El Lleida Llista guanya per la mínima al Palafrugell

Un solitari gol d’Oriol Vives a sis minuts del final va valer al Finques Prats Lleida per resoldre a favor un partit travat, intens i agònic davant d’un Palafrugell que va vendre molt cara la pell i que no va justificar la penúltima posició que ocupa (1-0). Coses del destí, Vives havia protagonitzat, en el primer temps, una acció de gran esportivitat a l’enviar fora de manera intencionada un penal a favor, entenent que l’autor de la pena màxima, Marc Figa, l’havia comès de forma involuntària i després de rebre un cop de bola al ventre.

Ja havia avisat Albert Folguera en la prèvia del perill del Palafrugell, que va saber amagar tota vulnerabilitat, fent mal al contraatac i exhibint un crescut Xavier Puigbí als pals. El triomf va ser, lògicament, molt celebrat pels lleidatans, que segueixen cinquens empatats amb el Noia, que no va fallar, i tornen a sumar tres punts després d’encadenar dos derrotes i un empat in extremis davant del Manlleu. Va ser, de llarg, el partit del Llista on van ocórrer menys coses i de fet, el primer dels que s’han disputat a l’OK Lliga en què no s’arriba, com a mínim, a dos gols.

A part, tampoc va abundar la sensació de perill, especialment abans del descans, al qual es va arribar amb la igualada inicial per primera vegada aquesta temporada. L’acció de més perill, de fet, va ser la del penal que Vives, després de parlar amb els seus companys i la banqueta, va llançar intencionadament fora. Encara que només quedaven set minuts per a l’intermedi i els blaus ja havien pogut intuir de sobres que els costaria molt marcar un gol als gironins, van optar per l’esportivitat.

En el segon temps, els d’Albert Folguera van posar una marxa més sobre la porteria rival, però de nou van topar amb la inspiració del porter visitant. La impaciència per desfer l’empat es va convertir en tensió quan, a vuit minuts per al final, els àrbitres van assenyalar una falta directa acumulativa per infracció de Bruno di Benedetto, la desena, molt protestada. I allà va ser el torn de Martí Serra per lluir-se amb una espectacular intervenció al llançament de Canet.

Dos minuts després, Vives, cobrant-se del destí l’acció del primer temps, sí que trobava el buit en l’arc gironí al recollir una bola de Bruno i en una acció que, malgrat que protestada pel porter adduint que no havia entrat, va suposar, finalment, decantar la balança per al Lleida Llista.

Estic content no, el següent

“M’importa poc la classificació del rival, estic contentíssim pels tres punts.” Així s’expressava, després de la victòria, el tècnic del Finques Prats Lleida, Albert Folguera, davant d’un rival del qual va assenyalar que “juga i juga molt bé, encara que no hagi començat la temporada com s’esperava”, i que “crea perill, és vertical, experimentat i de molt nivell, també a la porteria”. “Hi havia moments en els quals estàvem més pendents de no fallar en atac per no propiciar contraatacs seus que de portar el pes, però repeteixo que hem guanyat un gran equip”, va insistir Folguera, que va recordar que “a la primera volta vam empatar 4-4 i va ser com si haguéssim guanyat”. “Estic content no, el següent”, va concloure, per afegir tot seguit que els seus jugadors també van acusar “estar viatjant cada setmana, jugar els dimecres i la falta d’entrenaments”.

Sobre el gol a última hora, el tècnic va dir que no va veure si havia entrat: “L’àrbitre l’ha donat ràpid i, a més, a mi els meus jugadors em diuen que entra”. “A partir d’aquí, un dia va cap a un costat, i un altre cap a l’altre”, va assegurar. I sobre l’acció d’esportivitat d’Oriol Vives en el penal, va assegurar que “havia estat totalment involuntari” i que “el més lògic era reconèixer que així no hem de marcar”. Precisament, Vives va dir que “al Llista entenem així l’esport”. “L’àrbitre ens ha dit que no podia rectificar, així que hem hagut de rectificar nosaltres”, va comentar.