, però encara lluny de les 22 de Barcelona ’92.

El lleidatà diu que “seria de bojos no plantejar anar a París 2024”

Encara que Craviotto, de 36 anys, va admetre que “ha estat un cicle olímpic molt difícil”, després de guanyar la cinquena medalla en els seus quarts Jocs, no va descartar participar en la pròxima cita, París 2024.

“Sí o no? És una mica més complexa la resposta. Necessito descansar cos i ment, però amb un bon descans seria de bojos no plantejar anar a París. Està a prop i probablement pugui lluitar per això. No ho sé, ja veurem”, va dir en roda de premsa. Després de no descartar anar als que serien els seus cinquens Jocs, va recordar que “vaig començar a Pequín 2008, tenia 23 anys. Si m’arriben a dir que estaria 12 o 13 anys a l’elit i mantenint-me així a dalt, doncs crec que és del que més orgullós em sento”.

Sobre haver igualat Cal, va dir que “no m’agrada aquest enfocament d’igualar Cal. Jo penso en el meu dia a dia i en els meus rècords i les meues medalles. Per a mi és un orgull, més que les medalles, ser en quatre Jocs”.