Un estudi revela els efectes de la música quan correm

Escoltar música editada per marcar ritmes durant la pràctica de la cursa a peu ajuda a augmentar la freqüència en corredors amateur i a prevenir lesions. Aquesta seria la principal conclusió a la que ha arribat l’estudi "El uso de la retroalimentación musical aumenta la frecuencia de zancada en corredores recreativos", realitzat un grup d’investigadors de la Universitat d’Alacant i de la Universitat Rovira i Virgili, i publicat a la revista 'International Journal of Environmental Research and Public Health'.

L’equip investigador, compost per Roberto Cejuela Anta, Sergio Sellés Pérez, Lara Eza Casajús i Miguel Martínez Moreno, de la Universitat d’Alacant, i José Fernández Sáez, de la Universitat Rovira i Virgili, ha aconseguit plasmar un dels primers resultats de la nova filosofia implantada pel Secretariat d’Esports de la Universitat d’Alacant, dirigit pel propi Cejuela, que pretén establir sinergies constants entre investigació i la pràctica esportiva en la comunitat universitària.

En concret, l’objectiu de l’estudi era, segons els investigadors, "comprovar si l’entrenament de retroalimentació musical amb un ritme determinat conduiria a millores en la freqüència de gambada i que aquesta seria estable al llarg del temps, conduint a un augment de la freqüència de gambada preferida." Per a això es va treballar amb dos grups de corredors: un que va córrer amb música creada segons el ritme de carrera al qual es pretenia arribar (grup experimental) i un altre que es va monitorar sense utilització de música durant la carrera (grup de control).

Els mesuraments es van realitzar en tres sessions durant períodes separats per 15 dies a vint "runners" (onze homes i nou dones) que no havien patit lesions recents i que complien uns paràmetres personals i esportius mínims, com ser majors d’edat, ser corredors en actiu i córrer més de 15 quilòmetres per setmana. Prèviament al mesurament en carrera es va realitzar un examen de les capacitats individuals físiques dels participants i aquests van resoldre qüestionaris sobre historial esportiu, de lesions i gustos musicals amb què els investigadors determinarien els ritmes de la música a escoltar durant els entrenaments. Després de realitzar els pertinents monitoratges de les sessions de cursa de la vintena de participants, l’estudi ha llançat diverses conclusions. La de més singularitat és que "s’ha demostrat que, efectivament, hi va haver una millora en la freqüència de gambada en el grup experimental, que va utilitzar la retroalimentació musical durant les seues sessions de cursa contínua", ha explicat Cejuela.

S’hi afegeix que, "a causa de l’augment de la freqüència de gambada, es pot reduir el risc de lesions", ja que les forces de resistència disminueixen i, entre altres aspectes, es millora l’estabilització del maluc durant la carrera i es redueix el xoc tibial, ha indicat. Escoltar música durant els entrenaments suposa així mateix "un estímul que afavoreix l’aprenentatge de la tècnica de carrera i, en conseqüència, redueix el risc de lesions" i "té diferents efectes tant en la velocitat de cursa com en la freqüència cardíaca, per la qual cosa es millora el rendiment," ha detallat Sellés. També "les interaccions amb el tempo de la música s’associen amb diferents beneficis", com allargar el temps d’esgotament, accelerar el ritme de recuperació després de l’exercici i incrementar el temps de treball, ha revelat.

Els resultats van mostrar que l’entrenament amb "feedback" musical ajuda a augmentar la freqüència de gambada als corredors, un fet que pot ser de gran interès per millorar els paràmetres biomecànics de la tècnica de carrera. L’equip investigador precisa que tant la mostra com el temps de mesuraments fets servir en aquest estudi són un tant reduïts, pel que considera necessari realitzar investigacions futures per confirmar els resultats obtinguts.