El Força Lleida s'endú una victòria d'infart a l'últim segon

Veure-ho per creure-ho. Ni el rei en persona del suspens, Alfred Hitchcock, podia haver perpetrat un guió de partit com el que es va poder veure ahir al Municipal de Palència, on l’ICG Força Lleida va culminar una remuntada de les que fan època. No només al ser capaç de capgirar un matx que tenia pràcticament perdut a la tornada dels vestidors –estava 18 punts a sota en el minut 22–, sinó perquè ho va fer sobreposant-se a les absències importants dels dos bases de referència, Juani Marcos, baixa ja coneguda al no estar inscrit quan s’havia de disputar l’encontre al desembre, i la d’última hora de Thomas Schreiner, que no va viatjar al ser pare aquest dimarts passat. Tot i així, l’equip va treure l’orgull, la casta i la fe per sumar una victòria soferta (62-63), culminada amb una cistella d’Albert Lafuente a l’últim sospir que atansa l’equip a la Copa, amb opcions fins i tot de ser l’organitzador, i descavalca d’aquesta lluita un Palència que ho va celebrar abans de temps.

Malgrat un inici esperançador, amb cistelles còmodes de González i Carrera (1-4), el Força Lleida no va tardar a mostrar el joc ple d’imprecisions dels últims partits. Sense els seus timons de referència i amb Lafuente un pèl superat per la responsabilitat de ser l’únic base pur, l’equip no va trobar el seu lloc. En el primer quart va salvar el tipus gràcies al fet que el Palència tampoc va estar gens fi, o sigui que el marcador, al final dels primers deu minuts, va reflectir un pírric 11-10. Gerard Encuentra ho va provar tot, fins i tot va posar el jove Àlex Rubín de Celis, però l’equip va entrar en barrina ja en el segon període.

Un triple de sortida de Rubio i dos de seguits de Speight van elevar la renda fins als sis punts superat l’equador del període (22-16). La ferida hauria estat encara més gran si no fos per Badji, que amb tres cistelles consecutives va parar el cop. El Força Lleida no tenia amenaça exterior i només era capaç d’anotar a la pintura, primer amb Badji i després amb Shaquille Cleare. De fet, tots els punts del segon quart van portar la firma dels pivots i en tota la primera part només quatre van ser obra dels homes de perímetre.

L’equip jugava sense ordre, molt precipitat en atac (9 pèrdues al descans), amb baixos percentatges (0 de 4 en triples) i concedint massa enrere davant d’un rival que el va penalitzar. Un triple sobre la botzina del final de la primera meitat de González va fer molt de mal (32-22). Però és que la situació encara es va agreujar molt més en l’arrancada del tercer acte. Un parcial de 8-0, amb cistella després de rebot ofensiu de Blumbergs, un triple d’Ali i un altre del mateix letó, pràcticament dinamitava el duel (40-22).

Quedaven 18 minuts per remuntar 18 punts. Tocava apel·lar a l’èpica, i això devia ser el que els va dir Encuentra als seus nois en el temps mort posterior. Un triple afortunat de Kavas tot just tornar a la pista va ser l’inici de la gran remuntada. Un robatori de Badji a mitja pista per firmar la seua tercera esmaixada de la nit i una cistella d’un descomunal Cuéllar van posar el 0-7 de parcial (40-29) i Pedro Rivero va haver de parar el xoc. Blumbergs i Ortega van aturar la sagnia i van resituar l’avantatge en 16 punts (47-31). Semblava que tot havia acabat, però Rosa va entrar en inspiració ofensiva i amb vuit punts seguits, inclosos dos triples, va reduir la diferència a vuit (47-39). El Força Lleida s’ho va creure. Va recuperar l’encert exterior que no havia tingut a la primera part i amb uns altres dos triples de Kavas i Hughes i un 2+1 d’un recuperat Cleare el quadre d’Encuentra va entrar en l’últim assalt a sols dos punts del rival (51-49), al completar un parcial de 4-18.

Quedava tot un món. La pressió va començar a afectar el Palència, més encara quan el Força Lleida es va situar, després de molts minuts, al davant una altra vegada (53-54). Van ser els minuts dels valents. Allà Carrera sí que va aparèixer, després d’un partit per oblidar. Va anotar sis punts d’or que van mantenir l’equip viu fins al final, en el qual Lafuente es va rescabalar per anotar la cistella guanyadora que va fer emmudir el coliseu de Palència

Un parcial de 4-18 al tercer quart va reactivar l’equip, que mai va perdre la fe en la remuntada

Gerard Encuentra va arrancar la compareixença davant els mitjans felicitant els seus jugadors.No era per a menys. “Han fet un treball increïble durant tot el partit”, va dir. Va reconèixer que no van arrancar bé. “El nostre inici ha estat dubitatiu, sobretot en atac. Ens estava costant moure la pilota amb fluïdesa i passar de mig camp, perquè ens estaven collant molt. En el primer quart hem estat correctes en defensa, ha estat en el segon quan hem abaixat la nostra intensitat i ho han aprofitat per agafar una renda de 10 punts a la mitja part”, va apuntar el tècnic, que va explicar què els va dir al descans. “Hem parlat que en intensitat no ens podien guanyar. És veritat que la nostra arrancada de tercer quart ha estat molt dolenta i ha fet que la bretxa s’obrís més, però després d’un temps mort hem començat a defensar millor i això ens ha permès agafar ritme en atac i jugar més fluids. Al final ha estat un partit a cara i creu i ens ha sortit cara”, va afegir.

Va destacar també la fe que va demostrar el seu equip. “El bo és que mai hem deixat de creure. Al principi hem tingut dubtes. Venim amb baixes, en un ambient de luxe. Por?, por de res. Hem cregut en tot moment que podíem treure’l. Aquí la fe de l’equip ha estat la clau”, va destacar. Quant a les opcions d’anar a la Copa Princesa, Gerard Encuentra va apuntar: “Som allà, però no ens ho plantegem com un objectiu.”