Revés inesperat del Lleida Esportiu al camp de l'Eivissa

Un desconegut Lleida, d’acord amb els seus últims partits, va encaixar una dolorosa derrota (4-0) davant de l’Eivissa, un rival directe de cara a un hipotètic play-off d’ascens, que suposa la major golejada patida aquesta temporada i la primera derrota de l’era Pereira (empats a casa davant de Badalona i Andratx i victòria al feu de l’Europa) i que, a més, suposa posar fi a set jornades d’imbatibilitat dels de Gabri, amb cinc triomfs i dos empats que van portar els blaus des de la zona de descens a ser un seriós aspirant a colar-se a les places que lluitaran a final de temporada per ascendir a la Primera RFEF. Les claus de la derrota poden explicar-se pel mal inici del Lleida –un fet que s’ha repetit en els quatre desplaçaments de lliga a les Balears–. Abans que se n’adonés ja havia encaixat l’1-0 en una encertada rematada de Marquitos (6’) que va agafar desprevinguda tota la defensa blava, inclòs Ramon Vila.

Els de Gabri no estaven en el partit i eren desbordats una vegada i una altra per banda per José Antonio Soler, un autèntic estilet, i per l’omnipresent Marquitos, que a part del gol estava en totes les jugades ofensives de l’Eivissa. El mitjapunta local va deixar de fer mal al Lleida després d’haver de retirar-se lesionat abans de la mitja hora, però la cosa no va canviar gaire sobre el terreny de joc. Els lleidatans continuaven sense entrar en el partit, de molt centrecampisme i poques ocasions de gol.

Els eivissencs, en canvi, haurien pogut ampliar la renda en un cop de cap de Delgado que va sortir alt (34’) i en un tret de Juan Antonio Sánchez que va sortir massa creuat, quan semblava que entrava, ja en temps afegit. El Lleida ho va intentar amb un xut desviat de Moha (37’), que va aparèixer molt poc, i un altre de Monterde (45’), l’ocasió més clara fins al moment i que va obligar De la Osa a lluir-se amb una excel·lent parada.En el segon temps, l’equip de Gabri, que ja havia mogut la banqueta abans del descans donant entrada a Fall al lloc de Mejía, va ser, per fi, capaç de superar el seu rival. Va pressionar més amunt, va robar més pilotes i va arribar més i millor a l’àrea rival.

Va tenir opcions en dos rematades de David López (56’ i 70’), molt actiu en tot el matx, i en una altra de Fall (64’) que se’n va anar alta. Però tot va acabar amb el 2-0. Veloç contra de l’Eivissa que ningú va aconseguir aturar –encara que ho hauria d’haver fet el linier per clar fora de joc– i Juan Antonio Sánchez va afusellar Ramon Vila.

Amb el segon gol, el Lleida va deixar de creure en una possible remuntada i es va anar ensorrant tot i que encara va tenir opcions en rematades de Monterde (76’) i De Mesa (78’) que va aturar De la Osa. A partir d’aquí, amb la defensa blava despoblada després d’un doble canvi ofensiu, l’Eivissa va rematar la feina. Davant de l’entusiasme local, Gianluca Simeone –fill del Cholo– va tenir el 3-0 (83’) però Vila va desviar a córner.

Simeone no va fallar després (87’) i Delgado (89’) va arredonir una golejada catastròfica i que defineix molt bé el que va succeir a Can Misses. El tècnic del Lleida Esportiu no es va estar d’assegurar que “aquesta golejada és un pal, no l’esperava, malgrat que era un partit complicat i davant d’un rival directe. No hem estat bé, i ja està.

Els canvis no han funcionat com esperava i, al final, després del 2-0, ens hem deixat anar”. Gabri va anar fins i tot més enllà quan va assegurar que “ara mateix ja no podem utilitzar el club com a paraigua davant d’una derrota com aquesta” i va reconèixer que “sí, és cert, jugar a les Balears no ens va gens bé”. Va recordar que han perdut els quatre partit jugats allà (Andratx, Formentera, Penya Esportiva i ara Eivissa).

El tècnic lleidatà, tanmateix, no llança la tovallola: “Hem de saber recuperar-nos, potser ens hem deixat portar per tantes jornades d’imbatibilitat, però cal continuar treballant i pensar ja en el pròxim partit davant del Tarassona (diumenge a les 17.00 al Camp d’Esports) en el qual ens tornarem a jugar tres punts importants.” Buscant alguna cosa positiva a la derrota, Gabri va assegurar que “hem entrat tard en el partit, però després de l’1-0 hem jugat acceptablement fins al 2-0”. Els components de la plantilla van declinar comparèixer davant dels mitjans de comunicació. Visiblement afectats, se’n van anar ràpidament a l’autocar i malgrat la insistència de SEGRE i d’un dels seus capitans, Roger Figueras, van preferir guardar silenci.

L’àrbitre se les va tenir amb un tècnic local

Una vegada finalitzat el partit, l’àrbitre Peña Varela va sostenir una discussió pujada de to amb un tècnic local que li recriminava l’expulsió de l’entrenador Raúl Garrido. Visiblement alterat el col·legiat, al crit de “ho he sentit tot, no intentis enganyar-me”, va intentar forçar la porta d’entrada al seu vestidor. Garrido va confessar que “em fa por pensar el que posarà l’àrbitre a l’acta, però jo sé el que he dit”. En aquesta, el col·legiat va redactar que Garrido es va dirigir a ell dient-li: “Jo no t’he dit pocavergonya, he dit que és una vergonya”.

Cap punt en quatre visites a les Balears

Tret de la victòria a la Copa Federació a Santa Eulària davant del Penya Esportiva (0-1), el Lleida Esportiu segueix de pega amb els viatges les Balears. Malgrat ser un dels millors visitants de la Lliga, en aquest campionat ha disputat quatre partits i els quatre han acabat en derrota: Andratx (3-0), Formentera (2-1), Penya Esportiva (2-1) i ara Eivissa (4-0). Zero punts de dotze possibles amb onze gols en contra i tan sols dos a favor. I, a més, aquesta vegada davant d’un rival directe que allunya els lleidatans de les places de play-off d’ascens.

Neeskens i Simeone, cara a cara

Entre els molts al·licients i curiositats que van animar el partit d’ahir a Eivissa destaca l’enfrontament entre els fills de dos grans de la història del futbol estatal. En el Lleida John Neeskens, fill del mític Johan Neeskens, jugador de l’Ajax, de la selecció neerlandesa i del Barça, i a l’Eivissa Gianluca Simeone, fill de Diego Pablo Simeone, actual entrenador de l’Atlètic de Madrid i exjugador matalasser i de la selecció argentina. Gianluca, d’altra banda, apareix al documental que Amazon va rodar sobre el seu pare.