Makuri farà història als Paralímpics de Pequín

Pol Makuri, als seus 31 anys, farà realitat aquest mes de març un somni que persegueix des de fa més d’una dècada. Després dels frustrats intents a Sotxi 2014 i Pyeongchang 2018, aquest igualadí establert des de fa anys a Tuixent la Vansa i pertanyent al CENA d’esquí de fons disputarà per fi els seus primers Jocs Paralímpics, una fita històrica, ja que es convertirà així en el primer espanyol amb paràlisi cerebral que ho aconsegueix. “És brutal.

Portem molts anys treballant i lluitant per ser en uns Jocs i al final aquesta temporada es farà realitat”, va dir un emocionat Pol Makuri, que dilluns vinent marxa amb una delegació de tan sols dos competidors, ell i el rider de snowboard Víctor González, que faran d’abanderats en les cerimònies de cloenda (13 de març) i obertura (dia 4), respectivament. Va nàixer a La Paz (Bolívia), però abans de complir el primer any de vida la seua família catalana, que residia al país sud-americà, va tornar a Igualada i des de fa una dècada està instal·lat a Tuixent la Vansa, on practica la seua gran passió, l’esquí de fons enrolat al CENA de Tuixent. Va nàixer amb una hemiparèsia, una paràlisi parcial que li afecta la mà dreta, amb què no en pot subjectar un dels pals, i a la cama dreta, que l’obliga a caminar amb el peu tort.

Però la seua discapacitat no li ha impedit aconseguir el seu somni, ser en uns Paralímpics, on vol “posar en relleu que totes les persones, tinguem una diversitat o una altra, ens meremos lluitar pels nostres somnis, i que es poden fer realitat a base d’esforç i sacrifici”.Makuri participarà en tres proves. Debutarà el 7 de març amb els vint quilòmetres clàssic, la distància que millor se li dona i en la qual aspira a entrar entre els quinze primers. Les altres dos proves, l’esprint fixat per al 9 març i els dotze quilòmetres i mig del dia 12, no s’adapten tant a les seues característiques.

“Per la meua discapacitat no em va bé perquè no puc patinar. Torço molt el peu dret en supinació exterior i la postura del peu em dificulta patinar. Ho practico per entrenar-me, però a l’hora de competir no és tan productiu per a mi”, explica.

A més, l’esquiador del CENA, que aquest any va aconseguir el quinzè lloc al Mundial Paralímpic disputat a Lillehammer, competeix en la categoria LW9 (afectacions laterals que van amb un o dos bastons). “Tinc una discapacitat que a nivell visual no se’m veu gaire, però en competició és de les més complexes. Cada un tenim un factor de correcció per igualar els temps, però en el meu cas no és proporcional i em perjudica molt a nivell de resultats”, lamenta.

L’entrenadora no podrà viatjar a Pequín per la lactància maternaL’exolímpica de fons a Torí 2006 Laia Aubert, entrenadora del CENA, ha estat un dels puntals de Pol Makuri, que no podrà tenir-la al costat a Pequín per la lactància materna, un cas similar al d’Ona Carbonell als Jocs de Tòquio. “El meu fill i el pare havien d’estar vint dies en un hotel tancats, sense veure’ls gairebé, no era bona idea”, reconeix l’entrenadora barcelonina resident a Ponts. Per al Pol ha estat dur.

“És l’espina que m’emporto d’aquesta aventura. Que l’entrenadora que t’ha portat sempre no pugui venir és dur”, va reconèixer Makuri.