El Govern publica els informes prospectius de la candidatura per als Jocs d'Hivern del 2030
Es van realitzar entre 2018 i 2021 i analitzen les possibilitats d’organitzar l’esdeveniment
Esquiadors a les pistes de Baqueira.
El Govern ha publicat aquest dimecres els 16 informes prospectius i el 'Document tècnic del projecte de candidatura' per als Jocs Olímpics d’Hivern de 2030, en virtut de la Llei de Transparència, ja que havien estat demanats pels grups parlamentaris (veure documents). Es tracta de documents elaborats per l’oficina tècnica dels Jocs Olímpics –dependent de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)– entre 2018 i 2021, i analitzen les possibilitats que Catalunya pugui organitzar l’esdeveniment.
En una trobada amb la premsa, la secretària general de la Presidència de la Generalitat, Núria Cuenca, i el cap de l’oficina tècnica dels jocs quan es van realitzar els informes, Ricard Font, han insistit que "no és un document de candidatura", sinó estudis previs per facilitar la presa de decisions. Per aquesta raó, els informes no tenen en compte una possible candidatura conjunta amb Aragó, ja que en aquell moment no existia la possibilitat i l’objectiu era conèixer les capacitats de Catalunya.
Els informes ja mostren la falta d’infraestructures per a les proves de salt i de circuit de gel, així com les dificultats per tenir el circuit d’esquí de fons en les condicions requerides pel Comitè Olímpic Internacional (COI). Font ha subratllat que "la gent que ha fet aquest estudi no ha cobrat" i que el cost total ha estat de 475.000 euros entre informes, assistència tècnica i altres conceptes, finançats al 50% per FGC, i Presidència.
DOCUMENTACIÓ
Cuenca ha subratllat que aquesta documentació "no anirà al COI perquè la validi, és un dossier que ha servit per preparar l’estratègia de negociació amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE)" i amb Aragó. Font ha explicat que el 2018 es va demanar a FGC "una eina de treball conjunt en la qual s’anessin plantejant solucions tècniques".
Els estudis informen sobre els possibles espais per a les proves, tant al Pirineu com a Barcelona, i s’encarreguen documents econòmics que mostren unes despeses previsibles de 1.391 milions d’euros i uns ingressos de 1.504 milions. També s’estudia una estratègia de comunicació de cara a la ciutadania, l’estratègia per aprofitar "el llegat" dels Jocs Olímpics, estudis de mobilitat i per conèixer les necessitats dels esportistes. Inclouen estudis sobre la possible ubicació de les viles olímpiques a Barcelona –a La Marina del Prat Vermell– i a Puigcerdà i Naut Aran i Vielha.
