Plata en waterpolo

A les medalles de plata aconseguides pel K4 de piragüisme, amb Saúl Craviotto al capdavant, i de l’equip de futbol, que va ser plata al perdre contra Brasil, Espanya va sumar ahir dos metalls més, una que ja tenia assegurada en waterpolo femení, però faltava saber el color, que finalment va ser de plata, i una altra per la qual lluitaven els hispans en handbol, que finalment van poder acomiadar una de les seues llegendes, Raúl Entrerríos, amb un bronze que té gust d’or.

La selecció femenina de waterpolo no va tenir cap opció de lluitar per un or impossible. Va perdre per un clar 5-14 davant la gran favorita, Estats Units, que ja havia estat campiona en les dos anteriors cites olímpiques, Londres 2012 i Rio 2016. Les Guerreres de l’Aigua, amb dotze jugadores catalanes, van repetir així la plata de la cita londinenca, en la qual la selecció nord-americana va ser també el botxí d’Espanya per 8-5, i es van quedar a un pas de tancar el cercle al seu palmarès, en el qual encara falta un or olímpic per sumar als aconseguits a l’Europeu i el Campionat del Món.

Raúl Entrerríos, que ara passarà a formar part de l’organigrama del Barça després de la seua retirada, va ser clau. Un gol seu a set segons del final va certificar la victòria d’Espanya davant d’Egipte (33-31). Els hispans no van poder trencar el seu sostre olímpic, però tampoc van baixar-ne per afegir un bronze més als aconseguits a Atlanta’96, Sydney 2000 i Pequín 2008. En un duel en què l’aspecte anímic juga un paper clau, van tornar a deixar clar que el seu cicle guanyador des del disgust de Rio 2016 no ha estat casualitat, malgrat que els egipcis també van demostrar que la seua presència a semifinals no va ser casual.

Mechaal, cinquè a la final olímpica del 1.500 més ràpida de la història

La penúltima jornada dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 va començar a les sis del matí a Sapporo amb la sortida de la marató femenina, que va resultar la més lenta de la història a causa de la intensa calor i que va guanyar la keniana Peres Jepchirchir després de córrer pel Parc Odori durant 2 hores, 27 minuts i 20 segons.

Elena Loyo, vint-i-novena amb 2h34:38, va ser la millor espanyola, vuit llocs davant de la barcelonina Marta Galimany, mentre que Laura Méndez es va retirar juntament amb tretze atletes més. Ja a la nit a l’Estadi Nacional de Tòquio, Adel Mechaal va ascendir al quart lloc del rànquing espanyol de tots els temps en 1.500 amb un temps de 3:30.77 que li va donar la cinquena plaça a la final olímpica.

Ignacio Fontes no va poder aguantar el ritme i va acabar tretzè i últim d’una cursa guanyada pel noruec de 20 anys Jakob Ingebrigtsen, que va batre el rècord olímpic (3:28.32).