SEGRE

ATLETISME JOCS DE TÒQUIO

“Tenia la medalla a tocar"

Ayad Lamdassem torna a Lleida “molt content” amb el diploma olímpic a la marató || “A partir del quilòmetre 30 les ungles em van començar a fer mal”

Ayad Lamdassem i el seu entrenador, Antonio Cánovas, ahir a les oficines del Grup SEGRE.

Ayad Lamdassem i el seu entrenador, Antonio Cánovas, ahir a les oficines del Grup SEGRE.MAITE MONNÉ

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Ayad Lamdassem, diploma olímpic amb la cinquena posició a la marató dels Jocs de Tòquio, va explicar ahir a SEGRE que, malgrat que va començar a notar dolor a les ungles a partir del quilòmetre 30, estava convençut que podia guanyar una medalla. “Estic molt content d’haver estat diploma olímpic. La marató em va sortir molt bé i, sí, esperava guanyar la medalla. Si no hagués estat pel dolor a les ungles hauria esprintat, però no vaig poder. Però el cinquè lloc em deixa molt content. Sento que he complert l’objectiu”, va afegir l’atleta, que en una entrevista a SEGRE abans de partir cap a Tòquio, ja va dir que la seua meta era acabar entre els deu primers.

Sobre la carrera explica que “només sortir ja em vaig posar al grup del capdavant. Érem uns 30, però era massa gent perquè, per aquest motiu, em vaig perdre dos avituallaments, el del km 8 i el del 13. I en una carrera com aquesta, amb la calor i la humitat que hi havia, la hidratació és importantíssima. Així que vaig decidir tirar i posar-me més endavant per no perdre cap avituallament més. Ens vam quedar un grup de cinc, per darrere de Kipchoge”, que va guanyar la medalla d’or amb autoritat.

El seu pròxim objectiu és guanyar una medalla al Campionat d’Europa que es disputa al gener

Confessa que “a partir del quilòmetre 30 vaig començar a sentir dolor a les ungles, però em vaig preocupar que ningú dels que anaven en el meu grup no notés que tenia un problema. Malgrat tot, vaig poder seguir el ritme i vaig aguantar. Però a falta de 700 metres ja em sortia sang i no vaig poder esprintar. Llàstima, perquè tinc un bon esprint. Però quan vaig creuar la meta i vaig veure que era cinquè, se’m va passar el dolor”, recorda amb un somriure.

Sobre els seus pròxims objectius, encara no vol pensar en París 2024, tot i que creu que per edat hi podrà arribar.

Ayad, de 39 anys, explica que “quan vaig batre el rècord d’Espanya de marató a València [va ser el 2020 amb una marca de 2h06:35, superant la que tenia Julio Rey des de feia 14 anys] els periodistes em preguntaven per Tòquio. Després d’acabar 5è ja em pregunten per París. Però quan compleixes un objectiu has de deixar que el cos es recuperi sense posar-li més pressió”.

Això sí, admet que té un objectiu al cap: “Vull guanyar una medalla al Campionat d’Europa que es disputa al gener a Polònia. Després ja pensarem en París”, afegeix. Ayad, que també va participar a Pequín 2008 i Londres 2012, encara que ho va fer en 10.000, no creu que l’edat sigui un problema per anar a París. “Bekele té només uns mesos menys que jo. Fa 8 anys que molts diuen que ja soc gran, però vaig batre el rècord d’Espanya. Amb cada marató que disputes guanyes experiència. I allà tens García Bragado, olímpic amb 51.” Això sí, ara li toca descansar..

tracking