Adeu al mític Manolo Santana

L’extenista espanyol Manolo Santana, guanyador de quatre títols de Grand Slam i pioner i llegenda del tenis espanyol, va morir ahir a Marbella (Màlaga) als 83 anys, segons va informar el Mutua Madrid Open, del qual era president d’honor. Va ser el primer jugador espanyol a guanyar un gran, al conquerir el 1961 el torneig de Roland Garros. Va ser també molt popular a les revistes del cor pel seu matrimoni amb la periodista i tertuliana Mila Ximénez, morta a causa d’un càncer fa sis mesos.

Ambdós van tenir una filla, Alba, que ara té 37 anys. El tenista es va casar en quatre ocasions, es va divorciar en tres i va tenir cinc fills.Nascut a Madrid el 1938, Santana va iniciar el seu idil·li amb el tenis com a plegapilotes al Club de Tenis Velázquez de la capital espanyola, on va cridar l’atenció dels seus dirigents i va començar a formar-se com a tenista professional. Des de les seues victòries en el Campionat d’Espanya, el madrileny va començar a apuntar més alt i a triomfar en el circuit internacional.

Amb australians i nord-americans dominant el tenis mundial, Santana va ser capaç de plantar-los cara en la dècada dels seixanta. El seu primer gran va caure sobre l’argila parisenca de Roland Garros el 1961 davant de l’italià Nicola Pietrangeli, abans de tornar a gravar el seu nom a la Copa dels Mosqueters també el 1964 i davant del mateix rival.Només un any després, el 1965, es va convertir en el primer europeu a alçar el US Open des que ho va fer Henri Cochet el 1928, després d’imposar-se en la final al sud-africà Cliff Drysdale. El seu palmarès de Grand Slam es va completar amb la conquesta de Wimbledon el 1966 contra el nord-americà Dennis Ralston, posant fi a dotze anys de sequera europea a l’herba de Londres.

Encara que no va poder aconseguir mai el títol de Copa Davis, Santana sí que es va penjar la medalla d’or als Jocs de Mèxic del 1968, on el tenis va participar com a esport d’exhibició i on va unir també una plata en la competició de dobles. Després de la seua retirada el 1980, el madrileny va continuar lligat al tenis com a entrenador, capità de l’equip espanyol de Copa Davis en dos etapes –1980-85 i 1995-99– i promotor i organitzador de tornejos tenístics.