Només un empat

El Lleida no va passar de l’empat (1-1) en l’estrena de la nova i exigent categoria, la Segona RFEF. Tot i que va anar de menys a més i va aconseguir avançar-se en el marcador en el tram final del partit, la inexperiència del joveníssim equip que va treure Gabri al Camp d’Esports va fer que acabés encaixant el gol de l’empat en el minut 96, després de jugar 23 minuts en superioritat numèrica al quedar-se el Prat amb un jugador menys per expulsió d’Adri Diaz (67’), que va veure la segona targeta groga.

Gabri va tornar a apostar per tres centrals –Roger Figueras, Yasser i Pereira–, per pressionar al centre del camp amb els carrilers Diego i Neeskens, molt avançats, obrint el camp per les bandes.

Tanmateix el control de la pilota, traient-la sempre des del darrere, no va resultar pràctic davant d’un Prat molt defensiu però amb unes contres letals. De fet, el Lleida va ser incapaç de rematar ni una sola vegada entre els tres pals durant els primers 45 minuts i els seus dos únics llançaments, a càrrec de Moha (16’) i de Colau (25’), es van perdre per sobre del travesser de la porteria defensada pel lleidatà Craviotto.

En canvi, el Prat va posar la por al cos del gairebé miler d’espectadors que van acudir al Camp d’Esports –i que com al trofeu Emili Vicente no van deixar d’animar l’equip en tot moment–, amb una rematada al travesser a càrrec d’Escoruela en el primer minut de partit i, en el minut d’afegit de la primera meitat, Neeskens va treure sota pals una bona rematada de Padilla, amb el debutant Ramon Vila, que va deixar bones sensacions sota pals, ja batut..

El Prat va enviar una pilota al travesser i Neeskens va evitar el gol sota pals amb Ramon Vila batut, amb 0-0

La segona meitat va ser diferent. El Lleida va sortir més entonat i Moha, que ja havia estat del millor del primer temps, es va entonar encara més trencant per banda i buscant sempre la porteria rival. Toni Vicente va moure més i millor la pilota i aquest va començar a rondar l’àrea rival d’una manera molt més clara que fins llavors. Roger Figueras (52’), afegit a l’atac, va enviar la pilota alta i Toni Vicente (62’) va obligar Craviotto a aturar la primera pilota que va enviar l’Esportiu entre els tres pals. Després de tres córners consecutius contra el Prat, Yasser va tenir el gol, però el seu xut també va marxar per sobre del travesser.

El Prat, que cada vegada s’atansava menys als dominis de Ramon Vila, va acabar trobant espais, curiosament al quedar-se amb deu (67’).

Veient-se amb superioritat numèrica, el Lleida se’n va anar a dalt amb tot i va acabar assumint riscos en defensa. Precisament, en una contra velocíssima, Rivas (74’), que acabava d’entrar al camp, es va plantar sol davant del porter lleidatà, però va creuar en excés la pilota. Cinc minuts després va tenir una altra claríssima ocasió a càrrec de Grasa (79’), que va fallar un gol cantat a porta buida. Però els atacs locals obtindrien la seua recompensa poc després.

Toni Vicente va habilitar Monterde, que va desbordar per banda, i la seua centrada des de la línia de fons i al segon pal va ser rematada des de prop per Lamin (1-0, 83’). El matx semblava sentenciat i més quan es va entrar en l’afegit, amb sis minuts decretats pel col·legiat –els nou canvis més el temps d’hidratació– en què el Lleida, potser per la seua joventut i inexperiència, va continuar atacant sense protegir-se al darrere.

Va tenir, això sí, les seues ocasions amb una excel·lent rematada de Sanku Jabbie (91’) a la qual va respondre Craviotto amb la parada del partit i Mejía (94’) va rematar alt en una clara ocasió, però el Prat tampoc es rendia.

Ramon Vila es va haver de lluir en una ajustada rematada al pal curt de Rivas (92’) abans d’encaixar el gol de l’empat (1-1), que va caure com un cop a l’equip i en l’afició. Moha va iniciar una contra, tallada en falta a la zona de mitjos del Prat, però l’àrbitre, Borja Munárriz, no va xiular.

Amb el Lleida avançat, Rivas va rebre una pilota alta en diagonal, va fer un control d’esperó, inusual en la categoria, que li va permetre guanyar uns metres al seu defensor, entrar a l’àrea i superar Vila en la desesperada sortida. Només hi va haver temps per treure de centre. La victòria que ja se celebrava va acabar en empat.