Adeu de Gasol en any olímpic

En un any anòmalament olímpic, ja que la pandèmia del 2020 va fer que els Jocs de Tòquio es retardessin un any, el 2021 ha estat marcat per la retirada d’un dels millors esportistes de la història, Pau Gasol. El 5 d’octubre, amb 41 anys, anunciava la seua retirada de la competició, i deixava al darrere un palmarès brillant i difícilment igualable. Pau (Barcelona, 6 de juliol de 1980) va ser el segon jugador espanyol a recalar a l’NBA, després de Fernando Martín. I en les 18 temporades en què va jugar a la lliga nord-americana va ser el primer espanyol a ser elegit All Star (2006), el primer a classificar-se per als play-offs (amb Memphis la 2003-04) i el primer a guanyar l’anell de campió, que va aconseguir en dos ocasions amb Los Angeles Lakers al costat del malaguanyat Kobe Bryant (2008-09 i 2009-10).

Va ser, a més, el primer jugador no nord-americà a ser nomenat rookie de l’any de l’NBA. Gasol es va retirar amb dos títols de campió del món amb Espanya, tres vegades campió d’Europa (a més de dos plates i tres bronzes); dos medalles de plata i una de bronze en Jocs Olímpics i, amb el Barcelona, tres títols de Lliga, l’últim aquesta mateixa temporada.

El 2021 va ser un any atípicament olímpic, ja que va acollir els Jocs de Tòquio que s’habian ajornat el 2020 a causa de la pandèmia. La representació olímpica espanyola dels Jocs, amb quatre lleidatans –Saúl Craviotto, Núria Viularrubla, Ayad Lamdassem i Bernat Erta– va aconseguir 17 medalles, una de Craviotto en el K4 500 i 42 diplomes olímpics, entre els quals els aconseguits per Erta en el relleu mixt 4x400 mixt, prova que debutava en uns Jocs, i el de Núria Vilarrubla en el C1. Amb aquesta medalla, Craviotto es va convertir en l’esportista espanyol amb més metalls olímpics, cinc, igualant el també piragüista David Cal. Igualment va tenir gust lleidatà la medalla de plata de Maialen Chourraut, en K-1, ja que la palista basca va estar molts anys vivint i entrenant-se a la Seu d’Urgell, fins que la pandèmia va portar els confinaments i ella va decidir tornar a Sant Sebastià amb la família. El bàsquet, que optava a medalla, va caure eliminat al perdre per cinquena vegada consecutiva en uns Jocs davant d’Estats Units, aquesta vegada en quarts de final (81-95) en el que va ser l’últim partit oficial de Pau Gasol.

Les 17 medalles de la delegació espanyola igualen les dels Jocs de Rio del 2016, però estan per sota de les 20 a Londres 2012 i Atlanta 1996 i més lluny encara de les 22 de Barcelona 1992, la millor actuació espanyola en uns Jocs Olímpics. Si en futbol el Barcelona va ser un desastre i en aquest esport només va salvar el club l’equip femení amb el seu triplet a Champions, Lliga i Copa, el Barça sí que va mantenir el seu esperat nivell a les seccions.

Així, en bàsquet l’equip, de la mà de Sarunas Jasikevicius i amb Pau Gasol, va fer doblet al guanyar Lliga i Copa. El Barça també va guanyar la Lliga en handbol, hoquei patins i futbol sala. En futbol, amb el Barça en crisi i el Reial Madrid lluny del seu millor moment –a final de temporada va deixar el càrrec d’entrenador Zinedine Zidane–, la Lliga se la va adjudicar l’Atlètic de Madrid de Cholo Simeone.

Era la número onze en la història de l’entitat, que no obtenia des de la temporada 2013-14, també amb el tècnic argentí a la banqueta. La Copa va ser per al Barça, mentre que la Supercopa se la va adjudicar l’Athletic. El 2021 també ha estat un any històric per al Vila-real, que va conquerir la Europe League.

Va ser també un any històric per a la hispanoveneçolana Garbiñe Muguruza, que va aconseguir convertir-se en la primera tenista espanyola a guanyar les WTA Finals, actual denominació del clàssic Masters. Muguruza va derrotar a la final l’eslovena Anett Kontaveit per 6-3 i 7-5. Qui havia estat més a prop va ser Arantxa Sánchez Vicario, finalista el 1993, quan va perdre el títol davant de l’alemanya Steffi Graf.

Arantxa sí que el va guanyar dos vegades en dobles, igual que Virginia Ruano, Núria Llagostera i María José Martínez. En canvi, el 2021 ha estat el pitjor any en la carrera de Rafa Nadal. Destronat a Roland Garros, trofeu que ha guanyat en 13 ocasions, el 2021 va caure en semifinals contra Novak Djokovic.

Perjudicat de nou per les lesions, Nadal només va aixecar el 2021 dos títols, Roma i el Godó. El 2016 també es va quedar només amb dos (Montecarlo i el Godó), encara que aquell any també va guanyar la medalla d’or als Jocs de Rio, mentre que l’any passat va renunciar a Tòquio. En motociclisme, escenari habitual d’èxits dels pilots espanyols, només hi va haver aquesta vegada un títol, el del murcià Pedro Acosta en Moto3, amb Marc Márquez lluny encara del seu millor nivell.

I en esport individual també va brillar en golf Jon Rahm, que tanca l’any com a número 1 del món. Només ho havia aconseguit Severiano Ballesteros el 1988.