Adeu als Jocs 'bombolla'

La flama que tant va costar d’encendre, un any més tard de l’esperat, ja no crema a l’estadi olímpic de Tòquio. Enrere queden poc més de dos setmanes de competició marcades per la pandèmia del coronavirus, que va obligar a blindar els esportistes amb 80.000 tests diaris i sense públic a les grades, en els Jocs Olímpics més estranys i incerts de la història.

Centenars d’esportistes van posar ahir el colofó en una cerimònia de cloenda carregada de simbolisme, tradició i, sobretot, llum i color per acomiadar “els Jocs de l’esperança” i obrir un nou cicle olímpic que desembocarà, d’aquí a tres anys, a París. “Heu creat màgia en aquests Jocs. Heu estat més ràpids, heu arribat més amunt i heu estat més forts perquè heu romàs junts.

Aquest és un poderós missatge de solidaritat i pau. En aquests temps difícils, vosaltres doneu al món el més preuat dels regals: l’esperança. Això ens dona fe en el futur.

Els Jocs de Tòquio han estat els Jocs de l’esperança, la solidaritat i la pau. El poble japonès pot estar orgullós del que ha aconseguit”, va apuntar el president del COI, Thomas Bach..

“Els Jocs de Tòquio han estat els Jocs de l’esperança, la solidaritat i la pau”, va afirmar

De nou sense públic a l’estadi, l’acte va arrancar amb un vídeo dels millors moments de la cita olímpica sota l’atenta mirada, entre altres, de l’emperador Naruhito i del president de França, Emmanuel Macron, com a màxim representant del país que acollirà els pròxims Jocs, els de París 2024. Totes les banderes, després d’hissar la del Japó, van anar entrant al recinte, amb l’eufòrica karateka Sandra Sánchez, que dijous passat es va proclamar campiona de kata en l’estrena olímpica del seu esport, portant l’ensenya espanyola. Com la de Talavera de la Reina, molts protagonistes en aquestes dos setmanes van desfilar com a abanderats, com l’italià Marcell Jacobs, sorprenent campió de 100 i 4x100 metres, o la neerlandesa Sifan Hassan, or en 5.000 i 10.000 metres i bronze en 1.500, abans que comencés l’espectacle de llum i color.D’entre un cercle ple de colors, representació de totes les banderes del món, milers de partícules de llum van volar, gràcies a l’estudi Moment Factory, per formar els anells olímpics, mentre el centre del recinte s’il·luminava per donar pas a la Tokyo Ska Paradise Orchestra. L’ambient, fins llavors solemne, es va tornar festiu mentre sonaven els acords de l’Himne de l’alegria, rebut amb eufòria pels centenars d’esportistes.

I va arribar el torn del relleu. La governadora de Tòquio, Yuriko Koike, va entregar la bandera olímpica al president del COI, Thomas Bach que, al seu torn, la va cedir a l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo.

Després, es va procedir a l’aturada del peveter. Acabaven així els Jocs Olímpics de Tòquio i començava l’olimpíada de París.