CICLISME REPTES
Pedals solidaris
Maurizio Sartori i Carles Sarroca recorreran 1.211 km fins a Monza per ajudar Open Arms || Esperen obtenir 2.400 euros per a aquesta ONG que salva vides
Carles Sarroca i Maurizio Sartori, els dos ciclistes lleidatans que iniciaran aquest repte solidari.
“Anirem amb bicicleta des d’on visc, Lleida, fins on vaig nàixer, Monza”, explica Maurizio Sartori, un italià establert a la capital del Segrià des del 2008 i que va crear el Tour du Mao per afrontar reptes personals. No estarà sol en aquesta aventura de 1.211 quilòmetres, que durà a terme entre el 18 i el 22 d’aquest mes. L’acompanyarà un altre ciclista de Lleida, Carles Sarroca. I ho fan per un objectiu solidari: recaptar fons per a l’ONG Open Arms.
“Aquest Tour és una metàfora. Nosaltres, amb la bicicleta busquem pujar on ens costa arribar. Com els immigrants que es llancen a un viatge pel Mediterrani a la recerca d’una vida millor, perquè tots tenim dret a buscar la felicitat” i als qual volen ajudar amb aquesta iniciativa.
El repte començarà el dia 18 d’aquest mes a Lleida i finalitzarà a la ciutat italiana el 22
Maurizo explica que la mort del seu pare, Mario, el 2016, va ser el desencadenant que el va portar a crear el Tour du Mao. “Em vaig posar reptes, amb la idea de fer-ne un cada any. Per a mi pedalar és com volar i pujar a la bicicleta és ser feliç”, explica. Els reptes els fa amb la bicicleta que portava el seu pare. Afegeix que “aquest any he decidit que fos un repte solidari i recaptem diners per a Open Arms, perquè “fan un treball impressionant. Nosaltres tenim la sort de poder travessar aquestes fronteres amb la bicicleta, però milers de persones moren intentant creuar les seues a la recerca d’una vida millor”.L’objectiu és “recaptar dos euros per cada quilòmetres que recorrerem, la qual cosa representaria uns 2.400 euros que anirien per a Open Arms”. Per fer les aportacions s’ha d’entrar al web tourdumao.mauriziosartori.it. “La gent hi pot aportar la quantitat que desitgi”, afegeixen els lleidatans.
Tots dos ressalten la tasca humanitària que fa Open Arms al Mediterrani “acollint les persones que rescaten al mar, que fugen de les atrocitats més grans del nostre temps” i reflexiona: “Diuen que no ha de barrejar-se l’esport amb la política, però ho hem vist als Jocs. Quan un atleta guanya una medalla d’or posen la seua bandera. Això no és política?”.
