Manolo Santana mor als 83 anys

L’extenista Manolo Santana, un dels homes més importants de la història de l’esport espanyol, ha mort aquest dissabte a Marbella, als 83 anys, va informar el Mutua Madrid Open, torneig del qual era president d’honor.

Santana, llegenda del tenis espanyol, i amb quatre títols del Grand Eslam entre els seus principals mèrits en un llarg historial (dos Roland Garros, un Abierto dels Estats Units i un Wilbledon) i que en els seus últims anys exercia com a president d’honor del Mutua Madrid Open, arrossegava una salut delicada en els temps recents, on les seues aparicions públiques eren cada vegada menors.

Manolo Santana, nascut a Madrid un 10 de maig de 1938, va ser l’autèntic inductor del tenis a Espanya després de guanyar el seu primer Roland Garros el 1961 al mig del domini dels jugadors dels Estats Units i d’Austràlia.

L’impulsor de l’esport de la raqueta va començar a despuntar amb vint anys, quan es va imposar en el Campionat d’Espanya. Més tard, i després d’assentar-se entre els deu millors del món en la dècada dels seixanta, va arribar a ser reconegut com el número u del món.

Santana va popularitzar un esport inicialment catalogat d’elitista i el va instaurar a Espanya, on va crear escola. El va normalitzar. Després d’ell van créixer generacions exitoses que van seguir el seu camí. Homes com Manolo Orantes, Andrés Gimeno, Joan Gisbert, José Higueras, van anar engrandint a continuació el trajecte inicialment obert per Santana i que ha acabat per convertir-se en una de les modalitats que més èxits ha proporcionat a la història de l’esport espanyol. En el que és en l’actualitat.

Manolo Santana es va escapar del gust tradicional per la terra batuda. En un país on la majoria de les pistes eren d’argila i els jugadors creixien sobre la pols de maó, el madrileny es va convertir en el primer europeu en guanyar sobre l’herba de Wimbledon.

Santana acumula entre els seus mèrits 72 títols. Va ser el més gran d’Espanya fins la irrupció de Rafael Nadal. Als quatre Grand Eslam que sobresurten entre els seus mèrits s’afegeix l’or obtingut en els Jocs Olímpics de Mèxic, malgrat que el tenis formava part del programa però com a exhibició.

Sempre va mantenir Manolo Santana la seua vinculació amb el món del tenis. Fins al final. 

Després de deixar l’esport professional en actiu va exercir d’entrenador i sempre se li va veure en tornejos. Va ser capità de l’equip espanyol de Copa Davis, un torneig que no va arribar a guanyar com a jugador. Va dirigir la selecció durant nou anys en dos etapes.

Inclòs al Saló de la Fama del Tenis Internacional, en la seua última etapa va assumir la direcció del torneig Masters de Madrid i, posteriorment, va ser nomenat president d’honor del Mutua Madrid Open.