Consulta només al Pirineu

La consulta sobre la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030 serà vinculant, se celebrarà a finals de la primavera i la votaran només la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, que a banda d’aquesta inclou les comarques de l’Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, segons va dir ahir la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que en va excloure Barcelona.

Aquesta consulta es farà en 77 municipis que engloben uns 63.000 habitants majors de 16 anys amb dret a votar al Pirineu, on se celebrarien algunes proves alpines. En canvi, Barcelona, que presta el seu nom a la candidatura per la seua visibilitat internacional i que acolliria algunes proves en recintes tancats, es va quedar fora del referèndum, malgrat que l’alcaldessa, Ada Colau, ho va reclamar. Laura Vilagrà, que va dir que la Generalitat farà una campanya al territori per explicar la candidatura i el projecte, va justificar aquesta limitació de la votació a la zona pirinenca per la voluntat d’“atansar les decisions al territori”.

En aquest sentit, va explicar que és “una candidatura sòlida catalana”, encara que va considerar que haurà de col·laborar amb Aragó i algunes estacions de França, però que en aquests moments no contemplen que hi hagi proves a Andorra. “No és una candidatura per a quinze dies, sinó d’una estratègia Pirineus 2030”, va defensar Vilagrà, que va citar entre els àmbits a millorar la mobilitat, els equipaments i la connectivitat, a la recerca d’un “reequilibri territorial”.

Una altra de les claus que també va destacar és que la candidatura “no realitzarà obres faraòniques” al Pirineu, i que “tampoc té sentit construir instal·lacions que després no s’utilitzin”.

Vilagrà, que va estar acompanyada pel secretari general de Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori, el lleidatà Ricard Font, i la secretària general de l’Esport, Anna Caula, es va referir a l’enquesta que va presentar la Generalitat amb un 73,3% de la societat catalana i un 74,6% del territori que creuen que la cita olímpica seria interessant per al Pirineu i un 68,1 que pensa que també ho serien per a Catalunya. Per la seua part, Anna Caula va recordar la gran capacitat transformadora que va tenir Barcelona’92 i confia que si s’aconsegueixen aquests Jocs (nom per definir amb la incorporació d’Aragó) tinguin el mateix efecte. “El 92 vam fer ciutat, ara farem país. Som un país amb un clar ADN esportiu”, va dir Caula, que va fer una picada d’ullet a l’Inefc de la Seu. “Apostem per l’esport femení i pels esports de muntanya. Acabem d’inaugurar Inefc Pirineus, en el qual la meitat de l’alumnat són dones”, va subratllar.

Per la seua part, Ricard Font va afirmar que la voluntat del Govern és implicar el territori per saber quina estratègia i quin llegat es vol deixar després dels Jocs, va argumentar que uns d’Hivern no tenen la dimensió dels d’estiu i va apostar per “reaprofitar” les infraestructures ja existents.

Vilagrà remarca que el projecte és català, però admet que hi haurà proves a Aragó i França

La Diputació l’aplaudeix i Aran exigeix gestionar-la

Abans de comparèixer Vilagrà es va celebrar la primera reunió de la Comissió Interdepartamental i la taula territorial en relació amb els Jocs d’Hivern. En aquest sentit, el president de la diputació de Lleida Joan Talarn, que va participar de forma telemàtica en la reunió, va valorar positivament l’anunci de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, de dur a terme la consulta sobre la idoneïtat dels Jocs només a la ciutadania de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, ja que “respon al compromís de les institucions del territori de comptar amb la complicitat dels llocs que organitzen l’esdeveniment, tal com hem defensat reiteradament des de la Diputació”.

Talarn, que ha mantingut diversos encontres en els últims mesos, inclós un amb el director adjunt del COI, el català Pere Miró, va insistir en la necessitat que tenen el Pirineu i Aran, amb independència de la celebració dels Jocs, de “millorar qualitativament en les inversions d’infraestructures públiques que s’han anat ajornant al llarg de les últimes dècades”.

Per la seua part, la síndica d’Aran, Maria Vergés, que també va participar en aquesta reunió de la Interdepartamental, va dir que la intenció del Conselh Generau d’Aran és “reclamar el respecte a l’autonomia de la màxima institució aranesa ja que, tal com estableix la Llei d’Aran al seu article 13.4, el Conselh Generau d’Aran té dret a promoure consultes populars en matèries de la seua competència i, per tant, reclamem que a la Val d’Aran aquesta consulta sigui definida i gestionada pel govern aranès”.

Una àmplia majoria està a favor dels Jocs

La possibilitat d’allotjar uns Jocs d’Hivern es veu com un projecte interessant per al Pirineu per a tres de cada quatre catalans, segons una enquesta. Un 73,3% de la societat catalana i el 74,6% del territori de muntanya, creu que els Jocs Olímpics serien interessants per al Pirineu i un 68,1%, que també ho serien per al conjunt de Catalunya. D’altra banda, el 20,6% de la societat considera que no serien interessants per al Pirineu.

Un repte per millorar infraestructures

El principal repte del Pirineu, segons la població catalana, és la millora d’infraestructures del territori (25%) i és també el principal repte identificat entre la gent de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran (34%).

El factor més valorat és la sostenibilitat

La sostenibilitat mediambiental i econòmica és el factor més rellevant a tenir en compte en el projecte, tant per al conjunt de la societat catalana (53%) com per al territori pirinenc en concret (55%).

Rebutjos per cost i impacte mediambiental

La creació d’infraestructures que puguin quedar abandonades després dels Jocs és el principal risc percebut tant al territori (45%) com pels catalans en general (47%). Per als més detractors del projecte, els motius principals de rebuig són el cost econòmic i el possible impacte mediambiental que pugui generar.