Andreu Tomàs es retira

Andreu Tomàs, capità i gran referent del Llista Blava, penjarà els patins al final de la present temporada, després de 17 campanyes al club de la seua vida en tres etapes diferents. Ho va anunciar ahir en una sala de premsa de l’Onze de Setembre plena a vessar i acompanyat per la seua família (la seua mare Marina, la seua esposa Carmen, la seua filla Iris i el seu germà Lluís) i també l’esportiva (companys, tècnics i directius), en un acte en el qual no va poder evitar emocionar-se en més d’una ocasió. No va donar cap raó del seu adeu, ja que va reconèixer que als seus 35 anys “em sento bé i puc continuar aportant”, però va destacar que “és un bon moment. He valorat moltes coses, com la família, que creixerà [la seua esposa està esperant un fill]. No sé si m’equivoco prenent aquesta decisió, crec que no, perquè és el que sento, és el millor per a mi i els que m’envolten. Per sort he pogut prendre-la jo, sense condicionants, molt tranquil i convençut”.

Les primeres llàgrimes les va vessar al recordar el seu pare, que el portava a ell i al seu germà a entrenar a Lleida des de Tremp tres o quatre vegades per setmana en els seus inicis. “Avui és un dia molt especial per a mi. El destí ha volgut que anunciï que deixaré de fer el que més m’apassiona el mateix dia que es compleixen sis anys que ens va deixar una persona a qui encara apassionava més aquest esport, que era el meu pare”, va dir amb la veu entretallada per l’emoció. “Em sento afortunat de fer-ho davant de la meua família, la meua dona, la meua filla i el meu fill que aviat ens acompanyarà, que sense ella no sé si seria aquí ara”, va afegir.

També va tenir paraules per al seu germà Lluís, que va agafar aquest mateix camí fa dos anys, en plena pandèmia. “L’orgull que tinc de la meua trajectòria en cap cas es basa en els èxits esportius, sinó en tot el que envolta aquest esport. He tingut la gran sort de poder compartir passió, esport, equip, victòries, derrotes, títols, alegries, penes i les pèrdues més dures amb el meu germà bessó, el meu millor amic i segurament l’única persona capaç d’escridassar-me durant tot un partit”, va dir, mentre provocava les rialles entre els assistents. “I també la gran quantitat de gent que he conegut. M’agradaria destacar algú, perquè fa deu anys que juguem junts i més de 25 que ens coneixem, i mai ens hem discutit ni menyspreat. La meua relació amb Joan [Cañellas] sí que pot ser un exemple per a tothom”, va assenyalar.

Enric Duch i Albert Folguera li van agrair la seua dedicació. “El defineixo en tres paraules: compromès, amb l’hoquei, amb el club de la seua vida i amb el seu país; el seu gran cor, i una persona molt exigent, amb ell i amb tots,” va dir el president. El tècnic va ser clar. “Amb l’Andreu al final del món”, però va recordar que “encara no hem acabat, tenim coses per jugar i títols en joc”.

El club retira la samarreta i la del seu germà Lluís

Andreu Tomàs tindrà l’homenatge que es mereix al final de la present temporada, quan el club li retirarà la samarreta, en un acte en el qual també s’aprofitarà per retirar la del seu germà Lluís, que no va poder fer-se en el seu dia per la pandèmia.

A l’Onze de Setembre ja estan penjades les elàstiques de Carlos Trilla i Lluís Rodero, retirats el 2017.

No descarta tornar, però no com a entrenador

Andreu Tomàs va deixar una porta oberta a tornar a l’hoquei i al Llista, però mai com a entrenador. “A curt termini no em plantejo res, a mitjà o llarg no ho descarto perquè m’agrada l’hoquei i és un club que estimo, però no com a entrenador, no m’ho he plantejat mai i no m’hi veig”, va dir.

Format al Tremp i 32 temporades en actiu

Des dels 4 anys que Andreu Tomàs va sobre rodes. Després d’onze temporades al CH Tremp, va passar al Llista, on n’ha estat 17 en tres etapes diferents. També en va jugar dos al San Antonio de Pamplona i dos al Quevert francès, on va aconseguir una Lliga i una Copa.

Ara vol retirar-se guanyant la seua quarta Europe Cup. “Seria espectacular”, assegura.