“Guanyar així és millor”

“No és gol.” És el primer que va pensar Vanesa Núñez Pixu, capitana de l’AEM, quan en el minut 36 del partit que diumenge enfrontava les lleidatanes al Logronyo, l’àrbitra Cristina Tortellà va fer pujar al marcador una falta directa de Natalia que, en realitat, no havia entrat. De fet, ni Natalia, ni Pixu, ni cap de les seues companyes no ho va celebrar. “És normal que l’àrbitra dubtés, perquè el moviment de la xarxa va produir un efecte òptic”, explica.

Admet que, per un moment, va pensar que ja els anava bé. Perdien 0-1. “Els àrbitres cometen errors i això forma part del joc”, diu, però de seguida va entendre que no volia empatar així el partit: “Ens va poder l’honestedat.” Amb el joc parat per les protestes de les futbolistes riojanes i del seu cos tècnic, Pixu va anar a parlar amb la col·legiada i amb la senzillesa més gran del món va aconseguir una cosa mai vista sobre un camp de futbol: que rectifiqués una decisió ja assenyalada.

Li va demanar que anul·lés el gol, conscient que significava continuar perdent: “Li vaig dir que tot l’equip estàvem d’acord i que, si volia i podia rectificar, que donés servei de porta i continués el partit.”I així ho va fer. “L’àrbitra va ser molt valenta, perquè li vaig advertir que, si ens prenia el gol, la nostra afició la increparia però que no en fes cas, que era una decisió nostra.” “M’ho va estar agraint durant els deu minuts següents”, confessa. Però la primera agraïda amb el gest de la col·legiada és Pixu: “Sobretot, per escoltar-me en un moment de gran tensió per a ella.”Coses del destí, a la segona part Natalia va aconseguir, aquesta vegada sí, el gol de l’empat, i Pixu el de la victòria a cinc minuts del final: “No sé si va ser el destí, però ma mare sempre diu que a les bones persones els passen coses bones, i és la lectura que traiem del partit d’ahir [per diumenge]”, assegura.

En l’aspecte esportiu, va ser una victòria de molts quirats. El Logronyo, acabat de descendir de Primera i que fa només onze mesos disputava la final de la Copa de la Reina contra el Barça de Lluís Cortés, no havia perdut cap partit fora de casa, i el triomf va ser vital per a les lleidatanes per refermar-se en la cinquena posició, l’última que, al final de la temporada, li garanteix la permanència a la futura Segona divisió d’un sol grup. Malgrat tot el que s’hi jugaven, Pixu, que no vol perdre ni als daus, va optar per l’esportivitat: “No volem que ens regalin res, i si guanyem que sigui perquè el mèrit és realment nostre.”L’exemple d’aquesta golejadora de 29 anys que en les 17 temporades que porta a l’AEM l’ha dut de la categoria provincial a l’avantsala de l’elit, ha fet la volta al món: “M’ha sorprès molt la repercussió que ha tingut, perquè el futbol professional és justament el primer que hauria de donar exemple davant dels nens.” En un cap de setmana marcat per polèmiques com la de Djokovic o la del Betis-Sevilla ella, que té un sou infinitament més baix, els va donar una lliçó a tots. I va demostrar que Pixu, sobrenom que li va posar la seua mare perquè era la més petita de l’equip, contrasta amb la grandesa del seu gest i amb la naturalitat amb què entén el futbol: “Sembla que des de petits ens ensenyen a enganyar l’àrbitre. Si ha estat gol, ho ha estat, i si no, a continuar treballant per marcar més que el rival.” “En realitat és molt senzill”, conclou.