El lleidatà Sergi Jurado, a les 'sordolimpíades' del Brasil

El ciclista lleidatà Sergi Jurado és un dels quinze esportistes que formen la representació d’Espanya en els Deaflympics del Brasil, les sordolimpíades que se celebren de l’1 al 15 de maig a la localitat de Caxias do Sul. En aquest esdeveniment, la primera edició del qual va ser a París el 1924, en la que va ser la primera participació d’atletes amb discapacitat en una competició esportiva internacional, competeixen uns 6.000 esportistes de 109 països. Jurado participarà en les modalitats de crono (dia 4), ruta (dia 6) i puntuació individual (dia 8) i explica, abans de sortir demà cap al Brasil, que “el meu objectiu és aconseguir una medalla, però cal ser conscient que països com el Japó o els Estats Units tenen grans ciclistes i són els favorits”.

També li dona un valor reivindicatiu. “Per a mi ja és un premi poder participar-hi i demostrar d’aquesta manera als nens i als joves de la comunitat de sords i amb altres capacitats que es pot fer esport. És la meua manera de donar visibilitat a una discapacitat invisible.” “Arribar fins aquí ha requerit molt de treball amb moltes hores d’entrenaments difícils de compaginar amb els estudis i amb la carrera. Durant anys he practicat el triatló, que requeria entrenaments de bici, natació i cursa. Però el triatló no és dins dels jocs olímpics per a sords, per la qual cosa vaig decidir aquests dos últims anys dedicar-me de ple al ciclisme per preparar-me, classificar-me i així poder participar”. I encara que valora que “la meua sordesa no m’ha impedit arribar a participar en campionats d’Espanya en categoria elit en triatló malgrat no sentir-hi”, recorda que “la sordesa no es considera discapacitat física. No se’ns considera per a atletes i hem de participar amb tots. Quan competia en triatló no sentia la botzina, les indicacions...”.

En canvi, en els Jocs Sordolímpics “no es pot participar amb pròtesis auditives i tots els senyals acústics se substitueixen per senyals visuals. Així, per exemple, el xiulet de l’àrbitre en el futbol se substitueix per un banderí o, en natació i atletisme, el senyal de sortida és lluminós” i insisteix que “ser aquí és el premi al treball de molts anys”.