Craviotto torna a casa amb honors de campió

Saúl Craviotto va tornar ahir a Lleida per primera vegada des que va guanyar la plata al K4-500 a Tòquio, la qual cosa el va convertir en l’esportista espanyol amb més medalles olímpiques, cinc, igualat amb el també piragüista David Cal, encara que el lleidatà en té dos d’or per una del gallec. Saúl va viatjar des d’Astúries amb la seua esposa, Celia, i les seues filles, Valentina i Alejandra, i a l’arribar al domicili dels seus pares, al Secà de Sant Pere, es va trobar amb la rebuda que es mereix un campió. Familiars, amics, veïns i companys piragüistes del Sícoris Club l’estaven esperant per aclamar-lo pel seu nou èxit en una cita olímpica.

Els seus pares, Manuel Craviotto i Emma Rivero, al costat de les seues germanes Cristina i Mireia, ho tenien tot preparat mentre el carrer s’anava omplint de gent que esperava la seua arribada. No faltava ni aigua ni refrescos perquè els assistents a la benvinguda alleugerissin la set. Una mica més de mig centenar de persones van esclatar en aplaudiments al veure’l arribar. Una pancarta de benvinguda, que havia fet la seua mare, presidia la façana de la casa on es va criar. “És del barri de tota la vida, com la seua família”, explicava José Carreiro, president de l’Associació de Veïns del Secà.

“Vam ser molt a prop de l’or, però estic content amb la medalla. Els alemanys van ser millors”

“La veritat és que no m’ho esperava. Em fa molt feliç veure el carinyo que em demostra la gent. Tenia ganes de venir a veure la família. Estic encantat cada vegada que vinc a Lleida, encara que canviï la fresqueta d’Astúries per la calor d’aquí,” va fer broma. Saúl, guanyador d’un or a Pequín 2008, una plata a Londres 2021 i un or i un bronze a Rio 2016, a més de l’esmentada plata a Tòquio, va confessar que no ha pogut descansar gaire des que van acabar els Jocs. “A Astúries ha estat una bogeria, molts viatges, molts actes... però beneït aclaparament, perquè això és bon senyal, vol dir que hem tornat amb una medalla”.

Sobre l’opció que va tenir de guanyar dos medalles al Japó –va ser diploma en K1-200–, va comentar que “per voler-ho, clar que volia dos medalles... però les opcions reals de medalla, la prova que ens havíem preparat era la del K4. El K1 no el vaig preparar i només ser a la final ja és tot un èxit”, va afegir.

Malgrat no haver-la preparat, va quedar setè a la final, cosa que li va valer un diploma olímpic i manté la ratxa de ser finalista a les sis proves que ha disputat en uns Jocs.

Sí que va voler donar valor a la medalla de plata aconseguida. “Estem molt contents amb el resultat del K4. Vam ser molt a prop de guanyar la medalla d’or, però a l’equip alemany van ser millors. De vegades es guanya i altres no es pot guanyar”, va valorar el lleidatà. Ara sí que espera descansar uns dies a la seua ciutat, amb la família i els amics.