Impotents: L'AEM veu com el Logronyo li pren la cinquena posició

Un fatídic minut va fer baixar de cop l’AEM del cel a l’infern. En el minut 82, la màxima golejadora del Logronyo, Rébecca Elloh, empatava el partit per a l’equip riojà i, pràcticament tot seguit, Manou en marcava un altre. De la victòria a la derrota en qüestió de segons.

Uns segons que van tirar per terra un cel que l’AEM s’havia anat forjant amb paciència i tenacitat al llarg de tot el matx davant d’un rival que sempre va demostrar la seua superioritat, tant física com tècnica. L’AEM va aconseguir tenir a ratlla durant 82 minuts un equip acabat de descendir i fa poc més d’un any finalista de la Copa de la Reina, i havia fet el més difícil: avançar-se en el marcador gràcies a un golàs d’Alexia, l’instint matador de la qual va tornar a somriure més de sis mesos després del seu últim gol. Però no n’hi va haver prou i, a més, la penitència va ser cedir al conjunt riojà la preuada cinquena posició, l’última que en aquest format cruel garanteix la permanència directa a la futura Segona divisió d’un sol grup.El xoc va començar amb el Logronyo sent un vendaval i buscant la velocitat d’Elloh, que va donar un primer avís a les lleidatanes en una internada per l’esquerra que va tocar al pal ja en el minut 10.

La punta ivoriana va ser el principal ariet del quadre local, però pocs minuts després topava també amb una gran intervenció de Mireya, i tampoc va poder l’equip riojà treure profit dels múltiples córners dels quals va disposar, en tot moment ben defensats per la defensa lleidatana. El pas dels minuts va donar un punt de pausa al partit i va permetre a l’AEM agafar oxigen i fins i tot començar a afinar la punteria cap a l’arc de Raquel Poza, en dos trets d’Alexia i de Natalia que van ser el màxim exponent del perill de les d’Òscar Cobacho abans d’arribar al descans.Després de la represa, tanmateix, van afinar la punteria, i transcorreguts només trenta segons, i en la primera acció, l’AEM va aconseguir dur la pilota a l’àrea rival i, allà, Taberner la va cedir de cara perquè Alexia, arribant des de la segona línia, col·loqués la pilota a la xarxa amb una preciosa vaselina que va superar la portera local.Les blaves havien aconseguit el més difícil, i estaven disposades a defensar-ho amb dents i ungles de la mateixa manera que havien conservat un empat a zero que, ja per si mateix, hauria estat positiu. Però tal com va ocórrer en l’últim partit davant del Barça B, el castell de cartes es va ensorrar a última hora.

L’empat riojà va arribar en una acció similar al 0-1, amb una pilota que Kika va cedir enrere perquè Elloh, ara sí, aconseguís batre Mireya. L’AEM no va tenir temps ni de digerir el gol perquè de seguida va arribar el segon, en una internada per la dreta que va acabar amb el gol de Manou en una acció en què les lleidatanes van reclamar amb vehemència fora de joc. I és que el xoc, especialment a la segona meitat, va estar marcat, al marge de l’antiesportivitat del públic, per una nefasta actuació arbitral.Aquesta, al marge de poder ser decisiva especialment en un clar penal no assenyalat en una acció en la qual Coolfat va atropellar Taberner, va acabar metrallant a targetes grogues les lleidatanes enmig de la duresa del joc local.

L’AEM va acabar frustrat. Frustrat però viu a falta de sis jornades per acabar una Lliga que es troba en un mocador. Entre les notes positives del partit, a banda de la tornada golejadora d’Alexia, hi va haver el retrobament de les jugadores ucraïneses Kitaieva, de l’AEM, i Bondartxuk i Malakhova, del Logronyo, nouvingudes als seus respectius equips després de fugir de la guerra al seu país, on havien jugat al mateix club durant els últims anys.

I, a més, van poder abraçar-se amb el cos tècnic de la seua selecció –els lleidatans Lluís Cortés, Jordi Escura i Jaume-Joan Rius–, que és també el que ha fet possible que puguin continuar jugant a futbol lluny de l’horror. “L’equip sent ràbia per haver perdut però té la consciència tranquil·la per haver-ho donat tot, no hem estat tan lluny i igual com hem perdut podríem haver guanyat.” Així resumia el tècnic Òscar Cobacho, després del matx, el sentiment d’un vestidor lleidatà a què “de manera actitudinal no es pot retreure res”. Cobacho va assegurar que “no hem estat tan malament com per perdre el partit” davant d’un rival “físicament molt poderós, que costa molt de frenar i també de generar-li perill”.

Tot i assumint que “hem d’analitzar en què ens estem equivocant”, va ser molt crític amb l’arbitratge. “S’ha mostrat una intencionalitat desigual en totes les accions i això genera impotència i frustració”, va afirmar l’entrenador. En aquesta línia, Iris Aixalà, capitana ahir per absència a l’onze de Pixu, Miró i Nadia, va afirmar estar “indignada”, especialment pel fora de joc en el qual es va marcar el segon gol local.

“Teníem el partit controlat i se’ns ha escapat en dos jugades puntuals”, va lamentar. Per la seua part, Alexia va parlar de “frustració” de l’equip encara que va celebrar tornar a marcar després de sis mesos de sequera.