Futbol
Entrepussada cruel del Lleida Esportiu
El Lleida veu escapar-se dos punts al tram final del partit amb un penal després d'un error de Figueras pel mal estat del camp. Tot i així, encadena 7 jornades sense perdre, amb 17 de 21 punts
Una inoportuna relliscada de Roger Figueras, com a conseqüència del mal estat de la gespa del Camp d’Esports, va ser l’origen d’un penal, comès per Ramon Vila sobre el davanter visitant Vinicius, que va acabar costant-li al Lleida un injust empat (1-1) a la recta final del partit quan ja acariciava la victòria gràcies al gol de Joanet al segon temps. El Lleida, això sí, va sumar la setena jornada d’imbatibilitat (cinc victòries i dos empats), però va desaprofitar una ocasió d’or per entrar al play-off d’ascens que, amb els resultats de la jornada, continua a dos punts. Els de Gabri van tornar a rebre l’escalf dels aficionats, que amb 2.896 espectadors al Camp d’Esports, van protagonitzar la millor entrada de la temporada i van superar, fins i tot, l’aconseguida fa quinze dies davant del Badalona.
L’entrenador lleidatà va tornar a apostar per una defensa de tres (Yasser, Neeskens i Fall) amb Nani i Monterde com a carrilers molt avançats i donant la titularitat a Adrià de Mesa, un dels fitxatges en aquest mercat d’hivern, per fixar els centrals balears i donar més mobilitat a Febas i Moha que, al costat de Monterde, va ser el més destacat del partit. Després d’un ensurt propiciat per una relliscada de Vila –en el segon període en tindria una altra que va tornar a inquietar la grada–, el Lleida va aconseguir el control del joc contra un rival que es va estirar l’imprescindible i que excepte en una rematada creuada de Cucu (2’), que va enviar a fora per poc, no va tornar a veure la cara al porter lleidatà. En canvi, el Lleida, obrint el camp per les bandes, va gaudir de fins a tres clares ocasions de gol.
Moha (11’) va rematar amb molta intenció però el seu tret va sortir fregant el travesser; Toribio (20’) va obligar a lluir-se el porter mallorquí Mingo, que va aconseguir posar la mà i va enviar la pilota a córner i també Toribio va tenir el gol al seu abast amb una altra rematada des de la vora de l’àrea (39’), que va sortir lleugerament alta amb Mingo ja superat pel xut. El Lleida havia controlat el primer temps, encara que no es mogués el marcador, gràcies a la seua mobilitat en atac amb Moha, en totes les jugades ben secundat per Febas, i amb De Mesa que, malgrat no encertar amb la rematada, sí que buscava espais entre els centrals Damià Ramos i Pau Pomar, que es mostraven infranquejables per dalt, ben acompanyats pels seus companys, que renunciaven pràcticament a l’atac.
Gabri, el tècnic del Lleida, va fer autocrítica a la sala de premsa del Camp d’Esports, després de l’empat del seu equip amb l’Andratx. “El camp no està bé, però ho sabem des de fa dies. Per això no podem esgrimir-ho com a excusa per haver cedit dos punts al tram final del partit i quan ja havíem fet el més difícil, que era avançar-nos en el marcador”, va dir Gabri, que va assegurar que “l’equip ha de millorar en aquest aspecte i jo també. De vegades cal abandonar una mica l’estil i saber gestionar millor el resultat en el tram final del partit. No és la primera vegada que ens passa. Hem de madurar una mica més sobre el terreny de joc”. El tècnic va lamentar el fet que l’equip “sap tenir paciència al principi dels partits però després, al final, la perdem”.
Per la seua part, José Contreras, tècnic balear, va assegurar que “és cert que el camp estava malament, però per als dos equips, i sí, a la jugada que ha acabat en penal, ens ha beneficiat a nosaltres”. Ramon Vila, el porter del Lleida, en la seua compareixença davant els mitjans, va assenyalar que “hem tingut la victòria a tocar i se’ns ha escapat al final. La gespa no està bé però hauríem d’haver estat més llestos a l’hora de gestionar els últims minuts”. En termes semblants es va manifestar Moha. “Igual que contra el Badalona, fa quinze dies, hem tornat a cedir un empat quan ja teníem la victòria. De fet, estem en deute amb l’afició i, sens dubte, li devem una victòria a casa pel seu suport incondicional”. El davanter, que va assegurar sentir-se molt estimat pels aficionats, va confessar que “després de tot el que hem passat en els últims mesos, el que més desitjo és poder ascendir amb aquest equip, a final de temporada”.
Un altre rècord d’aforament, gespa millorada i torna el servei de bar
Fins a 2.896 espectadors, amb una recaptació de 1.600 euros a taquilla i 1.875 en els abonaments despatxats des de dimarts fins abans del partit van demostrar la comunió total i absoluta de l’afició amb l’equip al Camp d’Esports. En la millor entrada de la temporada dels últims anys, els aficionats no van deixar d’animar els jugadors al llarg dels noranta minuts (i els quatre de prolongació). L’idil·li va culminar, una vegada finalitzat l’enfrontament, amb una invasió de camp, protagonitzada pel públic infantil, per abraçar els futbolistes, aconseguir amb ells una foto i demanar-los autògrafs –Moha va ser, de llarg, el més sol·licitat–. Els seguidors blaus, a més, van poder retrobar-se amb Lo Marraco, la mascota del club, que feia anys que no apareixia a la gespa; els serveis del bar, tancat des de feia mesos; i, encara que aquesta vegada no hi va haver servei de seguretat contractat pel club, contemplar els vídeos al marcador (abans del partit i durant el descans) dels moments més destacats del Lleida Esportiu al llarg de la seua història.