OLIMPISME PIRINEUS-BARCELONA 2030
Sí als Jocs de catorze dels quinze pobles del Sobirà
Catalunya insisteix a liderar-los, mentre Aragó i el COE els volen conjunts
Pere Aragonès ahir al Parlament responent a una pregunta de l’oposició.
Catorze dels quinze ajuntaments del Pallars Sobirà, juntament amb el consell comarcal, han firmat un manifest conjunt a favor de la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 al Pirineu. L’escrit s’enviarà al Comitè Olímpic Espanyol (COE) i als departaments de la Presidència i la Vicepresidència de la Generalitat, tal com va avançar Pallars Digital i va confirmar a aquest diari el president del consell comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús. L’únic consistori que no s’ha adherit al manifest ha estat el del Baix Pallars, les poblacions més importants del qual són Gerri de la Sal, Peramea, Montcortès, Bretui i Baén.
D’altra banda, segueix la polèmica sobre qui ha de liderar la candidatura. En aquest sentit, la consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, es va reunir ahir amb el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, i li va traslladar la seua voluntat que Catalunya la lideri.Fonts de la conselleria van explicar que la reunió es va produir a Barcelona i van recalcar que el partit estava programat des de feia tres setmanes, és a dir, abans de la polèmica sobre si la candidatura ha de ser conjunta amb Aragó, com defensa el COE, el Govern central i el d’Aragó.La reunió, que segons aquestes fonts va ser tècnica i “fugint de polèmiques”, es va produir després que Vilagrà rebutgés fer la candidatura conjunta amb Aragó i digués que havia de ser catalana i celebrar-se majoritàriament al Pirineu català, cosa que va provocar les crítiques del president d’Aragó, Javier Lambán, que precisament es va reunir dimarts passat amb Blanco.Per la seua part, el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, va voler deixar clar que es tracta d’una candidatura d’Espanya en la qual Catalunya i Aragó van de la mà i que “ningú predomina sobre ningú” en el projecte. “El respecte, l’entesa i el diàleg són les claus”, va dir.
Blanco va afegir que continua sense interferències el “treball tècnic” de la comissió formada per representants de les tres institucions, el govern d’Espanya, el català i l’aragonès.Per la seua part, des del govern espanyol, com ja ha reiterat en diverses ocasions el president Pedro Sánchez, la vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, va afirmar ahir que si Espanya pretén tenir èxit en la seua aspiració d’organitzar els Jocs d’Hivern al Pirineu es requereix “la col·laboració” de tots els implicats, incloent-hi les autonomies.El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar per la seua part que no hi haurà candidatura Pirineus-Barcelona 2030 si les comarques pirinenques catalanes que participaran en la consulta ciutadana sobre aquesta qüestió mostren el seu rebuig del projecte.
La consellera Vilagrà es va reunir amb el president del COE i demà ho faran Aragonès i Lambán
En la sessió de control al ple del Parlament, Aragonès va haver d’enfrontar-se a dures crítiques dels comuns i de la CUP, contràries a la celebració d’aquests Jocs, però també a les de Ciutadans, que malgrat ser favorable, considera que la candidatura s’ha de fer de la mà d’Aragó. Precisament demà divendres, a Balaguer, Aragonès té previst reunir-se amb el president d’Aragó, Javier Lambán.
Intents fallits de Barcelona, Jaca i Granada, amb Lleida a l’expectativaEl projecte, de l’embrió del qual es parla des de fa més d’una dècada quan el llavors alcalde de Barcelona Jordi Hereu va llançar una primera proposta l’any 2010, afronta l’hora de la veritat.
Els governs català, aragonès i espanyol ja van formalitzar el seu interès l’any passat en una carta dirigida al Comitè Olímpic Internacional (COI) i avalada pel COE, però hi continua havent dissensions sobre el lideratge. En aquest sentit, mai ha arribat a bon port una candidatura olímpica espanyola a uns Jocs d’Hivern. Granada havia estat ciutat candidata per acollir els del 1976, Jaca també va entrar en la carrera per als de les edicions del 1998, 2002, 2010 i 2014 i en alguna de les edicions després d’una disputa prèvia amb la ciutat andalusa.També ho ha intentat Lleida.
El 2009, el llavors alcalde, Àngel Ros, va contactar amb representants del govern aragonès i d’Andorra perquè el territori lleidatà s’inclogués en una candidatura a tres bandes per demanar els Jocs de l’any 2022.El 2010, Barcelona anuncia la seua intenció que la capital catalana acollís els Jocs d’Hivern del 2022. Lleida torna a intentar que se la inclogui en el projecte i protesta, sobretot la Val d’Aran, perquè la capital catalana només té en compte com a seus al Pirineu les estacions de la Cerdanya.L’any 2013 l’alcalde de Barcelona Xavier Trias retira la candidatura. Després d’un intent fallit l’any 2016, amb el poc entusiasme de l’alcaldessa de la capital catalana Ada Colau, el 2018 el llavors secretari general de l’Esport Gerard Figueras rellança el projecte, però donant més protagonisme al territori.
