TENIS INTERNACIONAL
Veterans a l'elit mundial
Els lleidatans Miquel Puigdevall i Neus Ávila han guanyat plata i bronze, respectivament, amb Espanya || El jugador del CTT Tarragona ja ha guanyat dos mundials i porta sis subcampionats
Els tenistes lleidatans Miquel Puigdevall i Neus Ávila, amb la selecció de veterans.
Més enllà dels tornejos de l’ATP i la WTA, que tenen la seua cimera en els quatre Grand Slam del circuit, hi ha una elit mundial de veterans que no surt per televisió, en la qual el tenis lleidatà està molt ben representat.
La setmana passada es va disputar a la localitat croata d’Umag el Campionat del Món de Seleccions i, amb Espanya, es van proclamar subcampió del món en +55 anys Miquel Puigdevall (Lleida, 31-8-1963), que es va iniciar al CT Lleida i des dels 22 anys competeix amb el CT Tarragona i, en dones, Neus Ávila (Lleida, 26-7-1971), que va ser bronze. Ávila forma part de la generació d’or del CT Urgell, de la qual van sortir Albert Costa i Conchita Martínez i competeix amb el CT Barcino.
Tots dos han trobat en la categoria de veterans uns èxits que no van aconseguir mentre eren fermes promeses del tenis espanyol.
“Ser subcampió del món no està malament, però és que ja en porto tres de consecutius”, explica Puigdevall, internacional amb la selecció espanyola des de fa 18 anys i que ja s’ha proclamat dos vegades campió del món i en sis ha estat subcampió. És la primera raqueta de l’actual selecció de +55 i, a més, participa amb el seu club, el CT Tarragona, en el Campionat d’Espanya de clubs de veterans, que ha guanyat en nombroses ocasions i també juga la lliga alemanya.
“Em sufraguen els vols, les estades i em paguen per jugar.
Això m’obliga molt”, explica. “M’agrada competir en veterans al més alt nivell perquè és una excusa per estar en forma i també em motiva representar el meu país”, afegeix.
“Porto 18 anys amb Espanya i m’ha donat l’oportunitat de conèixer món.
Si no estigués bé físicament seria impossible competir amb la selecció”..
«Ser subcampió del món no està malament, però ja en porto tres de consecutius»
En aquest circuit no hi sol haver exjugadors del més alt nivell. “Aquests estan de tornada de tot”, explica. “He vist a les nostres competicions el suec Andrew Jarrid, l’alemany Patrick Baurm o el rus Andrei Txerkasov, com els més coneguts. Ara, que fossin entre els 100 primers n’hi ha molts. Quan tenia 35 anys, jugant amb el Cercle Sabadellenc, vam quedar campions d’Espanya i jo vaig guanyar Javier Sánchez Vicario. Allà vaig fer un salt, hi va haver gent que va veure que jugava bé i segueixo des d’aleshores.”
Neus Ávila explica que “vaig deixar de jugar el 2009, quan vaig tenir la meua filla i quan ja tenia 4 o 5 anys m’hi vaig reenganxar”, explica. “Més seriosament m’ho prenc des de fa set anys, jugo tornejos, però tampoc puc viatjar tant per feina”, afegeix la lleidatana, que aquest any ha guanyat dos tornejos internacionals a Barcelona, i està amb la selecció des del 2018, any en què també va guanyar la medalla de bronze.
