Dos consultes sobre els Jocs d'Hivern i només una serà decisiva

El Govern celebrarà el 24 de juliol una doble consulta sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030, una a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran sobre si s’ha de presentar la candidatura, i una altra al Ripollès, Berguedà i Solsonès sobre si aquestes comarques han d’“involucrar-se en el projecte olímpic”. Ho va anunciar ahir la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en roda de premsa amb la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, hagués firmat els dos decrets d’impuls de la convocatòria d’aquestes consultes. Les dos consultes seran vinculants, però la realment decisiva per tirar endavant o no la candidatura serà la que es faci a Alt Pirineu i Aran, on es troben les sis comarques lleidatanes (Pallars Jussà i Sobirà, Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya i Aran).

En un inici, el Govern havia plantejat la consulta només a l’Alt Pirineu i Aran però, després del debat sobre si s’havia d’ampliar al Ripollès, Berguedà i Solsonès, finalment ha decidit que es facin dos consultes per separat i amb preguntes diferents. La pregunta a l’Alt Pirineu i Aran serà: “El Govern de la Generalitat ha de presentar una candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern 2030?” i tindrà una resposta binària entre “sí, l’ha de presentar” o “no, no l’ha de presentar”. En el cas de la votació al Ripollès, Berguedà i Solsonès, la pregunta serà: “La teua comarca s’ha d’involucrar en el projecte vinculat als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern 2030?”, i els ciutadans d’aquestes comarques hauran de contestar si estan d’acord o no a implicar-se en el projecte.Encara que s’havien plantejat diverses possibilitats, Vilagrà va defensar que han escollit aquesta opció de doble consulta perquè la consideren la més “justa, jurídicament possible”, perquè fa possible que tot el Pirineu pugui participar-hi i perquè, segons el seu parer, és la manera que els resultats siguin clars i no hi hagi dobles interpretacions.Només es podrà votar de forma presencial, ja que no hi haurà vot telemàtic, ni per correu, ni anticipat: a l’espera de les dades definitives, la Generalitat preveu comptar amb un total de 121 meses a l’Alt Pirineu i Aran –on votaran prop de 55.000 persones més grans de setze anys i que acreditin un any de residència continuada– i 137 meses al Solsonès, Berguedà i Ripollès amb un cens de 63.000 potencials votants.

A la primera consulta, els vots es comptabilitzaran “en la globalitat” de la vegueria, i per la seua part al Ripollès, el Berguedà i Solsonès es comptabilitzarà per comarques, i en cap cas no es fixarà una participació mínima. La consulta se celebrarà el dia 24 de juliol perquè és “la data més pròxima en la qual es podia votar”, encara que també és el dia abans, va subratllar Alsina, de la celebració dels trenta anys del començament de Barcelona 1992.Alsina va afegir que la via escollida per la Generalitat és la que té “menys risc d’impugnació” i va recordar que la llei de consultes s’ha utilitzat per a una trentena de consultes locals. Alsina va afirmar que el decret “ve de tres mandats diferents” (l’acord de legislatura, el de Govern i mocions aprovades al Parlament) i que el decret de maig no canviarà ni la pregunta ni la data.

Dubtes sobre la idoneïtat de la fórmula triada

Just abans de firmar els decrets sobre la consulta, el Govern català es va reunir amb els vuit consells comarcals i l’Aran per explicar-los la fórmula de la doble pregunta, una qüestió que va generar acceptació, encara que va aixecar escepticisme en alguna de les comarques, que ho consideren una complicació innecessària: “Ni em sembla bé ni em sembla malament, el que em sembla és que cada vegada ho estem complicant una mica més”, assegurava Carles Isús, president del consell comarcal del Pallars Sobirà. Però les principals reclamacions sobre la consulta dirigida a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran és, a part de la data i que exigeixi presencialitat, el format de la pregunta: “És un suïcidi”, assegura Isús. “Supeditar un projecte tan important a un sí o un no quan la informació és insuficient considero que és molt perillós perquè no fa justícia a la realitat del Pirineu i tampoc hi haurà arguments clars per prendre una decisió encertada.” En la mateixa línia s’expressava Josep Maria Mullol, president del Jussà: “Vam demanar a Pere Aragonès que no fos una consulta binària, sinó més àmplia, però al final ho han decidit així.” “Hi haurà molts dubtes i s’hauran d’explicar moltes coses”, va dir Mullol, que va mostrar dubtes sobre el concepte implicació que centra l’altra consulta.

També a la zona de l’Alt Pirineu, en la línia del que va expressar la síndica d’Aran, Maria Vergés, l’alcalde de Vielha, Juan Antonio Serrano, va dir que “no té gaire sentit” plantejar una consulta quan ja s’ha presentat la proposta tècnica i ho va definir com un “error polític”. “En cas de no acabar prosperant la candidatura ja sabrem de qui és culpa”, va afegir. Pel que fa a l’altra consulta, a la qual se sotmetrà la població del Solsonès, a més del Berguedà i el Ripollès, hi va haver una reacció positiva: “Ho veiem bé, així ho vam demanar i veiem que el Govern ho tira endavant, així que estem agraïts i satisfets”, va comentar la presidenta del consell comarcal del Solsonès, Sara Alarcón.

El COI visitarà les aspirants al maig i triarà la seu el 2023

El termini per arribar a un acord definitiu amb Aragó no anirà més enllà de Setmana Santa, van precisar fonts del COE, que van recordar que els responsables del COI que elegiran la seu el primer trimestre del 2023 visitaran al maig les instal·lacions proposades pels aspirants. La ciutat japonesa de Sapporo, ja organitzadora el 1972 d’uns Jocs, és la gran favorita. “Però no ens porta cap avantatge”, van assenyalar des del COE. “Les instal·lacions tècnicament estan molt bé i les nostres, bé, però la nostra força és el relat i que el Pirineu, una gran serralada, mai ha acollit uns Jocs”.

Aragó vol incloure dos estacions i Vilagrà diu que no renegociaran

El Govern d’Aragó vol que Cerler i Formigal-Panticosa formin part de la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern perquè totes les valls pirinenques hi estiguin representades. Per aconseguir-ho, l’Executiu autonòmic remetrà al COE la seua nova proposta aquesta setmana, en la que defensa que les dos estacions estan preparades per acollir proves de primer nivell. Però la consellera Laura Vilagrà va deixar clar ahir que “l’acord està tancat, en cap cas ens obrim a negociar”, va sentenciar.Aragó pretén ser la seu de l’esquí de muntanya (en detriment de Boí Taüll) i també de l’esquí freestyle –freeski– que l’acord tècnic tancat del COE amb Catalunya i el Govern espanyol preveu que es faci a Baqueira Beret, de la mateixa manera que l’snowboard.