Diploma per a Lamdassem

L’atleta lleidatà d’origen marroquí Ayad Lamdassem va estar molt a prop d’aconseguir la primera medalla de la història per a Espanya en marató. Abans de partir cap a Tòquio ja va dir que no es conformava amb participar i que volia acabar entre els deu primers. I ho va aconseguir. Va acabar cinquè, fregant un podi pel qual va lluitar fins als últims 500 metres, en una carrera en què la medalla d’or va ser per al gran favorit, el kenià Eliud Kipchoge, que aconseguia a Tòquio el seu segon or olímpic consecutiu.

El plusmarquista mundial va ser el cap de l’última prova de l’atletisme celebrada a Sapporo.

Sense torçar el gest en cap moment i amb un atac definitiu al quilòmetre 30, Kipchoge es va mostrar amo i senyor dels 42.195 metres. Darrere, la lluita per la plata i el bronze va quedar entre quatre els últims 7 quilòmetres, entre ells l’atleta establert a Lleida, nacionalitzat espanyol el 2007 i que va debutar amb la selecció espanyola el 2008.

Als seus 39 anys, Lamdassem va estar en la lluita per les medalles al costat del kenià Lawrence Cherono, el belga Bashir Abdi i el neerlandès Abdi Nageeye, però no va aguantar l’última empenta dels rivals.

Nageeye va ser segon i Abid tercer, a 1:20 del 2:08:38 que va marcar Kipchoge. Lamdassem va ser cinquè a 1:36, acusant unes doloroses molèsties a les ungles dels peus.

Lamdassem tanca una magnifica actuació dels lleidatans als Jocs, amb plata per a Saúl Craviotto, diplomes per a Núria Vilarrubla, Lamdassem i Craviotto i Bernat Erta que es va quedar sense final per una polèmica decisió dels jutges..

El lleidatà va fer el segon millor lloc d’un espanyol en els Jocs, després del quart de Martín Fiz a Atlanta

El recordista espanyol de les distàncies va estar més a prop que ningú, des de Martín Fiz el 1996, de donar a Espanya la primera medalla olímpica en marató. En unes condicions que van deixar fora de combat molts favorits, Lamdassem va aconseguir la millor marca d’un espanyol en els Jocs Olímpics, amb un temps de 2h10:16, superant les 2h13:06 de Martín Fiz a Sydney 2000. L’atleta de Vitòria, no obstant, va ser quart en aquella ocasió, amb la qual cosa el lleidatà va firmar el segon millor lloc de la història dels maratonians espanyols en una cita olímpica.

“Estic molt content d’haver estat cinquè als Jocs i vull donar les gràcies a la meua família, al meu entrenador (Antonio Cánovas) i al meu mànager, Miguel Ángel Mostaza. I a tota la gent que m’ha donat suport. Us espero a París 2021, on tant de bo pugui aconseguir la medalla”, va dir a RTVE tot just acabar la carrera. Per a Lamdassem, els de Tòquio són els seus tercers Jocs, després dels de Pequín 2008 i Londres 2012, encara que llavors va competir en els 10.000.

Després d’aquesta última jornada, Espanya tanca la participació en els Jocs de Tòquio amb 17 medalles, les mateixes que a Rio 2016, però amb menys ors. Al Brasil van ser 7, mentre que ara han estat tres. Segueix lluny del seu millor resultat, les 22 medalles de Barcelona’92, amb 13 ors. A Atlanta van ser 17 medalles, a Sydney 11, a Atenes 20, a Pequín 19 i a Londres, 18. EUA ha estat el país amb més ors, 39, i més metalls, 113, amb la segona posició per a la Xina.