El Parc del Segre de la Seu d'Urgell: Un llegat que perdura dels Jocs del 92

El projecte per acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu, en els quals el lleidatà serà partícip, es presenta, a priori, com una gran oportunitat per al territori. Així ho creuen des de la Seu d’Urgell, on tenen com a referent els Jocs de Barcelona 92, que van deixar un “llegat positiu” a la ciutat que s’ha convertit en un referent internacional en aigües braves, tant en el vessant esportiu com en l’àmbit turístic, tal com assegura l’exgerent del Parc del Segre Francesc Ganyet, jubilat fa uns mesos i que ha estat rellevat per Meritxell Rodríguez, expalista de l’equip estatal d’eslàlom i àrbitra internacional. A l’espera de saber el suport territorial amb el qual compta el Govern en la consulta del dia 24 de juliol per poder tirar endavant la candidatura olímpica dels Jocs d’Hivern 2030, en què gairebé tota la veu i vot és per a les comarques lleidatanes, Ganyet considera que “acollir uns Jocs d’Hivern el 2030 hauria de suposar reproduir el llegat que aquí van deixar els d’estiu del 92. És un llegat que no es limita als quinze dies de competició, sinó que perdura en el temps. Hi va haver un abans i un després per a la nostra ciutat”.

No parla en va. N’hi ha prou amb unes xifres. En termes esportius, el Parc del Segre ha acollit dinou Copes del Món i ja estan atorgades les d’aquest any i el 2023 i demanada la del 2024, a més de tres Mundials i un Europeu. Només ha deixat d’acollir competicions de primer nivell internacional quatre anys des dels Jocs de Barcelona 92.

Des del punt de vista del turisme de naturalesa, el Parc Olímpic va duplicar beneficis l’any 2018 i va rebre un 12 per cent més de visitants, fins a 38.000, després de crear la marca turística Ràfting Parc la Seu d’Urgell. I no es tracta només de xifres. Francesc Viaplana, alcalde de la capital de l’Alt Urgell, incideix que els Jocs del 92 van suposar “una transformació de la ciutat i una millora urbanística” per a una zona que estava degradada arran de les riuades de l’any 1982. “Cal reconèixer l’aposta que va fer l’alcalde Ganyet [Joan] al construir un parc urbà amb una minicentral hidroelèctrica i un circuit tancat d’aigües braves. En aquets moments, que es parla de sostenibilitat, vam ser pioners a nivell mundial amb aquesta instal·lació”, subratlla Viaplana.

L’Alt Urgell és la comarca més poblada (amb més de 20.000 habitants) de l’Alt Pirineu i Aran, que decidiran si volen que segueixi endavant la candidatura, encara que després no hagi de ser subseu (es parla que acolliria múixing, disciplina no olímpica). Segons explica l’alcalde de la Seu, “és molt difícil fer un pronòstic sobre la consulta”, però confia que “la gent hi vegi una gran oportunitat”.Francesc Viaplana intenta mesurar la seua valoració sobre la cita olímpica. “Fugiria dels extrems. Ni seran una catàstrofe per al Pirineu ni tampoc la solució als problemes que tenim. D’altra banda, els Jocs Olímpics del 92 són un referent, però no són comparables als de l’any 2030 perquè eren de diferent estació i, per tant, dimensió, i no és la mateixa situació la dels anys 90. Malgrat tot, les inversions que es faran pel que fa a infraestructures i telecomunicacions han de fer-se tant sí com no”.

Aragonès descarta cedir alguna prova a Aragó

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va descartar ahir cedir a Aragó alguna de les proves de la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 que l’acord tècnic ha adjudicat a Catalunya: “No modificarem les seus de les proves”. En roda de premsa posterior al Consell Executiu, va defensar que l’acord de distribució de proves és “bo” i equilibrat entre Catalunya i Aragó, i va reiterar que no contempla que es modifiqui aquest pacte. Aragonès va afirmar que no hi ha un problema entre la Generalitat i el govern d’Aragó, sinó que hi va haver un consens en la comissió tècnica en la qual també participa el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Govern central, i l’Executiu aragonès se’n va desmarcar: “No és un tema que ens barallem dos”, va dir.

El president català va assegurar que no té previst parlar amb el president aragonès, Javier Lambán, i va afegir que no li correspon a ell dir si hi ha d’haver una reunió, després que el cap de l’Executiu d’Aragó plantés Aragonès en la trobada que tenien prevista el mes de gener.En el moment de ser preguntat per si veu possible que Catalunya aculli els Jocs Olímpics si Aragó s’acaba despenjant del projecte, va rebutjar avançar escenaris perquè va assegurar que no s’està en aquest punt: “No entraré a especular sobre solucions alternatives”.

Lambán amenaça amb candidatura

El president d’Aragó, Javier Lambán, va reclamar al seu homòleg català, Pere Aragonès, que sigui “més empàtic i comprensiu”, després que aquest reiterés que no canviarà la ubicació de les proves dels Jocs que consten en l’acord amb el COE i la Moncloa. “Ja hem de tenir molta paciència amb els amics catalans amb les seues consultes i referèndums i no acceptarem cap desequilibri”, va dir Lambán. El president d’Aragó va avisar que, si Catalunya no accepta cap canvi, ells plantejaran fer-los “íntegrament” en territori aragonès.

Un impuls per a la tecnificació

Aida Castellà, directora del Centre de Tecnificacion d’Espòrt d’Iuèrn de la Val d’Aran, veu el projecte olímpic com “una bona oportunitat per poder crear una estructura formativa consolidada dels esports d’hivern. Necessitem un impuls més”, diu Castellà. Hi ha 62 esportistes de 12 a 21 anys d’alpí, alpí de base, freeride, freeski, fons, snowboard i patinatge. “A més dels objectius esportius i acadèmics de la formació en carrera dual, hem convertit les normatives del centre en compromisos de sostenibilitat”, diu Castellà.