Els habitants del Berguedà, Solsonès i Ripollès donen suport als Jocs d'Hivern
Segons una enquesta encarregada pel Govern
Esquiadors a les pistes de Baqueira Beret en una imatge d'arxiu.
La majoria dels habitants de les comarques de Berguedà (Barcelona), Solsonès (Lleida) i Ripollès (Girona) consideren que els Jocs Olímpics d’Hivern serien interessants per al Pirineu, segons l’enquesta encarregada pel Govern 'Anàlisi i prospectiva Jocs Olímpics. d’Hivern’. En concret, el 74,2% dels ciutadans d’aquestes tres comarques juntament amb els de la vegueria d’Alt Pirineu i Aran asseguren que el projecte seria interessant per al Pirineu, mentre que el 22% ho descarta.
Els resultats de l’enquesta, realitzada entre el 9 i el 20 de desembre, es van publicar al gener disgregant les dades entre els enquestats de tot Catalunya i els d’Alt Pirineu i Aran –amb 1.506 enquestes globals i 300 de la zona–, i ara s’han publicat els resultats detallant els de Solsonès, Ripollès i Berguedà –amb 200 enquestats– en ampliar la consulta a aquests territoris.
Són aquestes tres comarques les que participaran en la consulta del Govern que preguntarà sobre si aquestes s’han d’involucrar en el projecte olímpic, que se celebrarà el 24 de juliol alhora que la consulta en Alt Pirineu i Aran sobre si s’ha de presentar la candidatura. El Govern va optar per organitzar aquesta doble consulta diferenciada entre Alt Pirineu i Aran i aquestes tres comarques, després que inicialment preveiés només preguntar a l'Alt Pirineu i Aran i després de peticions de partits, entitats i el territori perquè es consultés també a Ripollès, Solsonès i Berguedà.
RAONS DEL SUPORT
L’enquesta assenyala que, a nivell de tot Catalunya, el 73,3% considera que els Jocs Olímpics serien interessants per al Pirineu, xifra que ascendeix al 74,6% en el cas dels ciutadans d’Alt Pirineu i Aran, amb xifres molt similars a les obtingudes en tenir en compte també aquestes tres comarques.
Els qui consideren interessants els Jocs assenyalen com a raons la promoció i internacionalització del Pirineu; el creixement econòmic; el turisme; la millora d’infraestructures i serveis, i l’augment d’ocupació, elements en els quals coincideixen els enquestats de tot Catalunya amb els d’Alt Pirineu i Aran i de les tres comarques.
En canvi, difereixen en les raons dels qui no els consideren interessants en funció del territori: els de les tres comarques i Alt Pirineu i Aran apunten a la construcció d’infraestructures que puguin quedar abandonades, mentre que en el global de Catalunya citen|esmenten la "falta de prioritat", en ambdós casos amb un 18%.
Els ciutadans del territori pirinenc assenyalen després el canvi climàtic i la falta de prioritat (13%), el cost econòmic (12%) i la "poca rendibilitat" (11%), mentre que els de Catalunya en general citen el cost econòmic (15%), l’impacte mediambiental (12%), aspectes negatius (12%) i el canvi climàtic (11%).
Sobre els factors a tenir en compte en el projecte, la sostenibilitat mediambiental i econòmica és la més important tant per a tot Catalunya com per a la vegueria i les tres comarques –el citen el 53% en ambdós casos–, i al territori demanen que sigui un procés participatiu –el 47%, davant el 41% de Catalunya–, que el llegat sigui profitós –45% i 41%– i que el procés sigui transparent –38% i 42%–.
Quant a la principal oportunitat que brinden els Jocs, el 55% dels ciutadans d’Alt Pirineu i Aran i les tres comarques opten per la millora d’infraestructures i equipaments –un 50% en el cas de Catalunya–; el 53%, per a la millora de l’economia del territori –el 57% a Catalunya–, i el 39%, per a la imatge del territori –el 41% en el global d’enquestats–.
CONEIXEMENT DEL PROJECTE
El 81% dels veïns de les tres comarques i d’Alt Pirineu i Aran asseguren tenir coneixement d’aquest projecte, mentre que el 19% no sabia que es volguessin organitzar, xifra que puja al 34% en el cas del global de Catalunya.
Sobre els principals reptes del Pirineu, tant a nivell català com d’Alt Pirineu i Aran i de les tres comarques s’apunta a la millora de les infraestructures –amb un 25% i un 33%, respectivament–, i apunten també a la millora de serveis sanitaris; del transport públic i la mobilitat; els serveis i el lleure; l’ocupació, i la despoblació i l’envelliment, entre d’altres.
