L'AEM treu un punt de mèrit en la visita a l'Espanyol

L’AEM va tornar a vestir-se de gegant una jornada més per sumar un altre punt de molt valor en la visita a l’Espanyol (0-0). L’empat, bo per ser fora de casa, ho va ser també al produir-se amb un equip acabat de descendir i amb una plantilla confeccionada per tornar a pujar, però també al ser les blanc-i-blaves un rival directe de les lleidatanes a la classificació, encara que pocs ho haguessin pensat al principi de temporada, i al qual, a més, les lleidatanes li tenen l’average guanyat amb el resultat d’ahir. Va ser un matx amb molt poques arribades a les àrees, però en el qual l’AEM va portar a col·lació els seus portents defensius per amarrar un empat i allargar a cinc partits la ratxa d’imbatibilitat –amb només una derrota en les últimes dotze jornades malgrat haver-se enfrontat a tots els equips que el superen a la taula–.

Les lleidatanes van repetir el resultat de fa una setmana amb el Deportivo de la Corunya, amb la qual cosa han mantingut la porteria a zero davant del segon i tercer equip amb més gols a favor de la Lliga –només els supera el Levante–. I al final, van aconseguir puntuar al mateix camp on la temporada passada van derrotar l’Espanyol B i on fa només nou anys perdien contra l’Espanyol C, amb una jove Pixu ja a l’onze. Una prova més del creixement meteòric d’aquest club.

Ahir era contra el primer equip. Un gegant amb ni més ni menys que una Lliga i sis Copes a les vitrines. Encara que, en certa manera, un gegant vingut a menys, cosa que va demostrar fent un altre pas enrere en la lluita per l’ascens i, a més, també ho va demostrar fora del camp: el club va negar l’accés al camp a aficionats de l’AEM desplaçats des de Lleida, alguns dels quals nens, que van haver de seguir el duel des del pàrquing a través de la ràdio i de l’emissió del club blanc-i-blau per YouTube.

Una decisió incomprensible i vergonyosa i, especialment, injustificable ja que la grada estava semibuida. Pel que sembla, l’accés estava restringit als socis de l’Espanyol –que podien portar fins a dos acompanyants–, però el club no va vendre entrades i va donar tot just quinze invitacions a l’AEM, que va distribuir entre les famílies de les futbolistes. Al final, les queixes a través de les xarxes socials dels lleidatans ofesos van fer efecte, i gairebé al descans van poder accedir al recinte.

El partit va oferir poques arribades amb perill. Les més clares de l’AEM van arribar al segon temps, quan en dos fogonades Barbi i a l’últim minut Pixu van estar a punt de sorprendre Myllyoja. L’Espanyol, encara que no va tenir tampoc ocasions manifestes, sí que va trepitjar l’àrea amb molt més perill. La seua primera rematada a porteria, no obstant, no va arribar fins al darrer minut del primer temps, en un mà a mà de Judit Pablos que Tania va dificultar i que Mireya va aturar.

Va ser poc després que les blanc-i-blaves reclamessin un penal sobre Manu Lareo i que va originar una batussa que va acabar amb groga per a Júlia Guerra i Pixu, el màxim exponent d’una tensió que va regnar durant tot l’encontre alimentada pels dos precedents entre aquests dos equips d’aquesta mateixa temporada. La victòria blava a casa a la primera volta remuntant un 0-2 advers i els problemes en els quals va posar l’Espanyol a la Copa forçant la pròrroga. Ja al segon temps, Mireya va haver d’intervenir en una altra rematada de Baudet però el cert és que tampoc va haver de lluir-se en les seues intervencions perquè la resta d’arribades blanc-i-blaves van acabar fora o frenades per la línia defensiva, que va fer, com amb el Deportivo, un altre partit molt seriós, reivindicant l’AEM com el tercer equip menys golejat.

Realment, les blaves no es van sentir atabalades per l’Espanyol tret dels últims minuts. A la resta, van bregar a la medul·lar amb Andrea, Barbi i Astudillo, que reapareixia després de dos partits de sanció i que es perdrà el proper, a casa amb el Racing, al veure la cinquena groga. En definitiva, un punt molt lluitat.

Un gran punt. L’entrenador de l’AEM, Òscar Cobacho, va assegurar que l’empat és “molt positiu”, sobretot a l’haver-se aconseguit fora de casa i “contra un gran equip”. “A la primera part hem estat més còmodes, però no hem arribat a generar amb claredat, i a la segona l’Espanyol ha fet un pas endavant, però considero que l’empat és just”, va dir el tècnic, que, sobretot, va voler posar en relleu la trajectòria de l’equip: “Estem creixent i es diu molt ràpid la posició que ocupem, però queda molt i pot passar de tot”, va sentenciar.Per la seua banda, la capitana Pixu va dir que “sabíem que veníem a un camp complicat però, com sempre, no ens hem sentit inferiors i des del primer minut hem igualat la seua intensitat”.

A més a més, va posar en relleu el fet de sumar davant de l’Espanyol en un camp en el qual, fa no tants anys, perdien contra l’Espanyol C: “Hem crescut molt, el canvi és immens i seria bonic somiar amb Primera.” Una altra de les capitanes, Júlia Miró, va destacar les dos porteries a zero consecutives amb el segon i tercer equip més golejador del grup: “Podem presumir de la nostra defensa”, va dir.