El Lleida Esportiu, de punt en punt

Una setmana després de la decepció que va suposar l’empat amb el Prat al debut de Lliga, encaixant l’1-1 al minut 96, el Lleida va repetir la història per emportar-se un altre empat (2-2) del Municipal de Badalona, però sense saber gestionar de nou un marcador favorable. Els de Gabri, en un primer temps boig, van aconseguir avançar-se dos vegades en el marcador, però després, per culpa de les seues llacunes defensives i també per la inexperiència en un equip tan jove, van deixar que el Badalona equilibrés el marcador, sense temps a recuperar-se.

Gabri, lesió de Moha a part (vegeu el desglossament), es va mantenir en la seua idea dels tres centrals amb els dos laterals, avançats i amb recorregut, encara que amb quatre canvis en relació amb l’equip que va debutar a Segona RFEF al Camp d’Esports.

Van entrar Víctor Vidal, Monterde, Joanet i Sanku. Després d’uns minuts de tempteig, les coses venien de cara als lleidatans. Una entrada de Colau a l’àrea local va acabar en un clar penal que va transformar el mateix jugador (7’). 

Tanmateix, el Lleida va tenir molt pocs minuts per gaudir-ne. Concretament deu. El Badalona, que encara no s’havia atansat ni una sola vegada als dominis de Víctor Vidal, va encertar amb una bona arribada de Jaume Pascual per la banda, amb centrada al punt de penal perquè rematés Manu Onwu, l’exjugador blau. El porter lleidatà va refusar en curt i Ferran, lliure de marca, va dur la pilota a la xarxa (1-1).

Després de dos rematades del mateix Ferran (22’) i de Joanet (29’), que es van estavellar al cos de dos rivals, va tornar a avançar-se el Lleida. Monterde va habilitar Neeskens i la seua centrada al segon pal la va rematar Diego Garzón, afegit a l’atac (31’). Però de nou va saber reaccionar el Badalona. Després del servei de centre va organitzar una contra i Toni Larrosa, en jugada personal, va batre Víctor Vidal (32’) per establir el 2-2. Així va acabar el primer temps, sense que es produís cap altra rematada per part de cap dels dos equips i amb un registre del cent per cent d’efectivitat: quatre úniques rematades entre els tres pals (cap de desviada) i quatre gols. El que ja hem dit, un primer temps de bojos.

A la represa, Gabri es va veure obligat a moure la banqueta. La lesió de Neeskens, que va acabar el primer temps coix, va obligar a substituir-lo per Álvaro Martínez, la qual cosa va suposar el debut del juvenil cedit pel Betis amb la samarreta blava –ahir de blanc–. Malgrat el canvi, el sistema tàctic no es va modificar, ja que simplement va ser un canvi de jugador per jugador.

Però, tanmateix, aquesta segona meitat ja no va ser la primera. Van arribar les imprecisions, les pèrdues de pilota, nombroses faltes –17 de Badalona per 13 del Lleida–, amb escassíssimes ocasions de gol, encara que els locals, sempre a la contra, van deixar en evidència la defensa del Lleida en més d’una ocasió. I en aquestes va arribar la jugada clau del partit.

Sanku, que va deixar excel·lents detalls com a únic punta, se’n va anar del porter local per velocitat i aquest, en una sortida a la desesperada, el va enderrocar clarament al caire de l’àrea. L’àrbitre va preferir inhibir-se i no va assenyalar ni la corresponent falta (si ho hagués fet, Álex Sánchez hauria d’haver-se’n anat als vestidors abans de temps). El Lleida ho va intentar amb una rematada d’Álvaro (79’) que va detenir bé el porter del Badalona i Quim Araujo (87’ i 92’) va provar fortuna des de lluny, però les rematades van sortir desviades. Per cert, el Lleida va jugar quatre minuts en superioritat per lesió de Miguel Martínez amb tots els canvis ja realitzats.

“L’empat deixa un sabor agredolç”

Gabri García, entrenador del Lleida, va dir que empatar a Badalona “no és un mal resultat, encara que tal com han anat les coses, deixa un sabor agredolç. El problema és que no hem pogut gestionar el marcador a favor. No hem tingut temps”. Sobre el canvi de porters, va dir que “és bona l’alternança perquè tindré els dos porters rodats i observaré millor la seua progressió”. El tècnic va restar importància al fet de jugar cinc partits en dos setmanes (tres de Lliga i dos de Copa), i va assegurar que “ens aniran bé per anar rodant jugadors i veure com estan”. Finalment, sobre la seua targeta va matisar que era fruit d’una situació del partit.

“No té cap importància.” Per la seua part, el tècnic local, Nacho Alfonso, va explicar que “tal com han anat les coses, l’empat és un bon resultat, però també hem tingut opcions de guanyar al reposar-nos per dos vegades del fet d’anar a remolc al marcador”.

A la zona mixta, Víctor Vidal va declarar que “l’alternança que proposa Gabri a la porteria em sembla positiva per a l’equip”. Diego Garzón, que es va estrenar com a golejador amb el Lleida, va afirmar estar “content pel gol però no pel resultat. Hem d’aprendre a jugar millor amb el resultat a favor”. Finalment, Monterde va assenyalar que “després d’analitzar el partit, jo diria que en realitat se’ns han escapat dos punts, encara que no perdre és bo”.

De la selecció a titular i pregoner

La setmana es presenta intensa per al de la base Joanet. Acabat d’arribar dels partits amb la selecció de Guinea Equatorial (derrota contra Tunísia i victòria sobre Mauritània), va ser titular al Municipal de Badalona, tindrà partit de Copa RFEF dimecres davant del Sant Andreu i divendres serà pregoner a la festa major d’Alcoletge, el seu poble natal, compartint honors amb la jugadora de l’AEM Pitxu. Després del duel va dir que estava més nerviós amb el pregó que amb els partits que ha jugat aquests dies i els que té al davant.

El liderat queda ja a quatre punts

Després de l’empat a Badalona, el Lleida Esportiu baixa fins al lloc 12, a quatre punts del liderat que, després de les dos primeres jornades, ostenten Ebro i Formentera, amb sis punts de sis de possibles; a dos de l’última plaça del play-off d’ascens i a un de la plaça del play-out i del descens a Tercera RFEF. El Lleida tornarà a jugar aquest dimecres (20.00, Camp d’Esports) en el partit d’anada de la Copa RFEF amb el Sant Andreu i tornarà a fer-ho davant de l’afició amb l’Europa, diumenge que ve contra l’Europa (19.00). Mor als 100 anys Mateu Mòdol

Mateu Mòdol va morir ahir a la ciutat francesa de Montpeller als cent anys. Mòdol era l’últim supervivent de la plantilla de la Unió Esportiva Lleida que va aconseguir el primer ascens a Primera divisió, el 1950 i també el jugador de més edat que quedava viu. Va estar al Lleida en dos etapes, 1949-51 i 1951-53. D’altra banda, Gabri no podrà comptar aquest dimecres contra el Sant Andreu ni amb Moha, que ja no va entrar en la convocatòria, ni amb Neeskens, que va haver de ser substituït en el descans, amb molèsties al genoll.