Deu anys de l'adeu de Guardiola; una dècada de nostàlgia en el Barça

Quan aquest dimarts l’àrbitre xiuli el final de l’anada de les semifinals de la Lliga de Campions entre el Manchester City i el Reial Madrid, faltaran poques hores perquè es compleixin deu anys del dia en què Pep Guardiola va anunciar el seu adeu com a tècnic del Barcelona, una etapa daurada que el club blaugrana recorda amb nostàlgia mentre busca el camí que li torni a l’èxit.

El 27 d’abril de 2012 va saltar una doble notícia al si de l’entitat catalana. Guardiola feia públic que deixava la banqueta a finals de temporada i, en la mateixa compareixença, el llavors president del club Sandro Rosell revelava que el segon entrenador Tito Vilanova seria el seu relleu.

"M’he desgastat, m’he buidat i necessito omplir-me", va argumentar el tècnic de Santpedor per explicar la seua decisió en una sala de premsa del Camp Nou atapeïda de periodistes, directius i jugadors com Carles Puyol, Xavi Hernández, Víctor Valdés, Cesc Fàbregas, Gerard Piqué, Sergio Busquets i Pedro.

D’aquella plantilla només queden Piqué i Busquets, titulars indiscutibles, el renascut Dani Alves, Sergi Roberto, que en aquell temps tenia fitxa del filial, i Xavi Hernández, última esperança a la banqueta per rescatar el flascó de les essències d’un equip que en els quatre anys de Guardiola com a tècnic va deixar empremta en forma de títols -14 de 19 de possibles- i un estil de joc únic. "Gràcies Pep per haver perfeccionat un model futbolístic que mai més no podrà ser qüestionat", va destacar Sandro Rosell en el seu missatge d’agraïment al preparador català.

Malgrat els 16 títols que el Barça ha aixecat en l’última dècada, la profecia sobre el model futbolístic que va anunciar fa dos lustres Rosell no s’ha complert. Ho confirma el discurs actual de Xavi Hernández que, poques setmanes després d’assumir el càrrec d’entrenador del Barça, admetia que als seus jugadors els "costa entendre el joc de posició" que va implementar Johan Cruyff i va actualitzar Pep Guardiola.

Des de l’adeu del tècnic de Santpedor, pel Camp Nou han passat set entrenadors: Tito Vilanova, que només hi va ser un curs (2012-13) a causa de la malaltia que va patir, Gerardo 'Tata' Martino (2013-14), Luis Enrique Martínez (2014-17), Ernesto Valverde (2017-20), Quique Setién (2020), Ronald Koeman (2020-21) i Xavi Hernández, que dirigeix la nau del primer equip des del novembre 2021.

El Barça, sota la jerarquia futbolística de Leo Messi, ha continuat guanyant títols -menció especial mereix el triplet del curs 2014-15 amb Luis Enrique- però ha patit un involució futbolística que s’evidencia amb les desfetes sofertes a la Lliga de Campions davant del Juventus (2016-17), la Roma (2017-18), el Liverpool (2018-19), el Bayern Múnich (2019-20) i el París Saint-Germain (2020-21).

Aquest curs, el que fa deu de l’adeu de Guardiola, l’equip blaugrana -sense Messi ni diners a la caixa- ha quedat fora dels vuitens de final de la màxima competició europea vint anys després i lluita per acabar LaLiga entre els quatre primers classificats.

Mentre el Barça perdia el nord, Guardiola exportava amb èxit el seu model en constant evolució en la Bundesliga i en la Premier League anglesa. En la seua primera etapa lluny del Camp Nou dirigint el Bayern Múnich (2013-16) va conquerir tres lligues (2013-14, 2014-15 i 2015-16), dos Copes (2013-14 i 2015-16), a més de la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs aconseguits el 2013.

Després de l’experiència alemanya, el tècnic va volar fins el Regne Unit on ha pontificat amb deu títols en gairebé sis anys dirigint el Manchester City: tres Premier League (2017-18, 2018-19 i 2020-21), quatre Copes de la Lliga (2017-18, 2018-19, 2019-20 i 2020-21), dos Community Shield (2018 i 2019) i una FA Cup (2019). L’únic títol que se li resisteix en els últims deu anys és la Lliga de Campions, que ja va guanyar en dos ocasions amb el Barcelona (2008-09 i 2010-11).

El curs passat es va quedar amb la mel als llavis contra el Chelsea (0-1) i en el present busca el bitllet per disputar la segona final consecutiva en l’eliminatòria contra el Reial Madrid, un vell conegut que en la temporada 2010-11 ja va superar en la mateixa ronda de la 'Champions', quan el Barça competia i guanyava amb un futbol total que continua guardat al bagul dels records.