L'AEM remunta en el segon temps un 0-2 a l'invicte Espanyol

Va tornar la màgia al Recasens. Quan tot estava perdut, l’AEM va recordar que quaranta-cinc minuts al seu estadi són molt llargs i que de vegades n’hi ha prou a creure en allò que amb la fe ets capaç d’assolir. En el minut 50, les lleidatanes perdien per dos gols (0-2) però van acabar donant la volta al marcador.

Això, en qualsevol partit, ja per si mateix seria una gran gesta, però és que, a més, es va produir contra un dels clubs més històrics de les categories femenines del futbol –campió de Primera i en sis ocasions de la Copa de la Reina–, que juga a Segona per primera vegada en tres dècades i que, a més, arribava invicte a terres lleidatanes. I el cert és que va donar bona prova del seu enorme potencial ja que en el minut 12 ja havia marcat dos gols. Van ser pràcticament calcats.

Ambdós a partir d’un córner servit per Sara des de la dreta. En el minut 10, Xènia va marcar el primer a l’empènyer una pilota que havia estat repel·lida pel travesser després d’una intervenció de Mireya, i, dos minuts després, novament la central blanc-i-blava enviava la pilota a la xarxa al pentinar la pilota al primer pal. Dos cops que van deixar l’AEM tocat i aparentment enfonsat.

El naufragi, de fet, hauria pogut haver-se certificat en més d’una ocasió si no fos per la gran actuació de Mireya, que tornava després d’un mes al dic sec i que va intervenir amb lucidesa en diverses ocasions per evitar el tercer gol de l’Espanyol.Després del descans, l’AEM es va transformar de dalt a baix i va canviar de sistema, passant a la defensa de quatre –amb la també reapareguda Nadia– i a la línia de tres a la mitja punta, amb la qual va poder explotar millor les seues virtuts ofensives. La prova d’això va ser que, en el minut 51, va poder retallar distàncies. Pixu, en una classe magistral d’olfacte i col·locació, es va interposar en un rebuig d’Irene Corral a l’àrea després d’un tret fluix d’Astudillo i sense més intervenció per part de la capitana la pilota va sortir disparada cap a la xarxa.Pixu, que tornava a marcar un mes després, sabia que quedava temps i marge de sobres i pràcticament no va celebrar el gol: va agafar la pilota de dins de la porteria de Myllyoja i la va plantar de nou en el centre perquè seguís el joc com més aviat millor.

Li va faltar temps per aconseguir el segon, que va arribar tres minuts després en una nova acció que va ser tan poc plàstica com efectiva. Un enviament en profunditat de Dulce des de la dreta el va recollir la capitana dins de l’àrea i, després d’un forcejament amb Maite i Corral, i gairebé sense angle i sobre la línia de fons, va posar el peu per aconseguir el gol de l’empat.La bogeria es va desencadenar al Recasens davant d’una cosa que semblava impossible. Es va desencadenar a l’altura del que suposa puntuar contra l’Espanyol, però especialment per com s’havia posat l’escenari en el primer temps.

I si el 0-2 havia estat una llosa per a l’AEM, el 2-2 va ser un altre d’encara més pesant per a l’Espanyol, que va acusar la pressió i els nervis perquè veia un equip lleidatà més viu que mai.El xoc va arribar igualat a la recta final i llavors l’AEM va fer l’escac i mat: Natalia va controlar la pilota al cercle central i va veure la incorporació a l’atac de Taberner. La lleidatana, que havia entrat al terreny de joc trenta segons abans, va rebre una mesurada passada de la reusenca perquè batés en el mà a mà i amb sang freda Myllyoja, certificar la remuntada i donar una bona mostra que la màgia ha tornat al Recasens per donar un triomf a l’AEM que es recordarà molt de temps. “Qualsevol victòria contra un equip històric com l’Espanyol hauria estat èpica, però aconseguir-la així ho és encara més i cal celebrar-ho perquè és un dia per a la història.” Així sintetitzava l’entrenador de l’AEM, Òscar Cobacho, la mida de la proesa assolida.

“A nivell grupal és una xutada d’adrenalina bestial”, va assegurar el tècnic, que va afegir que “malgrat tenir un equip tan fort davant, remar de vegades té premi, i era difícil però jo crec en aquest equip”. Per la seua part, la bigolejadora Pixu va deixar clar que en cap cas no s’hauria esperat aquest resultat amb el marcador del descans: “No, està clar que no, però hem parlat que calia continuar treballant, hem plantejat el joc diferent i ha sortit bé perquè hi hem cregut fins al final.” Finalment, Taberner va assegurar que “sabíem que era complicat perquè era un equip molt fort però s’ha vist que podíem”. El Pardinyes encara no coneix la victòria a la Lliga, completades set jornades, i segueix cuer amb un punt ja que va caure ahir davant del Vic Riuprimer per 3-0.

Les lleidatanes van viatjar al partit amb només 12 jugadores, dos de les quals porteres, de forma que no van poder fer substitucions i el cansament els va acabar passant factura. El primer gol local va arribar en el 33, obra de Busquets, en una jugada a pilota parada, com ja els ha ocorregut a les d’Albert Canton en altres partits. Malgrat tenir alguna opció per empatar, en el tram final el Pardinyes va patir una davallada i el Vic Riuprimer va sentenciar amb un doblet de Núria Sala en quatre minuts (3-0).

El Pardinyes cau davant del Vic Riuprimer i segueix cuer

.