El Lleida Esportiu s'enfonsa

El Lleida actua com un club en descomposició. L’encontre amb el Terrassa va passar a un segon pla en una nova jornada indigna del centenari Camp d’Esports, marcada per les protestes, el descontrol i una deixadesa des de l’entitat que va ser palpable en tots els àmbits, fins i tot quan, al saltar a la gespa els jugadors, no va sonar l’himne, una cosa que no recorden ni els més veterans. Les reivindicacions i protestes en contra dels propietaris del club van començar ja hora i mitja abans del partit quan, encara vestits de carrer, els jugadors del primer equip es van manifestar, davant dels accessos a l’estadi, amb una cinquantena de pares del futbol base acompanyats dels seus fills.

Els manifestants van desplegar pancartes reivindicant que “Amb la il·lusió dels nens no és juga”, després de suspendre’s fins a tres partits de la base perquè la Federació no designa àrbitres, a causa d’impagaments reiterats del club als col·legiats.

A continuació, els jugadors de la base van formar una barrera al davant de l’accés de la porta 1 (la més propera a Fleming) per impedir l’accés dels aficionats, en protesta perquè se’ls impedia entrar al recinte amb l’excusa que no estaven acreditats. També van bloquejar l’única taquilla oberta, que va acabar tancant. Això va provocar problemes als seguidors del Terrassa, aficionats locals i familiars dels jugadors del primer equip.

Una vegada se’ls va permetre accedir, els futbolistes de la base van desplegar les pancartes que, al descans, van exhibir també al centre del camp, les van deixar posteriorment tirades allà i van abandonar el Camp d’Esports, amb la qual cosa les van haver de retirar els jugadors del Lleida i del Terrasa, entre aplaudiments del públic. Després del xiulet inicial, els onze jugadors blaus van anar a la banda i, durant un minut, es van col·locar en fila juntament amb els suplents mirant a la llotja, completament buida una setmana més. Però la més contundent de les protestes encara havia d’arribar.

Després d’un primer temps amb els càntics ja habituals “Lleida, sí, Esteve no” i “fora mafiosos del Camp d’Esports”, al descans, un sector d’aficionats del Gol Nord van creuar per la gespa fins a la tribuna, per ocupar de forma pacífica la llotja, que van abandonar pocs minuts després.

Tot just finalitzar el duel, els espectadors van tornar a saltar al camp per anar a buscar els jugadors, que ja es dirigien cap a la graderia, per abraçar-los i mostrar-los, una vegada més, tot el seu suport. Després ja va ser una disbauxa amb gust de comiat amb grups d’aficionats (famílies senceres) fent-se fotos sobre la gespa com si el d’ahir hagués estat l’últim encontre a casa.