Festival blaugrana

La confirmació del Barcelona de Xavi Hernández va arribar amb contundència al millor escenari possible, el dia de la seua estrena al Santiago Bernabéu, on va castigar amb un domini aclaparador un Reial Madrid impotent. El Barça va tornar a somriure en un clàssic tres anys després i ho va fer amb una exhibició de les de les millors èpoques i amb tot un festival, al golejar amb autoritat per 0-4. L’efecte Xavi va aterrar de ple a l’estadi madridista.

El Barça sabia el que s’hi jugava i hi va posar esforç, entusiasme i, sobretot, molt de futbol. La mà de Xavi ja està implantada i els nous fitxatges, sobretot Aubameyang, que hauria pogut firmar una nit encara millor, i el recuperat Dembélé, han donat contundència a un estil en el qual Pedri marca el ritme. I la va plasmar davant del líder.

Sense Benzema no va ser perillós i sense Mendy va perdre una solidesa defensiva encaixant la seua primera derrota de la temporada a casa. Ancelotti no va encertar la tecla i el seu equip mai va transmetre la sensació de tenir opcions. El Barça es pot col·locar a nou punts si guanya el partit ajornat i la pressió i el seu estat de gràcia aviven la lluita pel títol.

Xavi va sorprendre amb Araujo al lateral dret. L’uruguaià va patir inicialment amb Vinícius. L’equip blaugrana va perdonar de forma més clara en una rematada propera d’Aubameyang, poc fi davant de Courtois, que posteriorment també va salvar un xut de Dembélé.

A poc a poc s’imposava el Barça, que va aconseguir el control de la pilota. El Reial Madrid no va poder sortir cap a l’àrea de Ter Stegen i el perill va rondar més pels voltants de la seua, amb Casemiro realitzant un tall primordial davant de Ferran Torres després d’una gran passada de Pedri. En el següent acostament el Barça no va perdonar. Dembélé va desbordar Nacho i la centrada la va rematar de cap amb fulgor Aubameyang per col·locar el 0-1 (29’).

El Madrid va reaccionar amb una ràpida contra, però Vinícius, sol davant de Ter Stegen, no va aconseguir controlar bé i ja no va poder superar l’alemany. Enmig de les reclamacions que el porter havia fet caure el brasiler, Dembélé va tornar a complicar la vida a Nacho per connectar de nou amb Aubameyang i amb Courtois negant-li un altre cop el gol. Tanmateix, la jugada va acabar en córner i Araujo es va elevar per sobre de tothom per començar a tenyir de blaugrana el clàssic (0-2, 38’). Ancelotti va intentar corregir coses al vestidor i va ficar un 9 pur, Mariano, i Camavinga, a més d’intentar modificar l’esquema, però en tot just un minut i mig, Ferran Torres va perdonar un mà a mà clar davant de Courtois i després no va malgastar una altra jugada col·lectiva per fer el 0-3 al 47. Minuts després, en ple festival blaugrana, Aubameyang feia el quart amb intervenció del VAR.

I aquí es va acabar el partit. El Barça també va afluixar i amb els minuts passant sense excessiva història, el clàssic va ser del Barça per primera vegada des del març del 2019.

Dani Alves arriba als 400 partits

El brasiler Dani Alves va arribar ahir als 400 partits oficials com a jugador del Barcelona. Als seus 38 anys, afronta la segona etapa al club. La primera va ser entre el 2008 i el 2016 i la segona va començar el mes de gener passat, cinc anys i mig després de la seua marxa al Juventus. És el segon estranger amb més partits, darrere de Messi.

Un cop sobre la taula que anima el tram final de Lliga

La grandesa d’un club com el Barcelona no permet salvar temporades per una gran victòria davant del seu etern rival, però l’orgull de passar de les pitjors turbulències amb Koeman al comandament a les millors sensacions amb Xavi es va plasmar en una cita que mai no oblidarà. La conquesta del Bernabéu amb tanta superioritat és el pas moral que necessitava. Queden al davant nou jornades, amb encara 12 punts d’avantatge del Madrid sobre el Barça, que poden ser 9 si l’equip blaugrana guanya el partit que té pendent.

Però el Madrid té sortides complicades (Celta, Sevilla, Atlètic) i pot sentir la pressió blaugrana si la distància es va reduint. El missatge va quedar llançat en una primera meitat en la qual el Barcelona va brodar el futbol. Havia perdut els cinc últims clàssics i la seua victòria és un avís i un cop que rebaixa l’eufòria de l’equip blanc.

Encarar un duel de tal grandesa sense sentir la pressió d’un perseguidor, amb l’àmplia distància de punts al subconscient, no ajuda el futbolista a donar-ho tot en cada disputa de pilota. Les circumstàncies van obligar Ancelotti a retocar el seu llibret. I es va equivocar. Cobrir l’absència del seu gran referent, Karim Benzema, és més complex per la falta de minuts dels seus substituts naturals.

Xavi, per la seua part, s’havia protegit pel que va passar a la Supercopa davant de Vinícius. Sense Dest no va apostar per Dani Alves i va encomanar el seu marcatge a Araujo. L’aposta va funcionar i Courtois va evitar una derrota major, perquè el Barça va ser imparable en atac.