L'AEM planta cara al Deportivo i s'endú en empat amb sabor de victòria

Si el preciós obús de Júlia Miró al temps afegit que va picar el travesser hagués acabat entrant, el Recasens s’hauria ensorrat. Entre altres coses, perquè l’empat de l’AEM amb el Deportivo de la Corunya (0-0) és un resultat que la gran majoria d’equips de la Lliga firmarien. Un acabat de descendir, el millor equip de la categoria sens dubte, un ferm candidat a pujar en plena lluita pel liderat i, a més, amb un onze en el qual totes les jugadores, sense excepció, comptaven amb experiència a Primera –a l’AEM no n’hi havia cap–. Per si això fos poc, les lleidatanes arribaven al xoc després de jugar un únic partit en trenta-cinc dies entre ajornaments per la Covid-19 i l’aturada de seleccions.

I no van ser superiors a les gallegues, dominadores habituals en els partits, però tampoc inferiors. Van plantar cara com sempre. Van fer un matx extremament seriós al darrere, es van resistir a entregar les armes al centre del camp i van tenir les seues en atac, especialment al tram final. A part del cop amb la dreta llunyà de Miró, també una jugada individual preciosa de Natalia i un mà a mà d’Alexia, que en tots dos casos Ana Valles va enviar a córner, amb la qual cosa va evitar, com ja va fer a la primera volta, que l’AEM aconseguís marcar.  És tot just el segon partit sense marcar de les blaves dels dinou que ha disputat entre Lliga i Copa, i l’anterior va ser també contra el Deportivo, al duel de la primera volta.

Si les sensacions van ser bones, els números ho són més encara. Segona porteria a zero consecutiva, quart partit continuat sense ser perdut precedit de tres victòries, i consolidació de la cinquena plaça un punt al davant d’Osasuna i amb un partit menys. I tractant braç a braç amb gegants com el mateix Dépor, el Logronyo, o l’Espanyol, rival en un duel directe a la Dani Jarque diumenge vinent. Cap d’aquests tres ha guanyat a Lleida.

Les reduïdes dimensions del Recasens no van ser suficient per afavorir que hi hagués arribades a les àrees fins al minut 22, quan Ainhoa Marín va creuar un xut que va sortir fregant el pal de la porteria de Mireya, inèdita fins aleshores. Era evident que el combat es lliurava al centre del camp i allà la parella Barbi i Lisa, apuntalada per Andrea, amb la posició més endarrerida que de costum, van treballar a preu fet. Especialment després de la lesió de la corunyesa Paula Gutiérrez al segon temps, van ser capaces de curtcircuitar la circulació del rival, una cosa que, sumada a la pressió alta exercida per Pixu i Taberner, va obligar les corunyeses a renunciar a la seua identitària sortida en curt des de darrere. El descans va arribar amb una altra rematada de Carlota, sense conseqüències per a una Mireya salvadora al segon temps, i amb dos gols anul·lats per fora de joc com a bagatge ofensiu rival contra un AEM que no es va sentir asfixiat i ni de bon tros incòmode sense portar la iniciativa.

Després de la represa, en canvi, la sortida lleidatana va ser fulgurant, i en tan sols tres minuts Andrea i Taberner van posar a prova Ana Valles. Però les millors arribades van ser les del final. Natalia, omnipresent tot el partit, va obrir foc al minut 74 amb una rematada espectacular i gairebé sense angle després de deixar enrere Patri López entrant per l’esquerra.

La va seguir Alexia al 86 amb un mà a mà que va rebutjar miraculosament Valles i, ja a l’afegit, Miró buscant des de molt lluny, amb efecte i amb tota la intenció, l’escaire del segon pal deportivista. El travesser va evitar el gol de la temporada. I encara que al final va tocar patir, com sempre, va valer la pena per celebrar un empat amb gust de victòria.

Després del partit, el tècnic de l’AEM, Òscar Cobacho, va dir que s’ha de valorar més que mai el punt aconseguit per l’equip: “Ho dic molt, però és que cal valorar cada punt. Sempre és molt difícil, tant a casa com a fora, i a aquest equip [el Deportivo] cal veure’l jugar. Ha estat un partit molt difícil i sumar qualsevol punt era molt positiu”, va assenyalar el tècnic.

Malgrat ser conscient de l’equip que tenien al davant, va agregar que “ens agrada somiar i ens hauria agradat aconseguir la victòria”. “Hi ha hagut trams del partit en què hem pogut contrarestar-les, estar més equilibrades i intenses en duels i segones accions, i hem tingut les nostres”, va dir del partit, encara que va deixar clar que “no hem fet gaire més que el rival”.  El que sí que va destacar és la capacitat de l’AEM de respondre físicament a un partit d’aquest calibre després d’haver-ne jugat només un l’últim mes: “Era de les coses que més temia i per això volíem anar pas a pas i creixent dins del partit”, va dir Cobacho.

Per la seua banda, la portera blava Mireya va destacar que “l’empat té gust de victòria per com hem treballat” davant del “millor equip que he vist aquesta temporada”. En aquest sentit, va assegurar que “aquest empat ens motiva a seguir i afrontar un partit contra un altre equip que ve de dalt com l’Espanyol, i a demostrar que som un equip dur de rosegar”. Finalment, Tania Riso va dir que va ser “un punt molt difícil però molt important per al nostre objectiu”