Notable olímpic de Lleida

L’esport lleidatà ha estat representat als Jocs Olímpics de Tòquio, que van finalitzar diumenge passat, per quatre esportistes, dos en piragüisme, Núria Vilarrubla i Saúl Craviotto i dos atletes, Bernat Erta i Ayad Lamdassem. I la nota que han aconseguit pot considerar-se un notable alt o fins i tot un excel·lent, ja que en una cita com els Jocs només arriben uns quants elegits de cada disciplina. Els lleidatans han tornat amb una medalla de plata i tres diplomes olímpics. Només una polèmica decisió dels jutges en la prova de relleus mixtos 4x400 va impedir que Bernat Erta completés el ple en finals per als lleidatans.

Saúl Craviotto, en els seus quarts Jocs, va aconseguir la medalla de plata en el K4 500, la cinquena de la seua brillant carrera, la qual cosa el converteix en l’esportista espanyol amb més podis olímpics, cinc, empatat amb David Cal. A més, Craviotto va obtenir un diploma olímpic al quedar setè a la final de K1 200.

L’entrenador d’Ayad afirma que hauria guanyat medalla si no fos per un problema a les ungles

La palista del Cadí Núria Vilarrubla, en la seua estrena olímpica, també va aconseguir diploma al ser vuitena a la final d’eslàlom C1. “Ha estat una experiència molt intensa”, explicava ahir. “N’he gaudit molt. L’objectiu era estar a la final i una vegada allà jugar al millor possible les meues cartes”, i afegia que “uns Jocs tenen alguna cosa especial, la vida a la vila olímpica... però passen molt ràpids. Ha estat efímer”, explica.

També va aconseguir diploma olímpic Ayad Lamdassem (en els seus tercers Jocs), amb el seu històric cinquè lloc en marató, la segona millor posició d’un atleta espanyol en aquesta distància, després de la quarta plaça de Martín Fiz a Sydney 2000. “És una llàstima, perquè va tenir un problema a les ungles dels peus i no va poder esprintar”, explicava el seu entrenador, el lleidatà Antonio Cánovas. “Estava segur que si arribava al final en la posició que va arribar, guanyava medalla, perquè té un final molt ràpid. Però tot i així, la valoració que faig de la seua participació és de 10. Allà hi havia els millors del món.”

Bernat Erta, per la seua part, va vorejar també la final. Però l’equip espanyol de relleus 4x400, del qual formava part, es va quedar fora de la final per una polèmica decisió dels jutges. Els equips d’Estats Units i República Dominicana van ser-ne exclosos, la qual cosa posava Espanya a la final, després d’haver polvoritzat el rècord estatal de la distància, per ser readmesos cinc hores després, fet que deixava el lleidatà i els seus companys sense la final, en la qual haurien lluitat per les medalles, amb un altre diploma assegurat.

“L’experiència de ser-hi ha estat meravellosa”, explicava ahir Bernat Erta al seu domicili de Lleida. “És un ambient diferent del d’una altra competició, encara que no hi havia públic. Una gran experiència”, afegeix.

Sobre la polèmica decisió, creu que “la desqualificació d’Estats Units era molt clara. Van al·legar que els jutges no els van col·locar com corresponia, com República Dominicana. És molt clar que l’equip nord-americà va fer el relleu fora de la posició. A aquest nivell ja sabem on posar-nos, no cal que t’ho ensenyi un jutge a la pista”, va valorar.