Márquez acarona el podi

El lleidatà Marc Márquez (Repsol Honda RC 213 V) va acariciar el podi i va aconseguir el seu millor resultat de la temporada al ser quart després d’avançar en l’última volta l’australià Jack Miller (Ducati Desmosedici GP22) en el Gran Premi d’Espanya de MotoGP disputat ahir al circuit Ángel Nieto de Jerez de la Frontera. L’italià Francesco Pecco Bagnaia (Ducati Desmosedici GP22) va obtenir la seua primera victòria de la temporada i el català Aleix Espargaró (Aprilia RS-GP) el seu tercer podi de l’any. Després del Gran Premi d’Espanya, Marc Márquez ocupa la novena posició a la classificació general amb un total de 44 punts.

Pecco Bagnaia (Ducati Desmosedici GP22) no va fallar a la sortida, sabedor de la importància que podia tenir frenar el ritme inicial de Fabio Quartararo, després del qual es va posar l’australià Jack Miller (Ducati Desmosedici GP22), mentre que Marc Márquez (Repsol Honda RC 213 V) va poder esquivar el toc amb el seu compatriota Aleix Espargaró (Aprilia RS-GP), que va sortir malament.

Abans d’acabar la primera volta Márquez ja havia superat el japonès Takaaki Nakagami (Honda RC 213 V) per posar-se quart després del trio capdavanter format per Bagnaia, Quartararo i Miller, amb Aleix Espargaró cinquè i Joan Mir (Suzuki GSX RR), a la sisena posició. Alex Rins (Suzuki GSX RR), que sortia catorzè, va recuperar dos voltes en aquest gir inicial, per ser dotzè, sense que ningú fes l’efecte de poder escapar-se.Rins va cometre un error en el següent gir que va permetre que el superessin tant Pol Espargaró (Repsol Honda RC 213 V) com el portuguès Miguel Oliveira (KTM RC 16), mentre Bagnaia es mantenia ferm en el liderat de la cursa.

En la cinquena volta Pecco Bagnaia va batre el rècord de la pista al rodar a 1:37.669, amb Quartararo enganxat a ell com una paparra, mentre que Miller, Marc Márquez i Aleix Espargaró s’anaven quedant a poc a poc endarrerits al no poder aguantar el ritme del duo del capdavant.

Amb Bagnaia i Quartararo destacats, el trio format per Miller, Márquez i Espargaró ja era a gairebé tres segons de distància, amb Joan Mir una mica més enrere intentant enllaçar-hi i ja més enrere el grup encapçalat per Nakagami i en el qual també hi havia Marco Bezzecchi (Ducati Desmosedici GP22), Johann Zarco (Ducati Desmosedici GP22), que poc després van caure al revolt cinc, Brad Binder (KTM RC 16), Enea Bastianini (Ducati Desmosedici GP21), Pol Espargaró i Miguel Oliveira. Alex Rins no les va tenir totes i a un ensurt inicial va succeir un de molt més fort al revolt dotze, en el qual va sortir a la grava, tot i que va poder controlar la moto per tornar a pista però en l’última posició.

Pitjor li havia anat unes voltes abans a Jorge Martín (Ducati Desmosedici GP22), que se’n va anar a terra al revolt d’entrada a meta, la tretze de Jorge Lorenzo, malgrat que també va retornar a la carrera darrere de Rins. El ritme i el control al capdavant de la cursa exercit per Pecco Bagnaia i Fabio Quartararo es va tornar en una constant durant bona part d’una prova programada a 25 voltes i en la qual la gran incògnita seria ser com gestionaria cada pilot el desgast dels pneumàtics –tots van elegir la mateixa opció de carrera, amb el compost dur davant i l’intermedi darrere– i la pèrdua de pes pel consum de combustible.

A menys de cinc voltes per al final Marc Márquez va passar a l’atac i va avançar l’australià Miller, com també ho va fer Aleix Espargaró, però el de Cervera es va colar al revolt tretze, on només va tenir un ensurt gràcies a la mestria que en ell és habitual i recolzant el colze a terra, que van aprofitar els dos per tornar a superar-lo, relegant Márquez a la cinquena plaça.Després d’aquesta gran salvada de Márquez amb colze i genoll, va tornar a l’atac, malgrat que Aleix Espargaró era inabastable, però va poder avançar Miller de manera magistral al revolt número cinc per consolidar la quarta plaça final, el seu millor resultat de la temporada. Joan Mir va acabar a la sisena posició, Pol Espargaró, onzè; Àlex Márquez (Honda RC 213 V), tretzè, davant de Maverick Viñales (Aprilia RS-GP); amb Alex Rins dinovè i Jorge Martín, vint-i-dosè.

“L’afició de Jerez m’ha aixecat per ser quart”

Un cop acabada la carrera, Marc Márquez (Repsol Honda) es va mostrar “content” malgrat que sabedor de la necessitat de continuar millorant després de ser quart al Gran Premi d’Espanya, on l’“afició de Jerez” el va ajudar a “aixecar-se en una cursa de “supervivència”.“Hem fet una bona cursa, crec que l’aficionat n’ha gaudit. Ens hem barallat fins al final i això és amb el que em quedo. Avui era al màxim que podia aspirar. Havia de fer una sortida bona i no ho ha estat, gairebé xoquem amb Aleix i Miller. La carrera ha estat de supervivència i guardar forces”, va dir en declaracions facilitades pel seu equip.

El de Cervera va aconseguir la seua millor posició aquesta temporada i va confessar que va haver de forçar, impulsat també per l’afició. “He iniciat l’atac per frenar Aleix, perquè sabia que tenia una mica més de ritme. He tingut aquesta salvada en la qual gairebé he caigut, però crec que l’afició de Jerez m’ha aixecat per acabar quart”, va apuntar. “Hem salvat el cap de setmana a base d’estratègia i tàctica, però hem de buscar un puntet més de velocitat. Una vegada més hem demostrat que, sigui per la quarta, la sisena o la posició que sigui, donem el màxim. Estic content, però volem continuar evolucionant”, va concloure Márquez.

Podi íntegrament espanyol en Moto3 i triomf japonès en Moto2

El pilot espanyol Izan Guevara (GasGas) va firmar la victòria a la carrera de Moto3 amb un espectacular avançament en l’última volta que li va permetre liderar el podi a Jerez juntament amb Sergio García Dols (GasGas), que és encara més líder del campionat, i de Jaume Masià (KTM).En Moto2, el japonès Ai Ogura (Kalex) va completar una carrera perfecta, liderant de principi a final, per obtenir la primera victòria al Mundial davant de l’espanyol Arón Canet (Kalex), que va oferir una lliçó de pilotatge només uns dies després de passar pel quiròfan per una fractura de canell.