L'AEM derrota el Logronyo, finalista de Copa fa només onze mesos

Fa onze mesos, el Logronyo disputava la final de la Copa de la Reina a Màlaga contra el Barça de Lluís Cortés, que aconseguia el primer títol del seu triplet. Un mes abans, les riojanes eren una de les quatre semifinalistes de la Supercopa. I ahir venien a Lleida amb el cartell d’equip acabat de descendir, candidat a tornar a pujar, i com a únic equip de Segona Divisió invicte fora de casa.

Però res d’això va suposar una barrera per a la fe indestructible d’un equip acostumat a plantar la bandera als cims més alts. I que va creure que la remuntada, després d’anar perdent al descans, era possible. El cert és que n’hi ha prou amb creure-ho per ser més a prop d’aconseguir-ho.

Aquesta va ser la mentalitat que ja les va portar a remuntar amb un altre gegant com l’Espanyol a l’octubre (2-3) i a estar a punt d’aconseguir-ho fa una setmana contra el líder Llevant, empatant un 2-0 advers encara que acabaria perdent en l’afegit.El d’ahir va ser un nou capítol. Després d’anar injustament perdent per al descans 0-1, Natalia i Pixu van capgirar el marcador a la recta final per desfermar la bogeria al Recasens, donar una altra victòria inversemblant i consolidar a l’equip en la cinquena posició, l’última que garanteix la permanència directa a la futura Segona estatal d’un sol grup, i per deixar els seus immediats perseguidors, Osasuna i Barça B, a quatre punts.L’AEM va ser millor des del xiulet inicial. Va ser l’equip que va proposar i que, ja en els primers deu minuts, va capitalitzar el perill a les àrees, protagonitzant l’ocasió més clara Alexia, que, actuant a la doble punta al costat de Pixu, va ser la més beneficiada del sistema de 3-4-1-2 habitual la temporada passada i que Òscar Cobacho va posar en pràctica amb un Logronyo que va estar tremendament incòmode sobre la gespa del Recasens.I quan millor estava l’AEM i pitjor el seu rival, aquest va aconseguir avançar-se traient profit del taló d’Aquil·les lleidatà: la pilota aturada.

Un córner servit des de la dreta per Solow el va rematar a la xarxa Anita després de diversos rebots desafortunats a l’àrea petita.Després del gol, les riojanes van fer un pas endavant i van aconseguir imposar-se a l’AEM que, si bé va ser menys expeditiu, no va cedir en la guerra de trinxeres del centre del camp on va sobresortir Andrea. La lleidatana, en un malbaratament constant de tècnica en tasques defensives, va ser clau perquè l’equip pogués igualar forces amb el Logronyo a la medul·lar.En aquest context va arribar la polèmica pel gol de Natalia de falta directa que no va entrar però que la col·legiada va concedir abans que Pixu mediés per anul·lar-lo, en un exemple d’esportivitat i noblesa inèdit, sabent que amb aquest gest el seu equip aniria al descans perdent, igual que en els dos partits anteriors, contra l’Oviedo i el Levante. I exactament igual que en aquests, l’AEM va fer creu i ratlla als vestidors i va sortir al segon temps amb l’ambició de donar la volta al partit.

A punt va estar d’aconseguir-ho en un triple llançament de córner superats els vint minuts d’aquest segon període. Va ser el preludi abans que Natalia aconseguís, aquesta vegada sí, el gol de l’empat. Andrea va veure desmarcada la reusenca a la banda, aquesta es va internar i d’un potent tret va superar Raquel Poza, que no va poder blocar l’esfèric.I quinze minuts després, a cinc del final, un córner va acabar a peus d’Abril, que va tornar a tenir minuts, i aquesta va centrar perquè Pixu batés de nou la portera de Logronyo.

També Laura Martí, que va suplir a la porteria Mireya, es va apuntar a les heroïcitats, traient amb una mà miraculosa un tret d’Ellóh a l’última acció del partit. Al final, l’AEM va tombar un altre gegant. Perquè el futbol, i el destí, va voler donar a les blaves un triomf que, sense el seu acte d’enorme honradesa, haurien tingut més a prop molt abans. L’esport i els seus valors, malgrat tot, sempre acaben triomfant. I mentre continuï sent així, a aquest equip l’espera un brillant i blau horitzó.

Pixu demana que l’àrbitra anul·li un gol del seu equip

Al minut 36, amb resultat de 0-1 a favor del Logronyo, va passar una cosa mai vista en un camp de futbol: Natalia va marcar un gol de falta directa que significava l’empat de l’AEM. O, almenys, això és el que va semblar a tots els presents, que van celebrar el gol, i fins i tot a la megafonia del Recasens. I també a l’àrbitra del partit, que va donar el gol a instàncies d’una de les seues assistents. Però la pilota, en realitat, no havia entrat a la porteria.

El primer símptoma que ho va fer pensar va ser que ni Natalia ni cap de les seues companyes van celebrar el gol. I evidentment tot el Logronyo va protestar la decisió de forma irada, amb membres del cos tècnic entrant al terreny de joc per discutir la decisió amb la col·legiada, mentre algunes de les futbolistes riojanes mostraven a l’assistent que havia donat el gol que la xarxa de la porteria no estava trencada i que, per tant, era impossible que la pilota hagués acabat fora si realment havia estat gol. Però la decisió estava presa.Llavors, la capitana de l’AEM, Pixu, admetent que la pilota no havia entrat, va demanar a la col·legiada que no el fes pujar al marcador, tal com va explicar l’entrenador del Logronyo, Héctor Blanco, després de finalitzar el partit: “Vull reconèixer públicament l’esportivitat de Pixu. Mai havia vist un cas d’esportivitat així. Estic sorprès. Tot el meu reconeixement cap a ella.” Després de la mediació de Pixu, l’àrbitra va desfer la seua decisió i el gol va ser anul·lat, i es va reprendre el partit amb servei de porteria i amb gran esportivitat fins al final. Pixu acabaria donant el triomf igualment amb el seu gol.

“Ha estat un dels nostres millors partits"

Després del partit, l’entrenador Òscar Cobacho va ser clar: “Crec que hem fet un dels nostres millors partits aquesta temporada.” “Al marge d’anar al darrere al marcador al descans, que creia que era injust, hem pogut remuntar i me’n vaig molt content no només per la victòria, que per si sola ja significa tres punts que són or, sinó per la forma en què s’ha produït”, va explicar el tècnic, que va subratllar que tot això es va produir contra un rival de gran entitat: “No diré que és d’aquells partits que no comptes amb guanyar-los, però és cert que són dels més difícils de la Lliga”, va reconèixer. En aquest sentit, va explicar que, al descans, els va dir als seus futbolistes que “érem capaços de remuntar, que ho havíem demostrat i que estàvem fent un bon partit”, i va deixar clar que s’ha de “valorar cada punt perquè tots els que aconseguim seran més marge a final de temporada”.D’altra banda, la centrecampista Barbi va dir que l’equip es va emportar “molt bones sensacions del partit” i va reconèixer que “ha estat, si no el millor, un dels millors duels que hem fet en aquesta Lliga”. Finalment, Iris Aixalà va deixar clar que “mai deixem de lluitar i ho intentem fins a l’últim moment, i per això ens surten els resultats, però sí, sempre acabem guanyant equips grans en els últims minuts”.