RUGBI REPORTATGE
Jugar a rugbi amb 62 anys
Alfredo Joven, professor d'Inefc Lleida i exdirector del centre, ha tornat a la competició després de retirar-se als 45 || Juga a l'Inef B i el seu fill Pol, a l'A
Alfredo Joven, darrere del jugador que du la pilota, durant el partit en el qual va tornar.
El 1984, el professor d’Inefc Lleida Alfredo Joven portava el rugbi a Lleida. El que més l’atreia era l’ambient que es respirava, tant a dins com a fora del camp. Ara, amb 62 anys, ha tornat com a jugador després de penjar les botes als 45. Va ser jugador d’aquest esport durant vint-i-cinc temporades, però la seua vinculació amb la pilota ovalada va molt més enllà.
A més de ser un dels fundadors de l’únic equip de rugbi que continua existint a Lleida, l’Inef Lleida Rugbi, és professor de l’Escola Nacional d’entrenadors de la Federació Espanyola i va ser seleccionador estatal sub-19, així com director tècnic i seleccionador de la federació catalana. Aquesta li va encarregar el 2018, al costat d’un altre impulsor del rugbi a Lleida David Carreras, elaborar un pla estratègic d’aquest esport.
D’experiència li’n sobra perquè és professor de rugbi a l’Inefc i responsable del programa de captació de jugadors i jugadores i desenvolupament de la base de l’Inef Lleida Rugbi. És, a més, un dels entrenadors dels equips sèniors.
El 1984 va portar aquest esport a Lleida, al qual ha dedicat tota una vida en diversos càrrecs i funcions
Diumenge passat, després de jugar amb el sènior B i guanyar el Gripaus de Girona per 17-37, va escriure una emotiva carta que el club ha difós per les xarxes. “Disset anys després de l’última vegada (2003-04) torno a netejar les botes la nit anterior, les greixo, preparo la roba, reviso amb afecte els cordons, comprovo els tacs i... els records m’envaeixen d’emoció”, comença l’escrit, en el qual recorda “un rugbyman o rugbywoman ho és per sempre, tret que s’autoimposi deixar de ser-ho. No és necessari jugar sempre, no, encara que negaré que això és el més fantàstic”.
Segons Joven, “segurament he fet una ximpleria, una insensatesa, una bogeria, però això ja ho sentia quan vaig començar a jugar i vaig poder fer-ho durant vint-i-cinc temporades de sènior i no me’n penedeixo”.
Es dona la circumstància que tota la família està enganxada al rugbi. El seu fill Pol (que va guanyar dissabte el CEU per 8 a 30) juga al sènior A i la seua parella Eloísa Lorente també hi va jugar.
