Pas històric de l'AEM a la Copa

Només el fet de jugar la competició femenina més antiga del futbol estatal ja fa que el 7 d’octubre del 2021 quedi com una data per a la història de l’esport lleidatà. Però és que l’AEM és a noranta minuts de creuar-se amb un equip de Primera al Recasens. Serà el premi per al vencedor de la segona eliminatòria de la Copa de la Reina que es disputarà al novembre. I les lleidatanes seran al bombo. Novament, només el fet de ser-hi ja suposa seguir eixamplant aquesta història, però, vist això, no es pot tancar cap porta a l’ambició sense límits d’aquest equip.

Les d’Òscar Cobacho van deixar enrere l’Elx i, possiblement, una de les millors conclusions després del matx va ser veure les cares de les jugadores: satisfetes per la classificació, però frustrades perquè van acabar patint en un duel en el qual haurien pogut arribar al descans amb un contundent avantatge. Però no va ser el millor partit que se li recorda a l’AEM, ni de bon tros, com tampoc ho va ser el de diumenge passat a Gijón. Les futbolistes ho reconeixen, saben que tenen potencial per rendir més i això és la millor promesa i l’esperança més gran per afrontar el que ve. Perquè sense estar al màxim de les seues possibilitats, aquest equip fa el més important, que és anar guanyant.

Ahir l’eliminatòria es va posar de cara molt aviat i d’una manera tan absurda que la celebració de l’AEM, que a penes havia tingut temps d’arrancar els motors, va ser fins i tot un pèl freda. Una sacada de porteria en curt de Pardines, la portera de l’Elx, va derivar en una mala devolució de Marta Rodríguez que es va introduir a la seua pròpia porteria. Avantatge en una jugada en què no va intervenir cap jugadora blava –ahir vestint de negre–. A partir d’aquí, l’Elx va mostrar la versió més vulnerable i només els pals van evitar que l’AEM, sense excessiva inspiració, arribés al descans amb una severa golejada a favor. Primer va ser Pixu la que va topar amb la fusta després d’una internada per la dreta i després Taberner, en un tret des del perfil esquerre. Avisos de l’Elx I poc abans del descans, va arribar un doble avís de l’Elx, després de dos pèrdues de pilota seguides al darrere que va poder neutralitzar la portera Laura, que debutava sota pals aquesta temporada. Aquestes accions de les locals ja van deixar entreveure que el 0-1 era un resultat molt curt al descans de cara al que s’acostava.

A la represa, Òscar Cobacho va moure la banqueta i va donar entrada a Andrea i Alexia. I, com ja és costum, la inspiració golejadora d’aquesta última va tardar poc a arribar. Va recollir una pilota a la línia de tres quarts, va aixecar la mirada i va veure el forat a la base del pal esquerre de la porteria de Pardines. Allà la va posar per fer pujar el 0-2 en el marcador i sumar el seu cinquè gol en cinc partits aquesta temporada. Tanmateix, l’alegria va durar poc perquè en una acció fortuïta, tres minuts després, l’Elx va retallar distàncies mitjançant Macías després d’una bona acció a l’àrea lleidatana. Una diana que va donar vida a les il·licitanes en una recta final de partit en la qual l’AEM va haver de defensar amb el ganivet entre dents per assegurar-se ser al bombo de la segona eliminatòria. I així serà. I el millor és que només és el primer pas.

Espectadores d’excepció Jani i Nadia, lesionades, van voler acompanyar l’equip en aquest històric debut i, a més, van veure el partit amb la samarreta posada. Va ser un detall més de la unió que hi ha en aquest equip. Jani té una ruptura del lligament encreuat del genoll esquerre, i Nadia, molèsties als abductors.