“Que la guerra acabi ja”

Dijous de la setmana passada, Tetyana Kytayeva (Selidove, 1995) travessava la frontera entre Ucraïna i Polònia i, 48 hores després, arribava a Lleida i firmava el contracte com a nova jugadora de l’AEM. Aquesta centrecampista de la selecció ucraïnesa deixava enrere el seu país i la guerra que pateix a causa de la invasió russa. “Cada dia em desperto amb l’esperança que aquesta terrorífica guerra s’acabi ja, perquè també estan morint soldats russos i al final no hi haurà qui lluiti.” I malgrat haver-la viscut des de prop fins fa cinc dies, encara no es creu que la guerra hagi entrat a casa seua: “Estem en el segle XXI i espero que tothom s’adoni del que està passant. Sigui al país que sigui, això no hauria d’estar ocorrent”, assegura aquesta jugadora. Kytayeva relata que, quan va començar la invasió, el 24 de febrer, estava tornant a Khàrkiv després d’haver guanyat amb la selecció, encapçalada pel balaguerí Lluís Cortés, la Turkish Cup a Turquia: “Quan van començar els bombardejos estava anant amb tren cap a Khàrkiv i em van trucar unes amigues que es van despertar amb les alarmes”, diu.

Ja no va tornar a la seua ciutat, una de les més castigades pels russos. Es va passar tres dies intentant arribar a casa de la família d’una amiga, en un poble. Allà ha estat vivint fins ara. “Els primers dies em sentia molt rara, i encara que jo en aquest poble estava fora de perill, estava preocupada perquè tenia família i amigues que estaven en llocs perillosos”, explica.

L’oportunitat d’anar-se’n es va produir gràcies al futbol: “Pel xat de la Federació, els entrenadors d’aquí ens van dir que estaven disposats a ajudar-nos en el que fes falta”, explica Kytayeva, que ho va tenir clar: “Jo vaig demanar ajuda i llavors van començar a organitzar el fitxatge amb l’AEM”. D’aquesta manera va començar la seua odissea com a refugiada: “Per recórrer 120 quilòmetres i arribar fins a Poltava vam estar nou hores amb cotxe, tothom se n’anava i hi havia files de cinc vehicles a la carretera, tots amuntegats.” A partir d’allà van anar més ràpid, encara que durant tot el trajecte fins a la frontera van seguir trobant molta gent.

Ja a Polònia, va volar en un avió cap a Barcelona, on l’esperava el seu seleccionador. “Lluís Cortés em va dir que venir a l’AEM era una opció molt bona perquè seria a prop de la seua ciutat, Balaguer, i em podria ajudar en el que fes falta”. Kytayeva farà demà el seu primer entrenament amb l’AEM. “Quan va començar la invasió vaig estar deu dies sense fer exercici, després vaig començar a fer-ne una mica dins de la casa d’aquesta amiga, i al cap d’uns dies vaig poder sortir a córrer”, comenta, afegint que aquests dies, a Balaguer, “estic amb una família d’esportistes [la de Cortés] i he pogut entrenar-me una mica”. Kytayeva està tranquil·la perquè la seua família, a qui no ha tornat a veure, està fora de perill. I encara que en certa manera ella podrà tornar a somriure a Lleida gràcies al futbol, el seu cor segueix en un puny: “Tinc dos molt bons amics que són al front lluitant per Ucraïna, Jenya i Petya”.

Pixu: “Canviaria el fet de ser pitxitxi per quedar a dalt”

La capitana de l’AEM, Vanesa Núñez, Pixu, va marcar el gol que va donar a l’equip els tres punts diumenge al camp de l’Oviedo i li va tornar la cinquena posició (0-1).

Un gol, el seu 151 en categoria estatal, que val el seu pes en or, però que, a més, li va suposar situar-se en solitari al capdavant de la taula de golejadores de la Lliga, amb onze dianes. “Sona a tòpic, però és mèrit de tot l’equip, començant per Mireya a la porteria”, assegura Pixu, que deixa clar que la il·lusionaria ser pitxitxi al final de la Lliga, però que “ho canviaria perquè l’equip quedés al més amunt possible”.