Erta ja mira a París

Bernat Erta Majó (Lleida, 15-2-2001) sembla marcat pel destí. Dotat per a l’esport, no volia seguir la tradició familiar i va començar jugant al futbol, per passar-se més tard al tenis abans d’acabar triomfant, on si no, en l’atletisme, esport a què es van dedicar tant els seus pares, Quim i Fanny, com el seu germà gran, Arnau. Fan absolut de la cultura japonesa i del manga, va debutar com a olímpic en els Jocs de Tòquio, al seu admirat Japó.

Erta ha passat en sis anys d’iniciar-se en l’atletisme amb 14 a debutar com a olímpic als 20. Sis anys marcats per una progressió constant, malgrat que per a això va deixar les tanques, també tradició familiar, pels 400 metres llisos.. Campió d’Espanya en 400 sub-18, sub-20, sub-23 (aquest any) i absolut (el 2020), a més de plusmarquista d’Europa sub-20 en pista coberta l’any passat, entre altres èxits d’un palmarès més que brillant, explica que “si els Jocs s’haguessin disputat en la data prevista, el 2020, jo no hauria pogut anar ni en relleus ni en la prova individual”. El retard de la pandèmia per la competició li va anar bé i, el mes de maig passat, es va guanyar la plaça olímpica en el relleu 4x400 mixt en els Mundials de Relleus de Silèsia.

L’any vinent l’espera un triple repte: el Mundial de pista coberta i l’Europeu i el Mundial a l’aire lliure

Ara té clar que el seu objectiu és repetir en els Jocs de París 2024. “Tinc moltes ganes d’entrenar-me, puc apujar el nivell d’entrenament, soc jove i vull lluitar de tu a tu amb els millors del món. Això em motiva molt”, i afegeix que el seu objectiu a París és disputar dos proves. “Espero anar-hi i competir en relleus, però també en l’individual. M’agradaria emportar-me almenys un diploma olímpic”, afegeix, després de quedar-se a Tòquio fora de la final per una polèmica decisió dels jutges.Abans l’espera un 2022 carregat de reptes. “Ara toca descansar, a nivell mental és molt necessari. No tinc dubtes que aconseguiré bons resultats. Em centraré en la temporada d’aire lliure, però el 2022 hi ha Mundial de pista coberta i Europeu i Mundial a l’aire lliure.”

D’altra banda, explica, divertit, que ara el coneixen més. “No és com un futbolista, però sí que hi ha gent que em demana fotos, o l’altre dia em va reconèixer un taxista. Está bé, ho trobo divertit.”

Estudiant de Disseny Digital i Tecnologia Creativa a la UdL, recorda que va pensar anar als Estats Units. “El 2020 vaig començar a fer els exàmens que t’exigeixen, però quan va esclatar la pandèmia encara me’n faltava algun i ja llavors ho vaig descartar. Vaig decidir seguir a Lleida, on estic molt bé”, conclou.