Empat del Llista amb un gran rival

El Llista va sumar ahir un punt d’aquells que tot just acabar el partit tenen gust de poc per com anava el marcador quan dominava per 6-4 avançada la segona part, però que després es valora en la justa mesura tenint en compte l’entitat del rival que hi havia al davant, un Noia que va mantenir el seu esperit combatiu fins als últims segons.

Va ser un partit espectacular, intens –es va prolongar durant gairebé dos hores–, i també, per què no dir-ho, una mica descontrolat en ocasions, però al final tot s’explica i justifica per l’afany dels dos equips per buscar la porteria contrària. No hi va haver treva, els dos porters es van lluir davant del gran nombre d’ocasions que es van produir per les dos parts i, malgrat tot, el voluminós marcador explica perfectament per quins camins va discórrer el duel.

Res no feia presagiar el desenllaç que tindria el partit quan als 7 minuts el Llista ja guanyava per 2-0. Tot el protagonisme se’l va emportar en aquests primers compassos Oriol Vives, autor dels dos gols, el segon dels quals després de transformar un penal.

Però el Noia encara no havia dit l’última paraula. L’equip de Sant Sadurní arribava amb un sol punt al caseller després d’un empat i una derrota. En aquest duel que va perdre a casa contra el Manlleu va faltar per lesió Jordi Bargalló, un veterà de 41 anys que va encomanar d’entusiasme els seus. Amb ell, el jove Roc Pujadas, de tan sols 19 anys, es van encarregar d’arribar al descans amb un 3-2 que deixava les espases amunt per a la represa. Entre els dos gols visitants, un altre jove Sergi Duch, de 20 anys, havia aconseguit el 3-1 per al Llista.

El segon període va començar totalment al contrari del primer. Va ser el Noia, per mediació de Bargalló, el que va colpejar primer i va posar el 3-3 en el marcador. Seria el primer de successius empats.

La igualtat a l’electrònic feia justícia a un partit de forces molt anivellades que, malgrat nombroses parades que hi va haver del joc, comptava amb arribades a les dos porteries.

Al minut 29, Blai Roca va aconseguir aturar la directa per compliment del primer cicle de faltes a Vives i es va mantenir la igualtat al marcador fins que al 35 Bruno Di Benedetto va tornar a avançar els de Folguera amb un tir des de lluny. Poc després, el jugador internacional francès no va poder superar Blai Roca en una falta directa en què va intentar fer un malabarisme que no li va sortir com esperava, però a continuació va esmenar l’error anotant el 5-3 i aprofitant la superioritat numèrica per l’expulsió de Pujadas.

Xavi Costa va escurçar distàncies immediatament, però, sense temps per a celebracions, Sergi Duch va aconseguir el segon gol del partit per tornar a posar dos gols de marge (6-4).

El matx es trobava en una espiral de bogeria de gols i d’emoció en a les dos porteries..

El Llista fins i tot hauria pogut ampliar el seu avantatge amb una falta directa que Andreu Tomàs va llançar fora (m.44). El Noia continuava insistint i, en un minut màgic del visitant Eloi Mitjans, tornava a empatar el partit 6-6. El 6-5 el va aconseguir amb un tret llunyà i el 6-6, gràcies a una falta directa.

A partir d’aquí qualsevol equip podia haver-se emportat la victòria. Sobretot el Llista, que va disposar de diversos un contra un amb el porter del Noia que no van fructificar. Di Benedetto i Selva ho van intentar per dalt, però les rematades es van perdre alt. Al final, empat després d’un partit espectacular que va tenir tots els ingredients que fan afició en l’hoquei patins i la sensació que el resultat feia justícia al que es va veure a la pista de Bell-lloc.